Tauletes a la infància

escola26/03/26  

Aquest és un tema d’interès a la majoria de llars: quan és adequat que els nens vegin dibuixos o juguin a les tauletes o mòbils? Quantes hores al dia? En quins moments? A partir de quina edat? Sobre aquest tema hi ha diversos aspectes sobre els que podríem comentar les bondats o no de l’ús de les tauletes, aspectes com la comunicació  o més ben dit la incomunicació que generen perquè els infants quan miren les tauletes es desconnecten de la realitat que els envolta.

També de quin tipus de continguts serien adequats o no per cada edat. Avui però, volem centrar-nos en l’afectació en el desenvolupament neurològic dels infants i l’augment d’infants diagnosticats amb TDAH, entre d’altres també per l’ús excessiu de les tauletes en edats precoces. Els infants quan neixen comencen a aprendre a parar atenció als objectes que es mouen o fan soroll i mica en mica van aprenen a fer-ho també davant dels objectes que són immòbils. Aquest fet els suposa un esforç, i n’han d’aprendre, li suposa un esforç al nostre cervell fixar la mirada i la oïda en un objecte o persona determinada.

Quan nosaltres utilitzem el recurs de la tauleta o el mòbil o la televisió per “entretenir” el infants quan estan fent activitats que no els hi agrada per evitar que plorin o s’enfadin o per facilitar-nos a nosaltres la tasca de vestir-los o de menjar, el que estem fent és ajudar-los a que aprenguin a desconectar-se davant d’una activitat que els hi requereix esforç. Estem perjudicant les connexions neurològiques que es produeixen quan un infant està aprenent a estar atent, a mirar i escoltar amb atenció. I és per això que després els hi pot comportar majors dificultats per centrar la seva atenció a l’escola, escoltar-nos o seguir una conversa asseguts.

No criminalitzem les tauletes o els mòbils, de fet pensem que el futur de l’educació passarà per aprendre a cercar, i discriminar continguts entre d’altres. Però sobretot la utilització de les tauletes en situacions en les que l’infant ha d’esforçar-se per alguna cosa, cal que sapiguem que no l’estem ajudant a adquirir unes capacitats que li seran necessàries per altres aspectes de la vida. Cal que els infants puguin centrar l’atenció en l’ara, en el seu cos, que sàpiguen tranquil·litzar-se i relaxar-se sense necessitat d’un element que els alieni de la realitat en aquell moment. Cal que puguin seure en una sala d’espera un quart d’hora o fer cua al super i puguin esperar, pensar en les seves coses o xerrar amb nosaltres, sense necessitat d’un recurs extern. Això els serveix per més coses del que pensem.

Però hem de tenir clar que això ens requerirà d’un esforç a nosaltres també, tots hem provat la comoditat de la tele o la tauleta per tantes coses i el problema segurament és aquest que és un recurs que potser acabem fent servir en excés i en moments que no són els més indicats. Marquem un moment del dia, i un temps màxim, i, si podem, seiem-nos amb ells a mirar i comentar el que veuen. Per la resta ens tocarà buscar estratègies enginyoses, armar-nos de paciència i una mica de dots teatrals tràgico-còmiques per ajudar als nostres fills i filles en la difícil tasca d’aprendre a centrar l’atenció, esperar, avorrir-se i esforçar-se per fer les coses que no els agrada fer.

Text extret de: https://labaula.org/articles-premsa/tauletes-durant-els-apats/

La vida quotidiana a l’Escola Bressol

escola19/02/26  

Es diu que quelcom que es repeteix diàriament, habitual o periòdic és quotidià… però potser és més fàcil d’entendre si ens centrem en els seus antònims: poc freqüent, atípic o insòlit.

Algunes persones, malauradament, en diuen rutina, sovint situant-la en un context monòton o avorrit.

Altres troben en el dia a dia la calma de saber i de reconèixer les coses, de poder anticipar i ajustar el temps que necessitem pel pas del dia i de la vida.

La vida quotidiana és el cafè de bon matí, el passeig de mitja tarda o la conversa tranquil·la a la nit i cap d’aquestes coses resulta avorrida.

En aquest mateix lloc hauríem de situar la vida quotidiana quan la traslladem als centres educatius. Encara ens preguntem (i ens pregunten) si cal continuar parlant de vida quotidiana a l’escola bressol. Hi ha qui ho troba repetitiu, qui ho sent innecessari, qui ja ha avorrit el concepte…

Quotidià és planificar el temps sense deixar d’abraçar l’inesperat, es tracta d’organitzar la vida educativa perquè tot flueixi de manera natural, dels processos dels infants, dels seus aprenentatges i, evidentment, de les seves necessitats.

Allò quotidià hauria de ser oferir oportunitats i contextos reals, basats en els interessos dels infants i no tant en la necessitat d’acceleració adulta. Quotidianitat ha de ser la provocació dels espais i materials que un adult ha dissenyat després d’observar i escoltar tots i cadascun dels infants del grup. La vida quotidiana consisteix a donar espai i temps a les relacions. Quotidià és i ha de ser el joc en totes les seves formes, un joc sempre present i real, lliure i amb infinites opcions, tantes com pot imaginar un infant. Quotidià és donar valor a les cures, posar-les al centre, prioritzar-les i prioritzar-ne el temps, deixar-nos d’automatismes i accions mecanitzades mancats de sentit, i sobretot, de tacte.

Ben mirat, doncs, estarem d’acord que encara ens envolten avui dia massa formes d’alterar aquesta quotidianitat, de robar-li el sentit i l’ànima, de disfressar-la d’altres conceptes, d’amagar-la rere pretextos.

Donem, doncs, un sentit ple i real a la vida quotidiana, parlem-ne, debatem, reflexionem, posem sobre la taula totes les dificultats que estan a les nostres mans, retrobem l’essència real d’aquell concepte intangible que omple projectes, llibres, documentació i discursos i que, al final, només hauria de ser la dansa que acull i abraça, que alberga certesa i confiança, que dona seguretat i tranquil·litat, igual que ho és el cafè de bon matí.

Text adaptat de: https://www.rosasensat.org/veure-i-viure-la-vida-quotidiana/, escrit per Lidia Ferrer i Eva Sargatal

Caguem el tió!

escola12/01/26  

Com cada any, ens hem trobat families, infants i educadores al pati per fer cagar el Tió.

Com l’any passat, cada aula ha tingut un tionet, i Sols, Llunes i Estels han pogut cagar-lo al seu ritme, acompanyats de les seves families i la seva educadora.

Gràcies a l’AFA pel berenar i als músics per acompanyar la festa amb les vostres Nadales!

 

 

Com posar a lloc els horaris per la tornada a l’escola?

escola12/01/26  

Les vacances de Nadal

Durant les vacances es desconfiguren els horaris i les rutines dels nostres fills i filles perquè canvia el dia a dia, viatgem, anem d’un lloc a l’altre, i és complicat seguir al peu de la lletra una rutina. Quan s’acosta el moment de tornar a la feina i a l’escola és important començar a posar una mica d’ordre, restablint els horaris d’acord amb l’edat i les necessitats de la nostra criatura.

Com a rutina, es recomana, per exemple, començar amb la banyera, després el sopar, llegir un conte, apagar els llums, cantar una cançó i posar els infants a dormir.

I els horaris?

És molt important regularitzar-los, també. Les criatures necessiten una mitjana de 10 o 11 hores de son nocturn. Per tant, si ara començaran l’escola o la llar d’infants a les 9h., hem de saber que els haurem de despertar cap a les 7.30h.-8h. Això vol dir que si necessiten 11 hores de son nocturn, la seva hora d’anar a dormir haurà de ser cap a les 20.30h.-21h. És per això que quan queden pocs dies per la tornada a l’escola, hem d’intentar començar a assolir aquests horaris.

Com ho podem fer si ara se n’estan anant a dormir tard?

Ho hem de fer de forma progressiva. Si, per exemple, ara s’estan adormint a les 22.30h.-23h., hem de començar a avançar l’hora d’anar a dormir. Però no ho podem fer de forma brusca, posant-los a dormir de cop a les 21.00h., perquè no tindran son. Ho hem de fer de forma progressiva, primer posant-los al llit a les 22h.; després a les 21.30h., i així fins que ja els posem a dormir a les 21h. i s’adormin bé.

El descans dels nostres fills i filles és fonamental pel seu benestar físic i mental i el seu dia a dia.

Text extret de: https://www.criar.cat/benestar/son/com-posar-a-lloc-els-horaris-per-la-tornada-a-lescola.html

El moviment lliure

escola25/11/25  

A través del moviment, l’infant descobreix les possibilitats del seu propi cos i de l’entorn que l’envolta. El moviment lliure es basa en la no-intervenció de l’adult en el procés motriu i en el tracte respectuós cap a l’infant. Quan parlem de moviment lliure, ens referim al fet de deixar que l’infant es mogui independentment, sense que l’adult hi intervingui.

Quan naixem, passem d’un medi aquàtic a un medi on la força de la gravetat suposa un gran repte per a l’equilibri, i és per aquest motiu que ens hem de plantejar com ajudar els nens i nenes a sentir-se bé amb el seu cos i a adquirir un bon domini del cos.

Per facilitar aquest aprenentatge, l’adult no ha de forçar cap posició o moviment de l’infant, com girar-lo o asseure’l, si no hi ha arribat per si mateix. Si fem això, l’infant és incapaç de canviar de postura ell sol, ja que la posició dels seus músculs no és natural i aquest fet pot interferir en el seu desenvolupament motor i comprometre etapes com les de reptar o gatejar. Per tant, empènyer-lo a una postura per a la qual no està preparat respon més a una preocupació de l’adult que a una necessitat, ja que cada criatura té el seu procés maduratiu. Començar per respectar aquestes postures és el primer pas per fer-ho amb tot el que vindrà després.

Establir una relació de confiança amb l’infant crea el vincle necessari perquè pugui explorar l’entorn amb seguretat. Per afavorir que assoleixi per si mateix les diferents posicions li hem de facilitar un espai prou gran i segur perquè pugui, de mica en mica, estar panxa enlaire, fer el volteig, posar-se de bocaterrosa, gatejar i asseure’s. Més endavant, es podran col·locar materials i estructures que promoguin el desenvolupament de noves posicions i desplaçaments, com el moment de posar-se dret, donant el valor a l’activitat autònoma basada en la iniciativa, l’interès i la satisfacció. De la mateixa manera, és recomanable evitar l’ús de trones, gandules i altres objectes que puguin limitar el moviment.

En aquest sentit, no es pot parlar de moviment lliure sense parlar de la pediatra hongaresa Emmi Pikler, que es va convertir en la referent del desenvolupament del moviment lliure, basat en la no-intervenció de l’adult en el procés motriu i en el tracte respectuós amb l’infant. Va crear un manual d’aspectes de la criança i de la vida quotidiana dels nens i les nenes, de com oferir-los relacions de qualitat i de com acompanyar-los mitjançant l’observació, així com formes d’interactuar amb mobiliaris específics, utensilis per menjar o peces de roba.

Per garantir una relació de qualitat amb l’adult cal respectar la seva activitat autònoma i els seus ritmes individuals. A més, és molt important com li parlem, com el toquem, els nostres gestos i la nostra mirada. La manera com ens hi relacionem constitueix un model educatiu de referència i és clau tant per al seu desenvolupament global com per aconseguir una bona coordinació i harmonia de moviment. Establir una relació de confiança amb l’infant crea el vincle necessari perquè pugui explorar l’entorn amb seguretat.

Text extret de: https://criatures.ara.cat/usuari/login?backUrl=https%3A%2F%2Fcriatures.ara.cat%2Finfancia%2Fmoviment-lliure_1_4351360.html

                                                     

La familiarització a l’Escola Bressol

escola26/09/25  

Durant aquests primers dies d’escola, infants, educadores i famílies ens trobem immersos en el procés de familiarització, on cada infant va trobant el seu lloc en l’espai, el joc, amb les educadores i amb la resta de companys i companyes.

Des de l’Escola Bressol oferim un procés flexible i adaptat a les famílies, que poden acompanyar-nos a l’aula una estona els primers dies d’escola, perquè l’infant tingui el millor procés de familiarització possible, davant el què suposa, per ells, la separació de l’entorn familiar.

Poc a poc els infants aniran trobant el seu lloc a l’escola i començaran a trobar-se amb el seus iguals.