John Milnor, matemàtic nord-americà de la Universitat novaiorquesa de Stony Brook, ha obtingut el premi Abel de matemàtiques pels seus “descobriments pioners en topologia, geometria i àlgebra”, segons l’acta del jurat. Öyvind Østerud, president de l’Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres, entitat que va crear el guardó com a complement als actuals premis Nobel, ho va anunciar ahir a Oslo. Milnor, de 80 anys, ha tingut gran influència en conformar l’escenari actual de les matemàtiques, i el seu treball, segons el jurat, mostra trets de la recerca d’altura: perspicàcia, imaginació, sorpreses i bellesa suprema. Un exemple és el seu descobriment, inesperat, de les esferes llises exòtiques en set dimensions, que va assenyalar el naixement de la topologia diferencial. El 1962, quan només tenia 31 anys, Milnor va obtenir la prestigiosa medalla Fields per a matemàtics joves. Són nombrosos els resultats, les conjectures i els conceptes matemàtics que porten el nom de Milnor, per exemple, esferes exòtiques de Milnor, fibracions de Milnor, nombre de Milnor i conjectures de Milnor en la teoria de nusos, la teoria K, la teoria combinatòria de grups i la dinàmica holomorfa.
No obstant això, la importància de l’obra de Milnor va molt més enllà dels espectaculars resultats de la seva recerca. Ha escrit, a més, llibres summament influents que molts consideren com a models d’excel·lent escriptura matemàtica i també de divulgació. Dotat amb sis milions de corones, equivalents a tres quarts de milió d’euros, el premi Abel es lliura des de 2003.
