A través del moviment, l’infant descobreix les possibilitats del seu propi cos i de l’entorn que l’envolta. El moviment lliure es basa en la no-intervenció de l’adult en el procés motriu i en el tracte respectuós cap a l’infant. Quan parlem de moviment lliure, ens referim al fet de deixar que l’infant es mogui independentment, sense que l’adult hi intervingui.
Quan naixem, passem d’un medi aquàtic a un medi on la força de la gravetat suposa un gran repte per a l’equilibri, i és per aquest motiu que ens hem de plantejar com ajudar els nens i nenes a sentir-se bé amb el seu cos i a adquirir un bon domini del cos.
Per facilitar aquest aprenentatge, l’adult no ha de forçar cap posició o moviment de l’infant, com girar-lo o asseure’l, si no hi ha arribat per si mateix. Si fem això, l’infant és incapaç de canviar de postura ell sol, ja que la posició dels seus músculs no és natural i aquest fet pot interferir en el seu desenvolupament motor i comprometre etapes com les de reptar o gatejar. Per tant, empènyer-lo a una postura per a la qual no està preparat respon més a una preocupació de l’adult que a una necessitat, ja que cada criatura té el seu procés maduratiu. Començar per respectar aquestes postures és el primer pas per fer-ho amb tot el que vindrà després.
Establir una relació de confiança amb l’infant crea el vincle necessari perquè pugui explorar l’entorn amb seguretat. Per afavorir que assoleixi per si mateix les diferents posicions li hem de facilitar un espai prou gran i segur perquè pugui, de mica en mica, estar panxa enlaire, fer el volteig, posar-se de bocaterrosa, gatejar i asseure’s. Més endavant, es podran col·locar materials i estructures que promoguin el desenvolupament de noves posicions i desplaçaments, com el moment de posar-se dret, donant el valor a l’activitat autònoma basada en la iniciativa, l’interès i la satisfacció. De la mateixa manera, és recomanable evitar l’ús de trones, gandules i altres objectes que puguin limitar el moviment.
En aquest sentit, no es pot parlar de moviment lliure sense parlar de la pediatra hongaresa Emmi Pikler, que es va convertir en la referent del desenvolupament del moviment lliure, basat en la no-intervenció de l’adult en el procés motriu i en el tracte respectuós amb l’infant. Va crear un manual d’aspectes de la criança i de la vida quotidiana dels nens i les nenes, de com oferir-los relacions de qualitat i de com acompanyar-los mitjançant l’observació, així com formes d’interactuar amb mobiliaris específics, utensilis per menjar o peces de roba.
Per garantir una relació de qualitat amb l’adult cal respectar la seva activitat autònoma i els seus ritmes individuals. A més, és molt important com li parlem, com el toquem, els nostres gestos i la nostra mirada. La manera com ens hi relacionem constitueix un model educatiu de referència i és clau tant per al seu desenvolupament global com per aconseguir una bona coordinació i harmonia de moviment. Establir una relació de confiança amb l’infant crea el vincle necessari perquè pugui explorar l’entorn amb seguretat.
Text extret de: https://criatures.ara.cat/usuari/login?backUrl=https%3A%2F%2Fcriatures.ara.cat%2Finfancia%2Fmoviment-lliure_1_4351360.html
