Encara no has pogut ser alumne plurilingüe aquest curs? Intenta-ho a la recta final! Recorda que pots aconseguir 0,5 punts a les matèries de llengua! Parla, pregunta, investiga i demostra que pots solucionar el minirepte que et proposem.
Saps què és un PREJUDICI LINGÜÍSTIC?
Els prejudicis lingüístics són opinions prèvies negatives sobre una llengua o els seus parlants, basades en criteris o perjudicis subjectius que no tenen cap base raonable.
AQUEST TRIMESTRE ET PROPOSEM QUE ENS DIGUIS UN PREJUDICI LINGÜÍSTIC I QUE ESCRIGUIS PERQUÈ NO ÉS UNA OPINIÓ FONAMENTADA O COM EL PODEM DESMENTIR (resposta).
Exemple:
Prejudici → Hi ha llengües pobres i llengües riques.
Resposta (com el podem desmentir?) → La quantitat de paraules que té una llengua (lèxic) no determina que hi hagi llengües riques i llengües pobres. Totes han rebut influències i aportacions d’altres llengües. Totes les llengües disposen del vocabulari necessari per a la comunicació de la societat que les fa servir.
Envia els teus prejudicis i respostes fins al 10 de maig.
Puntualitzacions
- Es publicaran els comentaris setmanalment. Aquells que siguin vàlids apareixeran sense cap comentari. Les respostes no vàlides seran publicades amb un comentari informatiu. Només aquells alumnes que hagin enviat una resposta correcta seran candidats a ser alumnes plurilingües.
- No es donaran per vàlids els comentaris amb faltes ortogràfiques i/o gramaticals importants ni aquells on no aparegui el nom i el curs de l’alumne o s’hagin enviat fora de termini.
- No es consideraran correctes aquells prejudicis repetits en comentaris de la setmana anterior i/o aquells que no responguin a la definició de prejudici lingüístic o que la seva resposta no sigui argumentalment adequada.
Em dic Carla Domènech i soc estudiant de segon de Batxillerat. El prejudici que jo he escollit és:
Les llengües oficials d’Espanya pertanyents a diverses comunitats autònomes que no són el castellà, són menys importants.
Aquesta informació és totalment falsa, ja que totes les llengües parlades a Espanya tenen una rica cultura i història, a més a més, totes juguen un paper fonamental a literatura i consten de drets lingüístics i oficialitat per als parlants de cada comunitat autònoma.
En conclusió, podem desmentir totalment el pensament del fet que una llengua és menys important per aparentment ser “menys oficial”. No només pel fet de la importància mencionada anteriorment, sinó també perquè la mateixa Constitució espanyola afirma que a Espanya totes les llengües parlades (castellà, català, gallec, etc.) són oficials. No hi ha cap que sigui menys oficial.
Alumne: Aicha Ait Omar Beniguider
Curs: 1rA de batxillerat
El perjudici lingüstic triat és el següent: Les llengues dels pobles indígenes no són adequades per expressar valors de societats occidentals
El perjudici lingüístic esmentat en la pregunta és fals. Les llengües dels pobles indígenes són adequades per a expressar els valors de les societats occidentals industrialitzades. Les llengües indígenes no sols identifiquen l’origen o la pertinença a una comunitat, sinó que també transmeten els valors ètics dels seus ancestres i els sistemes de coneixement indígena que són fonamentals per a la seva supervivència i per a les esperances i aspiracions de la seva joventut. A més, les llengües indígenes exerceixen un paper important en la defensa dels drets humans i la pau. L’existència d’aquestes llengües contribueix a la diversitat cultural i a l’enriquiment del El perjudici lingüístic esmentat en la pregunta és fals. Les llengües dels pobles indígenes són adequades per a expressar els valors de les societats occidentals industrialitzades. Les llengües indígenes no sols identifiquen l’origen o la pertinença a una comunitat, sinó que també transmeten els valors ètics dels seus ancestres i els sistemes de coneixement indígena que són fonamentals per a la seva supervivència i per a les esperances i aspiracions de la seva joventut. A més, les llengües indígenes exerceixen un paper important en la defensa dels drets humans i la pau. L’existència d’aquestes llengües contribueix a la diversitat cultural i a l’enriquiment del patrimoni de coneixements de la humanitat. Per exemple, els pobles indígenes tenen coneixements específics sobre la naturalesa i el medi ambient que es reflecteixen en les seves llengües i que són valuosos per a comprendre i abordar qüestions com la conservació de la biodiversitat i la salut de coneixements de la humanitat. Per exemple, els pobles indígenes tenen coneixements específics sobre la naturalesa i el medi ambient que es reflecteixen en les seves llengües i que són valuosos per a comprendre i abordar qüestions com la conservació de la biodiversitat i la salut.
Nou comentari:
Alumne: Aicha Ait Omar Beniguider
Curs: 1rA de batxillerat
El perjudici lingüstic triat és el següent: Les llengues dels pobles indígenes no són adequades per expressar valors de societats occidentals
El perjudici lingüístic esmentat en la pregunta és fals. Les llengües dels pobles indígenes són adequades per a expressar els valors de les societats occidentals industrialitzades. Les llengües indígenes no sols identifiquen l’origen o la pertinença a una comunitat, sinó que també er a les esperances i aspiracions de la seva joventut. A més, les llengües indígenes exerceixen un paper important en la defensa dels drets transmeten els valors ètics dels seus ancestres i els sistemes de coneixement indígena que són fonamentals per a la seva supervivència i phumans i la pau. L’existència d’aquestes llengües contribueix a la diversitat cultural i a l’enriquiment del patrimoni dels coneixements de la humanitat. Per exemple, els pobles indígenes tenen coneixements específics sobre la naturalesa i el medi ambient que es reflecteixen en les seves llengües i que són valuosos per a comprendre i abordar qüestions com la conservació de la biodiversitat i la salut de coneixements de la humanitat.
Valèria Barberà de 2n de batxillerat A.
Prejudici: hi ha llengües pures i llengües mixtes.
Resposta: aquesta distinció entre llengües pures o mixtes ve determinada per si una llengua deriva només d’una i els seus habitants estan aïllats o si bé prové de més d’una llengua. Aquesta separació no determina el nivell lèxic ni la facilitat de comunicació, ja que tots dos grups tenen les característiques necessàries per poder esdevenir llengües.
Sóc la Irene Calatrava Sierra de 2Bat B. M’he oblidat de posar-ho en el comentari enviat anteriorment.
Hi ha llengües més importants que altres.
Això no és veritat ja que totes les llengües tenen una importància cultural a la seva terra. Pensar que l’anglès, per exemple, és més important que el català perquè és la llengüa internacional és un prejudici, ja que totes les llengües aporten informació sobre la vida en el lloc depenent del lèxic i sobre la història d’on és nativa. Respectar-les aporta valors com el de la tolerància cultural.
Nom: Maria Eduarda Vilan Agostinis
Curs : 2n Batxillerat B
Un prejudici lingüístic que molta gent té és el de què hi ha llengües “fàcils” i llengües “difícils”.
Pels nadius no existeixes llengües difícils o fàcils, ja que són les que aprenen en créixer. Per exemple, un nen que creix escoltant català i castellà creixerà igual i aprendrà de la mateixa manera que un que creix escoltant l’anglès, encara no s’ha demostrat que els nens i nenes depenent de la llengua que aprenen triguen més o menys a aprendre a parlar.
El debat s’amplifica quan parlem d’aprendre una nova llengua. Aquí el prejudici és més intens perquè les persones ja tenen un pensament sobre la dificultat d’aquesta llengua abans de començar a aprendre-la. No es pot atorgar una dificultat exacta, ja que aquesta dependrà de la similitud de l’idioma amb la llengua o llengües maternes que sàpiga l’alumne, la seva voluntat i factors externs varis.
Podem definir això com a prejudici perquè moltes persones descarten l’opció d’aprendre algunes llengües per la creença de què seran difícils.
Joan Pérez Baltrons de 2n Batxillerat B
Un prejudici lingüístic molt comú és la creença que existeixen llengües útils i altres d’inútils. Per posar un exemple hi ha gent que creu que si en un país o territori es parla ja una llengua principal les altres menys parlades passen a ser secundàries. Moltes persones creuen que només amb una llengua ja és suficient, i que les altres són inútils i que no cal aprendre-les. Aquest pensament no té cap sentit perquè la llengua transmet cultura i història.
Per tant, sense dubte aquest és un prejudici molt perillós pel fet que s’impedeix aprendre les llengües arrelades a un territori i que provoca la desaparició i la mort de llengües.
Prejudici → Les llengües minoritàries no són importants.
Resposta (com el podem desmentir?) → Totes les llengües són importants perquè representen la cultura i la identitat de les comunitats. Les llengües minoritàries també tenen valor i cal utilitzar-les de tal manera que no desapareguin.
Bon dia Paola,
Caldria tornar a enviar el missatge amb el nom i el curs. Si tot és correcte el contingut es valorarà la setmana vinent.
Gràcies,
Maria
Un prejudici és considerar algunes llengües més importants que altres.
El teu comentari per ser candidat a alumne plurilingüe no ha estat acceptat per algun d’aquests motius: repeteixes algunes de les paraules ja respostes en setmanes anteriors, hi ha un error en la resposta (no es contesta el que es demana), no hi ha ni el nom ni el curs i/o hi ha alguna falta d’ortografia/gramàtica important.
Daniel Arakelyan – 1rC ESO
Prejudici- L’anglès és l’idioma més fàcil.
Resposta- No hi ha cap idioma que sigui més fàcil que l’altre, per exemple, una persona xinesa li resultarà molt fàcil el seu idioma i el català molt difícil.
Soc la Linda Kolli Vizi de 2n de Batxillerat A
Prejudici: “Els dialectes són formes incorrectes de parlar”
Resposta: Els dialectes són varietats regionals d’un idioma i són igualment vàlids i rics en la seva expressió. No haurien de ser menyspreats en comparació amb una varietat estàndard. Que la llengua estàndard sigui parlada per més persones no vol dir que els dialectes siguin incorrectes de qualsevol manera o inferiors.
Soc en Pablo Tejero Robles de 1r d’eso B.
Prejudici: El català no és important.
Resposta: El català és important perquè totes les llengües són importants i cap llengüa és més important que una altra.
Nom: Aina García Caraballo
Curs: 1 ESO
Perjudici: pensar que “algunes llengües són més importants que altres.”
Resposta: No és veritat, totes les llengües són igual d’importants. No hem de perjudicar una llengua per si s’utilitza més o si pensem que és més important. Hem de saber que TOTES LES LLENGÜES SON IGUAL D’IMPORTANT i que encara la llengua gairebé no s’utilitzi segueix sent important.
prejudici pansa que el angles es mes important que al català
El teu comentari per ser candidat a alumne plurilingüe no ha estat acceptat per algun d’aquests motius: repeteixes algunes de les paraules ja respostes en setmanes anteriors, hi ha un error en la resposta (no es contesta el que es demana), no hi ha ni el nom ni el curs i/o hi ha alguna falta d’ortografia/gramàtica important.
Nom: Valèria Gibert Aros
Curs: 1r B ESO
El meu prejudici és: pensa que el català no és important.
Això és fals, perquè és tan important estudiar català com castellà, anglès francès… Ja que en un futur ens pot servir de molt haver estudiat totes aquestes llengües, tant per treballar com per comunicar-nos.
Juna lopez gaya 1 eso
prejudici pensa que el angles es mes important que al català
El teu comentari per ser candidat a alumne plurilingüe no ha estat acceptat per algun d’aquests motius: repeteixes algunes de les paraules ja respostes en setmanes anteriors, hi ha un error en la resposta (no es contesta el que es demana), no hi ha ni el nom ni el curs i/o perquè hi ha alguna falta d’ortografia/gramàtica important.
Jo crec que el perjudici lingüístic és de l’anglès perquè és molt universal.
El teu comentari per ser candidat a alumne plurilingüe no ha estat acceptat per algun d’aquests motius: repeteixes algunes de les paraules ja respostes en setmanes anteriors, hi ha un error en la resposta (no es contesta el que es demana), no hi ha ni el nom ni el curs i/o perquè hi ha alguna falta d’ortografia/gramàtica important.
Nom: Valèria Gibert Aros
Curs: 1r B ESO
El meu prejudici és: pensa que el català no és important.
Això és fals, perquè és tan important estudiar català com castellà, anglès francès italià… Ja que en un futur ens pot servir de molt haver estudiat totes aquestes llengües, tant per treballar com per comunicar-nos. Crec que no està bé que la gent pensi això
Soc el andrade de 1r eso
Prejudici: hi ha llengües pures i llengües mixtes.
Resposta: aquesta distinció entre llengues puras o mixtes determinada per si una llengua deriva només d’una i els seus habitants estan aïllats o si bé prové de més d’una llengua. Aquesta separació no determina el nivell lèxic ni la facilitat de comunicació, ja que tots dos grups tenen les característiques necessàries per poder esdevenir llengües.
Soc Sofia de 1rB,
Prejudici: Hi ha llengües pobres i llengües riques.
Resposta (com el podem desmentir?) :La quantitat de paraules que té una llengua (lèxic) no determina que hi hagi llengües riques i llengües pobres. Totes han rebut influències i aportacions d’altres llengües. Totes les llengües disposen del vocabulari necessari per a la comunicació de la societat que les fa servir.
Soc en Vladi de 1r d’ESO
“Llengües més importants que altres”
R/: No hi ha cap llengua més important que altre, molts es pensen que l’anglès és la llengua més important quan totes ho són per igual, s’han de respectar perquè una persona quan neix, el que fa és aprendre escoltant el que diu la gent, aquella persona no escull la llengua, després, quan hi creix ja si que pot escollir quines llengües vol aprendre, però la seva primera llengua no l’escull.
Marina Bernils de 4tB
Prejudici: Els accents regionals són menys elegants i menys cultes que l’accent estàndard.
Resposta: Aquest prejudici no està fonamentat en cap realitat lingüística vàlida. Els accents regionals són una part integral de la diversitat lingüística i cultural d’una comunitat. No hi ha cap evidència que demostrés que un accent sigui intrínsecament més elegant o culte que un altre. A més, la percepció de l’elegància i la cultura en l’ús d’una llengua és altament subjectiva i influïda per factors socials i culturals. Desmentir aquest prejudici implica reconèixer i valorar la diversitat lingüística com un actiu enriquidor de la societat.
Soc l’Eloy salas de 1 d’ESO A
Prejudici: N’hi ha llengües més o menys importants que d’altres.
Resposta Totes les llengües son igual d’importants i útil també és important aprendre’ns la major part de llengües possibles per tenir un gran ventall de paraules i llengües.
Sóc la Martina Martinez Fernandez, de 1r de BATX. A, i aquest és el prejudici lingüístic → A una llengua li correspon sempre una nació, i viceversa.
Aquest prejudici és fals. Perquè, per exemple, el castellà és parlat a Espanya, Amèrica Llatina, Guinea Equatorial i algunes parts dels Estats Units. El mateix passa amb l’anglès, parlat al Regne Unit, Estats Units, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda…
També, hi han nacions amb varies llengües oficials; Suïssa (alemany, francès, italià i romanx).
Al igual que llengües sense nació; l’Euskera (és la llengua pròpia del país Basc sense reconeixement oficial) i el Gaèlic Escocès (llengua minoritària a Escòcia amb un nombre limitat de parlants).
Aquests tipus de comentaris poden tenir conseqüències negatives, com ara la discriminació en vers les llengües minoritàries.
Giulia Del Fabbro de 2 BTXA
Prejudici: la llengua nativa no s’oblida mai.
Aquest prejudici no es pot generalitzar amb facilitat, ja que és un fet que depèn molt per cada persona. Poder dominar més d’una llengua pot portar a que la “llengua nativa” o “llengua mare” d’una persona deixi de ser la principal i, automàticament, comenci a costar més de parlar. Tot i així, és un fenomen molt personal per cada individu, però depenent de les circumstàncies és possible que algú acabi oblidant-se de la seva llengua nativa si deixa d’utilitzar-la.
Laia Juanola Cuartero de 1r de Batxillerat A
Prejudici → Els parlants d’una llengua no nadiua o aquells que aprenen una segona llengua més tard a la vida són menys competents o no poden dominar la llengua tan bé com els parlants nadius.
Resposta (com el podem desmentir?) → Hi ha molts d’individus que han après una segona llengua més tard a la vida i que s’han convertit en parlants altament competents, fins i tot equiparables als parlants nadius.
Cristina Minguella Álvarez de 1r Batxillerat A
– Prejudici: Hi ha accents i dialectes menys vàlids que altres.
Un prejudici lingüístic molt comú és que una variant dialectal o manera de parlar, és menys vàlida o inferior que una altra. Moltes persones creuen que hi ha accents o dialectes menys intel·ligents, menys educats o menys competents en comparació amb els que són considerats estàndard o més prestigiosos.
La manera de parlar d’una persona no determina la seva intel·ligència, de fet, la diversitat lingüística és una característica natural de totes les llengües i dialectes. No hi ha cap variant millor o pitjor que una altra. Cada variant té les seves pròpies regles i normes lingüístiques, i totes són vàlides dins del seu context.
– Resposta: Les llengües són molt diverses, amb múltiples accents, dialectes i maneres de parlar. Aquesta diversitat és un reflex de la riquesa cultural i històrica de les comunitats lingüístiques. No hi ha una única manera “correcta” de parlar una llengua.
Maria Bandera Aguilar, 1 BAT A
Prejudici → Les persones que parlen amb un fort accent estranger no poden parlar l’idioma.
Resposta (com el podem desmentir?) → L’accent d’una persona no és un indicador directe de la seva capacitat lingüística. La forma en què una persona parla no només està relacionat amb com de bé sàpiga l’idioma, sinó també a coses com l’edat en la qual va començar a aprendre’l, quant temps ha estat exposat a parlants natius i altres factors. Moltes persones parlen el català com a segona llengua i tenen un marcat accent estranger, però això no significa que no sàpiguen parlar-ho.
La competència lingüística es basa en la capacitat de comunicar-se eficaçment, comprendre i reproduir el llenguatge escrit i parlat, entre altres coses.
Acabar amb aquest prejudici implica reconèixer que les persones poden parlar un idioma fins i tot si tenen un accent estranger. És important valorar les seves habilitats comunicatives i entendre que els accents són sols trets superficials de la veu. En conclusió, hem d’evitar jutjar a les persones pel seu accent
Eric González Vera de 2n Batxillerat B
Un prejudici molt típic és la creença de que el català és només un dialecte del castellà. Aquest prejudici es degut a la ignorància i desinformació de moltes persones, però és fals, ja que el català reuneix totes les característiques per ser una llengua independent.
Bon dia, soc la Gala de 1Bat A
Prejudici → Un accent estranger és menys vàlid o menys competent.
Resposta (com el podem desmentir?) → L’accent i la pronunciació són característiques individuals i no s’han de jutjar com a indicadors de validesa d’una llengua. Totes les formes d’expressió lingüística són vàlides i mereixen respecte.
Carla Cantero Linyard 1r batxillerat A
Prejudici: Els parlants de llengües minoritàries haurien d’abandonar la seva llengua i assimilar-se a la cultura lingüística dominant.
Resposta: La diversitat lingüística s’ha de preservar i celebrar, ja que cada llengua té la seva pròpia identitat cultural. D’altra banda, el bilingüisme afavoreix a una millor comprensió i comunicació. És important reconèixer i respectar totes les llengües i fomentar el bilingüisme com a via cap a una convivència intercultural enriquidora.
Clara Nocete 3r B
Prejudici → L’accent o dialecte d’una llengua, no és igual de correcte i intel·ligent, que si el parles amb l’accent “normal”.
Resposta (com el podem desmentir?) → Tots els accents, o dialectes son igual de vàlids i enriquidors per a una llengua. L’accent o dialecte amb el qual parla una persona, no està relacionat amb la seva intel·ligència o corrasió. Aquests, ens parlen sobre la diversitat cultural d’un lloc, i no per això hem de menysprear a una persona per com parla o s’expressa, sinó que hauríem d’estar contents que en un únic país es puguin parlar diferents dialectes i que tothom ho parli amb el seu propi accent.
NOM: Yasmina Ould
CURS: 1r de batxillerat B
Prejudici lingüístic: “L’ús del llenguatge juvenil és signe de falta de respecte i falta de seriositat.”
Desmentiment: Afirmar que l’ús del llenguatge juvenil és un mancat de falta de respecte o seriositat és un prejudici sense fonament.
El llenguatge juvenil és una manifestació de la cultura i la comunicació entre els joves, i no necessàriament reflecteix una falta de respecte o seriositat, el llenguatge dels adolescents pot ser una manera d’expressar-se i connectar amb altres membres de la seva generació. A més, utilitzar les maneres d’expressar-se dels joves no s’ha de veure com una falta de respecte si s’utilitza en el context adequat. És important adonar-se que els idiomes són diversos i estan en constant evolució, i que no hi ha una única manera “correcta” de comunicar-se.
La capacitat d’entendre i adaptar-se a les diferents formes de comunicació és un signe de respecte i flexibilitat, no una falta de serietat.
Khadija Ait de 3rC,
Prejudici: Les persones que parlen amb un fort accent estranger no són competents en la llengua del país on viuen.
Resposta: Aquest prejudici és injust i discriminatori. L’accent no reflecteix necessàriament el nivell de competència lingüística d’una persona. Moltes persones que parlen amb un fort accent estranger poden ser perfectament competents en la llengua del país on viuen, tenir un domini complet de la gramàtica i el vocabulari i comunicar-se efectivament en situacions diverses.
Mark Martin Ourova de 2n Batxillerat B.
El prejudici lingüístic que he escollit és que es pot aprendre una llengua sense esforç.
És impossible aprendre una llengua sense esforç perquè per aprendre’s una és necessari estar motivat i dedicar-li temps a llegir i escoltar als parlants de la llengua. Es pot arribar a trigar més de cinc-centes hores a parlar amb fluïdesa i més de mil hores per parlar-hi amb un nivell avançat llavors, està clar que fa falta dedicar-li molt d’esforç a l’hora d’estudiar una llengua.
Em dic Nil Temprano i sóc de 1r de batxillerat A.
Prejudici: una llengua més antiga en termes d’edat és més important que una més recent.
Resposta: És totalment fals, ja que totes les llengües tenen la seva riquesa històrica i cultural. Una llengua més antiga, pot reflectir una evolució de la societat, en canvi, una més moderna, pot introduir conceptes claus utilitzats a la societat actual. És per això, que tot i que per exemple, el llati o el grec antic han tingut un gran paper a la història, llengües més recents també han estat important o ho són actualment. Les llengües com també la societat evolucionen constantment i és per això, que una llengua antiga és tan valuosa com una de nova.
Ariadna Pica de 1r batxillerat A.
Prejudici: El català és una llengua primitiva i menys desenvolupada que altres llengües europees.
Resposta: Aquest prejudici es pot desmentir gràcies a les evidències històriques, el català ha desenvolupat molt de vocabulari i gramàtica al llarg dels anys, demogràfiques, ja que el català el parlen milions de persones, polítiques i culturals. El català té molta diversitat cultural pel fet que té música, cinema, teatre…
Claudia Pérez 1r batx B
Prejudici lingüístic: “Els parlants d’un determinat accent són menys intel·ligents o educats que aquells que parlen amb un accent considerat estàndard.”
La intel·ligència i l’educació no estan determinades per l’accent amb el qual algú parla, sinó pel seu coneixement, habilitats i experiència.
Soc l’Ariana Bersabe de 2n de batxillerat B
Prejudici-→ les llengües amb més parlants són més importants que les altres.
A l’hora de prendre idiomes generalment es diu que el més important és l’anglès, seguit de l’espanyol i xinès. Aquest perjudici mundial entre la societat és causa del gran nombre de parlants d’aquestes llengües que s’han anat expandint arreu del món i actualment podem trobar a qualsevol territori la utilització d’aquesta. En realitat, tota llengua té la seva pròpia importància, ja que pertany a la seva pròpia cultura. És veritat que llengües com per exemple l’anglès les podem trobar en tot arreu i ens garanteix la possibilitat de comunicar-nos amb diferents persones a través d’aquest idioma que a hores d’ara és internacional. Un altre clar exemple seria a l’hora de l’aprenentatge de llengües sempre tirem més cap a les més utilitzades, ja que “ens obriran més les portes allà on anem”, realment si la societat tinguéssim cura de la llengua del territori, sempre romandrà i potser ens donaria lloc a aprendre noves cultures, llengües i costums que no sabíem que podien arribar a existir. Per tant, s’han de valorar amb importància totes les llengües per igual.
Dana López Fernández, 2n Batxillerat B
El prejudici escollit és: “La gent que parla X llengua o X dialecte no pot ser intel·ligent.”
És important saber que la manera com parla una persona no determina ni defineix la seva intel·ligència.
Hi ha un munt de llengües, accents i dialectes, per tant, també diferents formes de comunicar-se i cap d’aquestes és inferior o superior ni limiten la teva intel·ligència. La cognició va més enllà de la manera en com una persona parla i es comunica.
Es pot comprovar que moltes persones reconegudes mundialment pels seus coneixements i aptituds parlen llengües i dialectes no estandarditzats. Que han estat acceptades de la mateixa manera que aquelles persones que parlen i es comuniquen amb una llengua, pot ser, més estàndard.
Judith Las Ruiz, 2n batx. B
Prejudici escollit: La gent que parla amb un bon accent estranger és més intel·ligent que qui té un accent més estàndard.
Resposta: L’accent d’una persona no té res a veure amb la seva intel·ligència. El seu accent l’únic que reflecteix és quina llengua sol parlar menys, quina és la seva llengua materna i paterna, bàsicament la seva història lingüística.
El simple fet de parlar diferents idiomes t’obre moltes portes a un futur en diferents àmbits, que una persona no tingui el mateix accent que algú que porta estudiant anglès tota la seva vida no el/la fa menys intel·ligent.
Soc la Veronica Menghnani de 2n de Batxillerat A.
El perjudici lingüístic que he triat és el següent: “Les persones que parlen amb un accent del camp o rural són menys educades que aquelles amb un accent urbà o cosmopolita”.
Resposta: aquesta afirmació és totalment falsa, ja que la capacitat intel·lectual no està vinculada al accent del camp o rural que una persona parla. Es pot desmentir mitjançant exemples de persones amb accents rurals que tenen una educació i un nivell d’intel·ligència iguals o superiors als que parlen amb accents urbans, i fomentant una valoració equitativa de les diverses varietats lingüístiques.
NOM: Maria Piquer Sazonova
CURS: 1r Batxillerat C
Prejudici → Quan et parli algú en castellà, és de bona educació respondre-li en castellà.
Resposta (com el podem desmentir?) → Mai hauríem de donar per suposat que qui ens parla en castellà no comprèn o no entén el català, perquè potser no és així, pel fet que en la majoria dels casos la gent ho entén, ja que és una llengua molt semblant. Tanmateix, a partir d’alguns aspectes socials i polítics que ens hagin establert a la nostra mentalitat, poden arribar a haver-hi malentesos per part dels dos bàndols, la persona que parla en castellà i aquella persona que respon en castellà, encara que podia haver-la respost en català. Si quan ens parlen en castellà no responem en català, estaríem, d’una manera, menyspreant a la persona amb qui parlem, ja que estaríem prejutjant-la i assumint que no és capaç d’entendre el català. Quan nosaltres mateixos li responem en català, estem acostant a aquesta persona a nosaltres, a la nostra comunitat lingüística i, fins i tot, l’estaríem ajudant a apropar-se més a la nostra llengua i a la nostra comunitat humana. D’aquesta manera, responent en català a la gent que parla en castellà no estaríem en cap dels casos comportant-nos com uns maleducats, sinó que, més aviat, estaríem ajudant aquelles persones no catalanoparlants a incorporar-se a la nostra comunitat lingüística, a la meravellosa llengua que parlem (i que hauríem d’estar orgullosos de parlar-la) i a tot el que ens envolta.
Miriam Roig González 2n de Batxillerat B
Prejudici lingüístic: El fet que una llengua tingui molts dialectes pot ser poc eficient i difícil d’entendre.
La varietat de dialectes en una llengua mostra la riquesa i la complexitat de vocabulari que es pot emprar en diferents contextos i en diferents territoris, també donen més amplitud a l’hora de comunicar-se. Per tant, la informació no és certa, pel fet que, no són menys eficients sinó que mostren la diversitat de les paraules.
Soc l’Àstrid Guilera Ramos de 1r de Batx A.
El prejudici escollit és: “Els parlants de les llengües locals no tenen el mateix dret a emprar la seva llengua que els parlants de les llengües internacionals.”
Per la mateixa manera que no hi ha motius per discriminar entre éssers humans, tampoc hi ha motius per discriminar entre llengües. Totes les comunitats lingüístiques tenen el dret de codificar, estandarditzar, preservar, desenvolupar i promoure el seu sistema lingüístic.
Hola, soc l’Àgata Gómez Domènech de 1r de batxillerat A.
Prejudici: la consideració errònia que parlar català és menys educat o sofisticat que parlar castellà.
Per superar el prejudici del fet que parlar català és menys educat o sofisticat que parlar castellà, és crucial:
Promoure la consciència i acceptació de la diversitat lingüística, garantir la igualtat de reconeixement i respecte per al català en tots els àmbits, fomentar activament l’ús del català en diverses àrees de la vida quotidiana i identificar i desafiar els estereotips i prejudicis lingüístics a través de campanyes i iniciatives comunitàries.
Soc la Lorena Peralta Martin, de 2n de batxillerat A
El prejudici que he escollit és: “hi ha llengües més útils que d’altres”
Totes les llengües són útils i vàlides per als seus parlants en tots els àmbits d’ús. Si no valorem la utilitat d’una llengua és impedir l’equitat lingüística. Adoptem una actitud activa a favor de la diversitat lingüística. Totes les llengües són útils depenent del lloc a on hi vagis, per tant totes són igual d’útils, però algunes et serviran per parlar en determinats llocs, i d’altres en altres llocs del món.
Nom: Aina Morillo Gimbernat
Curs: 4tB
Prejudici: “Els noms exòtics o estrangers són menys professionals que els noms locals o més comuns.”
Resposta: Aquest prejudici no té cap fonament vàlid, ja que el nom d’una persona no té cap relació amb la seva competència professional o habilitats. És discriminatori i injust jutjar algú basant-se únicament en el seu nom. Desmentir aquest prejudici implica reconèixer que tothom, independentment del seu nom, mereix ser tractat amb respecte i ser jutjat pel seu talent, esforç i dedicació en el seu camp professional. És important evitar fer suposicions sobre les capacitats d’algú basant-se únicament en el seu nom.
Max Newman Aguilera
2 d’eso B
El perjudici lingüstic triat és el següent: Les llengues dels pobles indígenes no són adequades per expressar valors de societats occidentals
El perjudici lingüístic esmentat en la pregunta és fals. Les llengües dels pobles indígenes són adequades per a expressar els valors de les societats occidentals industrialitzades. Les llengües indígenes no sols identifiquen l’origen o la pertinença a una comunitat, sinó que també er a les esperances i aspiracions de la seva joventut. A més, les llengües indígenes exerceixen un paper important en la defensa dels drets transmeten els valors ètics dels seus ancestres i els sistemes de coneixement indígena que són fonamentals per a la seva supervivència i phumans i la pau. L’existència d’aquestes llengües contribueix a la diversitat cultural i a l’enriquiment del patrimoni dels coneixements de la humanitat. Per exemple, els pobles indígenes tenen coneixements específics sobre la naturalesa i el medi ambient que es reflecteixen en les seves llengües i que són valuosos per a comprendre i abordar qüestions com la conservació de la biodiversitat i la salut de coneixements de la humanitat.
Nom: Aurora Cabrera.
Curs: 1r BTX A
Prejudici: “L’accent andalus és menys culte que la resta d’accents”
No estic d’acord amb aquest prejudici perquè l’accent andalús, com qualsevol altre accent, és una expressió de la diversitat lingüística i cultural d’Espanya. Això significa que reflecteix les característiques i les influències regionals i històriques de la zona andalusa. Potser alguns associen aquest accent amb un estil més relaxat o distintiu, però això no fa que sigui més vulgar.
És important reconèixer i respectar la diversitat lingüística, ja que enriqueix la nostra comprensió del món i ens permet connectar-nos amb diferents cultures i experiències. En lloc de jutjar els accents com a “més” o “menys” que altres, és més constructiu valorar-los per la seva singularitat i apreciar-los com a part de la riquesa del patrimoni lingüístic espanyol.
NOM: Sareen Kaur Singh
CURS: 2nB
PERJUDICI:”Hi ha llengües mes difícils que d’altres”
RESPOSTA: Aquest perjudici es mentira perque moltes vegades escoltem a gent parlant la seva llengua i pensem que es molt difícil d’aprendre pero en realitat pot semblar més fàcil del que et pensabas perque amb practica no existeix una llengua mes difícil que altra també la teva llengua et pot semblar mes fàcil que altra llengua pero en veritat et sembla fàcil perque es la llengua que practicas o parlas constantment.
Nom: Lautaro Minero
Curs: 2nC d’ESO
Prejudici: “Els valencians parlen malament el català”
Resposta: Els valencians no parlen malament el català, simplement ho fan al seu estil, hi ha persones que creuen que els valencians parlen malament pel simple fet de dir-ho tot literal, és com si diguéssim que una persona fa matemàtiques malament només pel fet de fer 2+2 i no 2×2.
Em dic Pol Berlanga Caraballo i vaig a 2n C.
Prejudici:
Les persones que parlen amb accent del camp són menys intel·ligents que aquelles que parlen amb un accent estàndard de la ciutat.
Resposta:
Si una persona parla d’una manera o altra, no vol dir que és menys intel·ligent, ja que la forma de parlar, no influeix en res. La veritat és que la intel·ligència depèn de la intel·ligència és el resultat d’una combinació complexa de factors genètics, ambientals, nutricionals, de salut i d’estimulació cognitiva.
Nom: Pau arrufat Pairola
Curs: 2n de batxillerat B
Perjudici: L’ús de paraules o expressions en una llengua minoritària o no estàndard és inadequat o poc professional.
Aquest prejudici lingüístic es basa en la idea errònia que les paraules o expressions utilitzades en una llengua minoritària o no estàndard són inferiors en termes d’adequació. Per tant, aquesta idea és errònia perquè les llengües minoritàries i les seves expressions tenen un valor cultural profund i poden ser tan efectives com les estàndards. A més, l’ús d’aquestes expressions pot enriquir la comunicació i mostrar respecte per la diversitat lingüística
Nom: Martina Martinez Sanchez
Curs: 1 batxillerat C
Prejudici: Els diàlectes no són tan importants com la llengua principal d’un país
Això no és veritat, no perquè una llengua sigui parlada per més gent o en més llocs és més important o no. Totes les llengües tenen la mateixa importància perquè cadascuna d’elles té la seva història i cultura. Els dialectes són una part vital de la riquesa lingüística i cultural d’una regió o país. Representen les variacions locals d’una llengua i reflecteixen la diversitat i la història d’aquell lloc. A més poden tenir un paper molt important en la preservació de tradicions o de llegendes d’un lloc.
No hauríem de desvaloritzar una llengua perquè no sigui la més rellevant en un país. No perquè menys gent la parli significa que no sigui adequada o que no sigui valuosa.
Nom: Albert Torras Cunill
Curs : 2n Batxillerat B
El prejudici escollit és la discriminació de les varietats de dialectes del Català. Les persones que parlen dialectes o varietats regionals del català que s’allunyen de la norma estàndard poden ser percebudes com menys educades, menys intel·ligents o menys competents lingüísticament. Això pot resultar en una discriminació subtil en àmbits com l’educació, l’ocupació o les interaccions socials. Això no té cap mena de sentit ja que tots els dialectes són igual de vàlids i importants com el català estàndard i les persones que els utilitzen no haurien de estar discriminades.
Nom: Yeray Méndez Porcel
Curs: 2n ESO D
Prejudici: “Les llengües locals són menys importants que les internacionals.”
Resposta: Totes les llengües tenen la mateixa importància, no importa que una sigui més coneguda que l’altre, o que una sigui més parlada que l’altre. Totes serveixen perquè la gent es pugui comunicar entre ells. Potser si una llengua local fos més coneguda que una internacional, seria més parlada. En conclusió, totes les llengües serveixen per al mateix i cap és millor o més important que un altre.
Layla Tubonemi
3r C
Prejudici: Parlar amb un accent o dialecte significa que una persona no és prou intel·ligent o que no té una educació bona.
Resposta: Aquesta idea no és certa. Cada persona parla amb un accent o dialecte particular segons la seva regió o entorn. L’accent o dialecte no té res a veure amb la intel·ligència o l’educació d’una persona. Tothom té el dret de parlar com es senti còmode i això no afecta la seva capacitat d’entendre o aprendre. És important respectar la diversitat lingüística i valorar les diferents formes de parlar com una part de la nostra cultura.
Basma Akhittouch 3rC
Prejudici lingúístic: Un prejudici lingüístic és una opinió prèvia negativa sobre una llengua o els seus parlants, basada en criteris o prejudicis subjectius que no tenen cap base raonable.
Prejudici: “La creença que un accent o dialecte particular és inferior o menys educat que altres. Per exemple: pensar que les persones que parlen amb un accent del sud d’un país són menys intel·ligents que les que parlen amb un accent estàndard.”
Resposta: Els accents i dialectes són simplement formes diferents de parlar que reflecteixen la diversitat cultural i lingüística d’una regió. Cap accent és millor o pitjor que un altre, i pensar que un accent té a veure amb la intel·ligència és un prejudici sense fonament. És important valorar i respectar la varietat lingüística i reconèixer que totes les persones, independentment de com parlin, tenen el mateix potencial i valua.
Soc Pietro Liloff alumne de 1r de Batxillerat C.
El prejudici que he escollit és: “Els parlants amb accents regionals específics, són considerats menys educats o menys competents lingüísticament.”
Resposta: La capacitat de competència lingüística d’una persona no hauria de basar-se en l’accent d’aquesta. Hem de recordar que l’accent no és un indicador de la intel·ligència, l’educació o les habilitats lingüístiques d’una persona. Tots els accents són vàlids i demostren la diversitat lingüística d’una regió.