La por a la pell, el despertar d’un fet traumàtic

El passat 30 de setembre la Companyia La Beatriz ens va oferir una obra teatral: La por a la pell. Una funció que s’ha dut a terme des d’una experiència personal del mateix protagonista. La funció va ser a les 12 del matí a l’auditori Sant Ildefons.

Una funció confosa, però amb un objectiu i significat molt bonic, així va ser el monòleg que partia des d’una experiència personal del mateix protagonista, l’Enric Pons, un actor, creador i productor d’arts escèniques; una vivència de bullying i el despertar d’un fet traumàtic de la infància. Però l’obra no se centra especialment en l’assetjament, sinó quina motxilla, quin pes queda després de tots aquells anys. Quines conseqüències tenen els fets del passat en la identitat d’un mateix? Una obra en la qual es veu l’evolució del protagonista sense que allò defineixi la seva forma de ser. Fins que ell està tranquil i les seves ferides curades. En acabar l’obra va haver-hi una xerrada postfunció, una conversa sobre els temes que tracta l’obra entre el públic i el protagonista.

En conclusió i en definitiva, l’obra ha sigut molt bonica i interessant, en general m’ha agradat tot i ser una funció sense introducció, nus i desenllaç cosa que pot generar confusió.

Per acabar el que jo destacaria és el fet que l’Enric és la mateixa persona que va patir aquell assetjament del qual parla, valoro la seva professionalitat.

Hidaya el Bhira, 4t d’ESO A