Avui dijous 12 de febrer de 2026 a les 14 hores (les 15 hores a Jerusalem) hem dut a terme la primera trobada en línia de l’any amb estudiants de música del Conservatori Nacional de Música Edward Said de Palestina, amb seu a Betlem. A causa del mal oratge i les fortes ventades previstes a tota Catalunya, ens hem connectat cadascú des de sa casa, car l’institut ha romàs tancat. L’encontre l’ha començat presentant-se un noi anomenat Daniel Khair que, amb només dotze anys, ha interpretat amb el violoncel una peça turca molt difícil i sorprenent, acompanyat sempre amb la darbukka pel coordinador en Raji Ghareeb. Després ens hem anat presentant individualment els nous músics i explicant els nostres hobbies i habilitats. És així com la nostra Wallae ha tocat un impactant solo del Bella Ciao amb la trompeta, l’Aina els ha tocat i explicat que és la gralla i com s’utilitza per fer castells, la Aylín ha tocat el Cànon de Pachelbel amb el seu meravellós violí, la Saray ha parlat de la seva guitarra i la Meri dels seus estudis amb el clarinet. Per la seva banda, s’han presentat veterans en aquest intercanvi com el Sami i l’Ayoub, que ha tocat molt bé i molt ràpidament la cançó de Britches full of stitches amb la flauta tenor i ens ha confessat que li agraden els videojocs (cosa que ja sabíem), al mateix temps que la Jéssica i la Marwa ens han organitzat un “Secret Santa” (Amic invisible) per a les pròximes trobades. Per acabar, s’han presentat també la Verónika del violoncel, el Mikhail que toca la viola, les violinistes Marielle i Celina i el jove pianista Joud. Per altra banda, el Wladi, el nostre professor de música, ha tocat amb la trompa la cançó d’aniversari feliç a la Marwa, ja que demà és el seu aniversari.
En total, hem sigut disset participants connectats en la trobada, onze dels quals del nostre institut, ajuntant-nos més de vint persones.
Tota la trobada l’hem fet en anglès i, la veritat, ens n’hem sortit molt bé, tot i que hi havia una alumna, la clarinetista Zeina Zarrouk, que ens ha comentat que estava estudiant també castellà.
Cal dir que, al principi, alguns dels i de les nostres alumnes tenien molta vergonya, però després s’han anat soltant. És així com la Inma, la mestra convidada, s’ha sorprès molt pel bon ambient, motivació i actitud de tots i totes tenint en compte les dificultats de connexió i la distància. També s’ha sorprés per com s’han ajudat unes a altres en aspectes tècnics per poder sentir els instruments en directe en “mode” músic professional.
Ara ja restem impacients esperant la pròxima trobada d’aquest intercanvi internacional d’estudiants de música que hem fixat pel pròxim 5 de març, en la qual els oferirem un petit concert en directe amb la nostra espectacular agrupació musical la Banda Schnappy.
