L’Helena Carles és actualment professora de francès i anglès a l’ESO a l’Institut Ramon Casas i Carbó. També és l’encarregada de fer l’speaking a batxillerat.
– Com organitzes les classes?
H.C: “Doncs amb molta preparació prèvia a casa per preparar les unitats i les activitats, perquè com que el que imparteixo són llengües, l’important és que els alumnes facin molta pràctica a través de fer projectes i escrits, perquè la manera d’adquirir una llengua és saber parlar-la i utilitzar-la per escrit. Llavors, tot el que és el vocabulari i la gramàtica, que és la base d’una llengua, ve implícit en aquestes activitats, i quan tu fas aquestes activitats demostres que vas adquirint el coneixement del vocabulari que tenim a la unitat. Per una altra banda, aquests llibres estan molt bé perquè tenen mapes mentals en els quals veus el vocabulari que entra a la unitat. S’explica la gramàtica, però al cap i a la fi l’important és practicar-ho, i per fer això, es necessita aquest temps de preparació a casa perquè després ells puguin fer projectes, pòsters, treballs, converses entre ells, redaccions…”
– Consideres els teus mètodes d’ensenyament eficients?
H.C: “Sí, m’agrada considerar que els mètodes d’ensenyament que utilitzem són per aprendre i, sobretot, per perdre la por a comunicar-se perquè, el que passa, és que els alumnes surten de l’ESO i tenen por de parlar. Si els alumnes només aprenen la gramàtica o el vocabulari que els poso a la pissarra, doncs bé, si no els posen en pràctica, desconnecten d’aquests coneixements. Jo crec que els mètodes estan fets amb la idea de treballar competencialment perquè és la manera que és efectiva per a portar-ho a la pràctica utilitzant les llengües.”
– Tens algun càrrec més?
H.C: “L’any passat vaig ser coordinadora de primer d’ESO, però aquest any m’estic focalitzant en el francès, perquè li volem donar una bona empenta perquè no sigui una llengua que es perdi un cop s’acaba l’ESO. Fa molts anys sí que tenia continuïtat, però avui dia no en té tanta.”
– Hi ha molta diferència entre ser professora d’anglès a ser, a més a més, coordinadora de primer?
H.C: “Una coordinadora ha de gestionar totes les activitats, els tallers que es faran i portar tota la coordinació entre els alumnes d’una etapa i el professorat. És una feina més aviat de gestió i bastant diferent de la d’un docent. Jo, aquest any, com a docent, estic aprofitant el temps que tinc per fer més coses a francès.”
– Què esteu fent ara a francès?
H.C: “Aquest any estem fent moltes coses, per exemple, tenim una auxiliar de francès que ens ajuda a preparar els alumnes que volen fer les proves DELF, per treure el nivell A2, i a quart d’ESO si es volen treure el nivell B1. Als alumnes que tenen millors capacitats els hi fem un reforç en el qual surten un dia a la setmana i fan una xerrada amb l’auxiliar sobre els temes que, després, surten a l’examen oral. A tercer d’ESO també fem cada any una sortida de francès a Cotlliure i, aquest any, la visita durarà tres dies i la fem conjuntament amb l’optativa de la Ruta de l’exili. Anirem a visitar el Camp de Rivesaltes, la Maternitat d’Elna i Argelers. Des del Departament d’educació també ens han proposat fer intercanvis d’alumnes amb l’institut de Montpeller i Grenoble. Jo puc presentar dos alumnes de 4t d’ESO que vagin a fer una estada d’un mes, i els alumnes estaran acollits per una família francesa. Han de ser alumnes amb un bon nivell de competències en els idiomes, un bon rendiment acadèmic… “
– En quins cursos es fa?
H.C: “Les proves DELF són a 3r i a 4t d’ESO, l’intercanvi a 4t i la sortida a Cotlliure, a 3r d’ESO.”
– Es tornarà a repetir aquest projecte algun altre any?
H.C: Sí, la idea és que es vagin repetint cada any.
– Originalment volies ser professora?
H.C: “Altres vegades quan em van fer una entrevista, vaig explicar una anècdota, que és més o menys d’on em ve la vocació. De fet, quan jo era petita, a mi ja m’agradava ensenyar. Quan estava a la primària, a l’hora del pati els deia als nens de cursos inferiors si volien que els ajudés, i els feia repàs. Una de les mares dels nens a qui feia classe, un dia m’estava cridant des de fora de la tanca del pati; em vaig apropar i em va dir: “escolta, que podem continuar fent les classes que feies a l’hora del pati? Es que el meu nen des que fa repàs amb tu ha millorat molt». Llavors jo vaig continuar fent classe un temps més i després sí que ho vaig deixar. Així que, sí, des de petita ja m’agradava.”
– I per què específicament professora de llengües?
H.C: “Des de petita, el meu pare em va inculcar molt que havia d’aprendre l’anglès. Jo a casa ja em preparava l’anglès, però en aquella època, s’estudiava francès a l’escola, no anglès. Jo a francès era molt bona, sempre treia bones notes: excel·lents i notables; perquè a mi m’agradava molt. De tal manera que, quan vaig acabar el que antigament era el batxillerat, que es deia BUP, tenia un bon nivell de francès, però d’anglès, només el que jo m’havia preparat a casa, o sigui que tenia un nivell més baixet. Després vaig decidir agafar la carrera de filologia anglesa perquè vaig veure que de sobte tot havia canviat, el francès va quedar en un segon pla i l’anglès era el primer.”
– Et consideres una professora estricta?
H.C “Per a mi la paraula estricte té moltes més connotacions a nivell personal, i estricte penso que no ho soc, en el sentit que a mi m’agrada molt dialogar amb els alumnes, que hi hagi un bon ambient relaxat a classe, un ambient que sigui agradable per treballar, que la gent participi… El que sí que reconec és que, en general, faig treballar molt, però perquè és l’única manera d’aprendre; si treballes menys aprendràs menys, si treballes més sempre aprendràs més.”
– Havies estat en altres centres abans?
H.C: “Sí que havia estat en altres centres abans, sobretot instituts del Vallès Occidental. Primer vaig estar en empreses on em calia el domini de llengües estrangeres i havia de viatjar a l’estranger i després vaig començar a impartir diversos idiomes en una acadèmia i en empreses. Després vaig entrar a l’escola pública i ja hi porto uns dotze anys.”
Redacció: Paula Laguna i Jonathan Mora
