El passat dijous 16 de maig disset alumnes de l’Students Exchange del nostre Institut Marianao vàrem anar a la Universitat de Barcelona convidats als actes de l’acampada per Palestina. Aquest grup d’alumnes està format majoritàriament per nois i noies de 1r i 2n ESO, la nostra mascota Schnappi i també alguns/es de 3r i 4t, les quals hem portat a terme el projecte durant el curs.

El viatge el vàrem fer amb el tren de FGC i després amb el metro fins a plaça Universitat, fet pel qual abans de les 10 hores ja havíem arribat tocant els ukuleles. És per això que vàrem tenir temps d’esmorzar amb Schnappi als preciosos jardins de l’edifici antic de la UB, on estan la Facultat de Filologia i Comunicació i la de Matemàtiques i Informàtica. Era un lloc molt tranquil ple de cabanyes on dormien les estudiants, amb les quals vam estar parlant. Ens van contar que gairebé no sortien perquè a les 22 h tancaven la Universitat i no podien arribar més tard. També hi havia un riu amb peixos supermaco i una bandera de Palestina. Una de les nostres companyes agafava els peixos amb la mà. Quin fàstic! De seguida muntàrem el teclat elèctric i anàrem a l’aula 110, la qual semblava un jutjat, per preparar l’exposició i les connexions.

En primer lloc, l’alumnat de 1r ESO ens presentàrem i vàrem explicar en què havien consistit les sis trobades que hem realitzat des de gener amb els i les estudiants de música del Conservatori Nacional Edward Said.

En segon lloc, les estudiants de 2n ESO exposaren el seu treball sobre la música palestina, els i les cantants més representatives, els instruments més característics, les danses i el menjar típic d’allà.

En tercer lloc, férem una videotrucada amb el coordinador del Conservatori Nacional de Música Edward Said, amb qui vàrem estar xerrant i a qui el públic li va fer un seguit de preguntes que ell va poder respondre.

Per acabar, vàrem sortir al pati a fer el concert, el qual va consistir en unes audicions individuals amb el piano i amb la cantada conjunta de la cançó Mawtini per la nostra coral acompanyada de la guitarra, piano, flauta travessera i trombó. Acabàrem justament quan va començar a ploure.

Tant a dins l’aula com al pati, va venir a veure’ns i escoltar-nos força gent interessada en el nostre projecte i la nostra actuació. Sembla que els va agradar molt perquè el que ens va ploure de veritat van ser felicitacions.

Després vàrem fer una visita a les instal·lacions de la Universitat de Barcelona. Tinguérem la sort que el majestuós paranimf estava obert. Per entrar a la immensa biblioteca de la UB, la qual està plena de llibres molt interessants, ens vàrem dividir en tres grups, per tal de no molestar als i a les estudiants que estaven allí en silenci. Malauradament el Sami li va treure l’ull a Schnappi. En acabant pujàrem al primer i segon pis i anàrem també a l’edifici nou, l’aulari Josep Carner. Per cert, als jardins de la Universitat on també hi viuen molts gats vàrem agafar unes plantes pensant que era romer.

A la tornada, la veritat és que estàvem una mica cansats, cosa normal després d’un dia tan reeixit.

Des d’aquí volem agrair a la Universitat de Barcelona per cedir-nos l’aula i a la gent de l’acampada per organitzar-ho tot i convidar-nos, al coordinador del conservatori per connectar-se i al públic per venir a veure’ns.

Opinem que la sortida ha sigut molt bona experiència, alguns ens hem emocionat molt i molt i més en anar a la universitat. I per acabar aquesta redacció: M’ha encantat tot!