Murs que comuniquen: del romànic a les xarxes socials

admin03/05/21  

L’alumnat de 2n d’ESO en el tancament de la SA Còmic van visitar el MNAC on van realitzar el taller: Murs que comuniquen: del romànic a les xarxes socials.  El taller va fer plantejar l’alumnat què tenen en comú i què tenen de diferent un mural romànic i una pàgina d’Instagram, l’objectiu final era descobrir la capacitat comunicativa de les imatges.

Tres noies de 3r participen al Technovation Girls

admin22/04/21  

Technovation Girls és un programa mundial que fomenta les habilitats tecnològiques en les noies. Al llarg del programa, els equips han de dissenyar una aplicació per mòbil que solucioni un problema de la societat. L’Ona, la Somei i l’Aina  han presentat la seva app: My safe place. Al vídeo podeu veure més informació sobre l’aplicació que han dissenyat.

Esperem que tinguin molta sort.

Vídeopoemes a la SA_304

admin19/02/21  

L’alumnat de 3r d’ESO dins de la SA_ 304 Identitats han treballat la poesia i han produït alguns vídeopoemes. Podeu gaudir d’algunes de les seves produccions.

 

L’espera   Matí al bar
Tantes coses et troben a faltar.
Cada dia està ple d’instants que esperen
les mans petites que, tantes vegades,
van agafar les meves.
Ens hem d’acostumar a la teva absència.
Ja ha passat un estiu sense els teus ulls
i el mar també s’hi haurà d’acostumar.
El teu carrer, durant molt temps encara,
esperarà davant la porta,
pacient, els teus passos.
No se’n cansarà mai perquè, esperar,
ningú no ho fan tan bé com un carrer.
I jo sóc ple d’aquesta voluntat
de ser tocat per tu, mirat per tu.
I que em diguis què fer amb la meva vida,
mentre els dies de pluja o de cels blaus
ja estan organitzant la soledat.
                                  Joan Margarit

 

 S’han vist sovint al bar,
a les hores de sol del migdia,
quan l’enrenou del carrer
desafia la piuladissa dels ocells,
i es fiten només amb un somrís
que creua l’abisme de les taules.
Ah!, si els acostessin ara,
enderrocades les barreres que els separen!
Quin goig dels cossos, quin delit!
Però tot són cabòries.
No hi ha hagut mai res.
Mai no han creuat una paraula.
I encara seguiran així dies i dies,
tot observant-se de lluny, indecisos,
canviant només la timidesa del somrís
per aquesta felicitat de la distància:
un fil a punt de trencar-se.

 

 

Francesc Parcerisas