Tindré un germanet!

Amb l’arribada d’un germà o d’una germana es crea una situació nova que pot ser difícil d’entendre pel nostre fill o filla, i que pot causar-li estrès. Per tal de viure aquest moment el més natural possible, cal anticipar la nova situació explicant-li què passarà durant l’embaràs i amb l’arribada del nadó, anticipant, així, els canvis inevitables que es produiran a la seva vida. A la vegada, cal fer-lo partícip de la situació, donant-li cert protagonisme.

Ja durant l’embaràs, cal anar-li explicant els canvis que es van produint en la panxa de la mare. Podem explicar-li com va ser el seu embaràs i ensenyar-li fotos.

Implicar el germà o germana en l’elecció de coses: des del nom fins a coses per l’habitació (segons ho sentiu vosaltres).

Preparar el moment del part. Explicar-li què passarà quan el seu germà o germaneta hagi de néixer. Per exemple, que la mare i el pare hauran d’anar hospital perquè els metges ajudin a néixer al seu germanet/a, que estaran uns dies a l’hospital, que ell/a haurà d’anar a casa d’alguna persona que s’encarregarà de cuidar-lo fins que torneu a casa tots junts, i que anirà a fer-li una visita el seu germanet/a tant ràpid com sigui possible.

Explicar-li que el seu germà és un nadó i requerirà cures i atenció, igual que ell els va rebre en néixer. Aquí també podeu ensenyar fotos o vídeos de quan era un nadó i el banyàveu, li donàveu el pit, etc.

Durant l’embaràs, i ja un cop nascut el nadó, passar una estona solament amb el vostre fill/a: l’hora del conte, del bany, etc. Així podrà veure que seguirà tenint un espai només per ell amb la seva mare o pare.

I és que per molta il·lusió que els faci convertir-se en germà o germana gran, els canvis són molt importants per ells i cal entendre i acceptar els sentiments del nostre fill o filla. És per això durant tot aquets procés poden apareixer comportaments més infantils, canvis emocionals (més pors, més frustracions, més crides d’atenció). Baixar el nivell d’exigència i acompanyar-los serà clau perquè poc a poc tot torni a la seva normalitat.

EXTRA! EXTRA! TINDRÉ UN GERMANET! TINDRÉ UNA GERMANETA! | Georgina Barceló

LA GELOSIA ENTRE GERMANS

La gelosia apareix quan ens sentim en desavantatge, es dona quan tenim por a perdre i ens sentim amenaçats, insegurs, enganyats, exclosos, comparats, … Apareix quan sentim que la nostra figura de referència, la que ens dona seguretat, dedica més atenció i temps a un/a tercer. Aquest seguit de sentiments poden basar-se en situacions reals que els poden estar generant, (naixement de germans/es, separacions, famílies reconstituïdes on el pare o la mare passa a conviure amb els fills/es de la nova parella,…), els canvis sempre ens contacten amb la inseguretat. També es pot disparar en situacions que ens estem imaginant (que es cuina de manera més habitual el plat preferit d’un germà enlloc del propi, que rep més llaminadures, que se l’anima més en un esport…), tot i així més enllà d’això, el que si és segur és que la gelosia s’està sentint i experimentant i que no resulta un sentiment gens agradable. A ningú li agrada sentir-la.

Un altre aspecte a tenir en compte és que la gelosia entre germans/es d’edats similars són més intensos perquè necessiten el mateix contacte i disponibilitat dels seus adults de referència.

La gelosia deriva en sentiments i conductes que generen dolor i angoixa a qui els pateix. La intensitat oscil·la entre un lleu malestar, fins a una intensitat que pot arribar a desbordar, això en bona mesura dependrà de l’edat, la maduresa emocional, les característiques personals de cada infant i de l’acompanyament que siguem capaços de donar a aquesta situació. Com a adults la majoria de vegades, ens costa acceptar la gelosia perquè l’etiquetem com a un sentiment negatiu, la rebutgem i ensenyem als infants que és un sentiment inadequat.

Els sentiments que ens semblen il·lògics ens costen més d’acompanyar, davant d’això, el que fem normalment és bombardejar als infants donant explicacions lògiques i que com a adults trobem raonables per a argumentar i justificar que no tenen motius reals per a sentir el que senten, com si estimar a un/a germà/na i sentir-ne gelosia alhora, fos incompatible.

Com puc acompanyar aquest sentiment?

  • No emetre judicis de valor, ja que d’aquesta manera, l’únic que aconseguim és fomentar sentiments d’incomprensió, ràbia, culpa, tristesa, frustració…, i augmentar la distància emocional. Recordeu que quan jutgem el seus sentiments, estem minimitzant el que per ells i elles és important i això no ajudarà gens a resoldre la situació, sinó que provocarà que persisteixi amb més intensitat. Reconèixer el sentiment, és el primer pas per a poder donar-li espai i posar-hi paraula.
  • Connectar amb la pròpia infància, recordar moments en els que vau sentir gelosia, Com us sentíeu? Què us deien els vostres pares? I el més important, què haguéssiu necessitat en aquell moment per part dels vostres adults de referència? D’aquesta manera, us serà molt més accessible en l’actualitat poder sintonitzar amb els sentiments que pot estar experimentant el vostre fill/a.Des d’aquí, podreu donar una resposta més empàtica i adequada a la seva necessitat autèntica (presència i disponibilitat de l’adult/s de referència i ser reconegut/da en la seva emoció). Es tracta d’entendre que puc experimentar sentiments contradictoris per una mateixa persona i que tots són vàlids, no es tracta de si està bé o malament, es tracta d’acceptar que pel  moment, això és així.
  • Les emocions i els sentiments ens donen informació sobre les pròpies necessitats, i sovint quan són desagradables, com ho és la gelosia, ens parlen de necessitats que no tenim cobertes.Per tant, és important tenir clar que l’objectiu principal, no és fer-la desaparèixer, sinó que es tracta de posar atenció a quines situacions la poden estar provocant i intentar reduir-les, malgrat a nosaltres ens puguin semblar una tonteria o insignificants. El camí sempre és la paciència, la presència i escoltar amb atenció el que infants i adolescents tenen a dir-nos, ja que és aquí on hi trobarem les respostes.
  • Quan s’experimenta la gelosia estan en joc: el valor personal i l’autoestima. Per tant és bàsic tractar a cada infant com un individu exclusiu, com a persones diferents amb les seves pròpies particularitats. Sovint els adults ens expliquem que donar espai a les emocions d’infants i adolescents, pot fomentar-les encara més, aquesta és una creença que limita l’expressió lliure de la seva emocionalitat i que a la llarga provoca repressió i fixacions emocionals.
  • Generar espais que donin seguretatals infants. Observar si hi ha favoritisme cap a algun dels fills i quines conductes conscients o inconscients el generen. Les comparacions també la disparen, observar doncs com es dona la competència, la comparació, la tendència al perfeccionisme, l’exigència… seran factors claus per identificar que pot estar disparant la gelosia. Crear espais tranquils en un context d’incondicionalitat per a que la comunicació pugui sorgir amb fluïdesa i us puguin expressar que hi darrera la seva gelosia: “tinc por que t’estimis més al meu germà que a mi”, “a mi ja no em vens a buscar mai a l’escola”, “A mi només em renyes”…

Tenir confiança en que és un sentiment transitori i que acabarà passant, hem de poder respectar el ritme de cada infant, no perquè vulguem que acabi aviat, així serà. Funciona ajudar a l’infant a que es pugui expressar a través de la paraula, els contes, el joc, els dibuixos, el teatre… Per nosaltres com a adults, serà important també acompanyar-nos en els sentiments que se’ns desperten frustració, tristesa, impotència, por… que no són tant diferents dels que poden estar experimentant els nostres fills/es, des-culpabilitzar-nos per no poder arribar a tot i entendre que l’amor compartit no té perquè significar menys amor.

Autora: Laia Piqué Liquete (Terapeuta familiar, Gestalt i Sistèmica. Directora de CreaEspai)

EMOCIONS

COM PODEM ACOMPANYAR EMOCIONALMENT ALS INFANTS?

Per poder donar resposta a aquesta pregunta és important qüestionar-nos com  jo gestiono les meves pròpies emocions? Quines emocions tenen espai o no en la meva vida? Com visc jo la meva pròpia ràbia, la meva tristesa…?

La mirada i l’acompanyament que ens fem a nosaltres mateixos, està directament relacionat amb el nostre estil alhora d’acompanyar als infants.

Una emoció és informació íntima sobre el que m’està passant en aquest moment, és a dir, en l’aquí i ara.

Hi ha 4 emocions bàsiques: La por, la ràbia, l’alegria i la tristesa. Hem de poder viure-les totes, això ens ajudarà a estar saludables.

Us proposem 7 pautes per poder acompanyar emocionalment als infants:

  • Acceptar les quatre emocions bàsiques com estats emocionals vàlids.
  • Disponibilitat i presència  per acompanyar als vostres fills i filles de manera incondicional en allò que necessitin expressar: plorar, cridar, enfadar-se… Hem de desidentificar-nos de les emocions que presenta el nostre fill/a. Tot el que expresa no té a veure amb nosaltres exclusivament.
  • Escoltar amb atenció plena. Moltes vegades estem més pendents de donar una resposta, que d’escoltar el que realment ens estan explicant, actuant en funció de la nostra pròpia necessitat, per treure’ns el neguit, rebaixar-nos l’angoixa, la por, la culpa. Cal reconèixer els seus sentiments, sense negar-los, minimitzar-los ni ignorar-los.
  • Saber llegir el camp emocional. Moltes vegades els infants presenten emocions que no responen al moment actual. Què hi ha més enllà d’una rebequeria? Quina necessitat bàsica no s’està cobrint? Presencia, disponibilitat?
  • No jutjar les emocions com a bones o dolentes. No els culpabilitzem de les seves emocions. Evitem “ets.. , sempre fas.., ets igual que…, etc.
  • Respectar el ritme de cada infant. Cada nen i nena és diferent i és important respectar la seva individualitat i ritme propi sense forçar-lo.
  • Deixar les justificacions. Procurar no perdre’ns en explicacions racionals que només responen a la necessitat que tenim els adults d’alleugerir el nostre propi malestar. Si els infants noten que a nosaltres ens incomoda la seva emoció, començaran a sentir-se incòmodes davant del seu camp emocional i poden desencadenar conductes o reaccions no desitjables.

 

Pati de la Mainada

Jugar i aprendre en família

ENS DIVERTIM APRENENT

Quan la societat entengui que els infants des que neixen són molt capaços i l’únic que els falta són experiències, temps viscut i uns adults que els acompanyin des de la calma, l’empatia…, ajudant-los a trobar estratègies i mecanismes per evolucionar, llavors és quan aconseguirem aprenentatges significatius, que vol dir, que el que aprenguin serà per tota la vida.
No és meravellós!
Per assolir tot això, no ens calen taules, cadires, fulls…