Laia Olaizola:
La sortida de la fundació Miró em va semblar molt innovadora, ja que l’exposició era com parlar de les escultures anant més enllà d’allò habitual en una escultura. En comptes d’escultures com de pedra com tothom pensa quan pensa amb una escultura, hi havia diferents escultures, com per exemple el que més va sorprendre, una escultura que constava de quatre tubs i anava sortint escuma d’ells, fent així una escultura que no para de canviar.
Iratxe Vázquez:
… va ser realment interessant, a l’exposició hi havia diverses obres de diferents artistes, totes increïbles. Encara que semblaven escultures simples, al llegir el text que explicava l’escultura ho podies entendre, va ser una experiència fantàstica.
Candela Reyes:
Aquesta sortida va ser innovadora, em va informar més sobre els materials d’una les obres de Miró, hi havien quadres i escultures d’art contemporani que no coneixia i d’altres si, també hi havien llocs amb vistes de tota Barcelona.
A més d’això em va inspirar una frase d’un escultor anomenat Jorge Oteiza, que deia: “Per mi les escultures són com les llaunes de conserves… me n’alimento i després les llenço”.
Carla Naranjo:
A mi em va agradar la sortida perquè mai havia anat a la Fundació Miró i mai pense que aniria a una. Em va agradar molt anar i veure tantes formes de art diferents, videos, esculturas, pintures, tapissos…
Les obres que més em van agradar van ser la escultura de la escuma, els diamants i la escultura de dos caps junts.
Pilar Salvador:
A mi de la sortida em van interesar moltes coses, sobretot la tele on hi apareixia un senyor cap abaix i semblava que hi era mort. També em va cridar l’atenció el vídeo de la dona de mantega, el vídeo era molt estrany però em va crear molta curiositat.
Marc Marí:
Durant la sortida a la Fundació Joan Miró vam observar varies escultures i vam veure com un visionat d’un curt d’uns ninots de mantega, i em va sorprendre perquè jo pensava que les escultures eren només de persones humanes o així, em va sorprendre alguna obra com la de l’escuma, que anava canviant cada cop que hi passava pel davant, o la que semblava feta de pell d’un pollastre. Vaig observar que els artistes buscaven diferents textures per a les seves obres. Va ser una sortida on vaig aprendre coses noves i m’ho vaig passar bastant bé.
Bruno Croce:
Des del meu punt de vista, la sortida va ser una genial experiència per observar obres que no observem normalment, en aquest cas escultures efímeres. Veure les diferents varietats d’obres que hi havia em va fer reflexionar sobre el vertader significat d’escultura i els diferents punts d’interpretar-la, crec que aquestes reflexions ens poden ajudar en futurs projectes. De totes maneres, l’exposició va ser molt interessant i la recomano a tots els públics.
Abril López:
Aquesta expsició em va fer plantejar-me el sentit de cada escultura. Al parar-me a pensar, m’adonava que cadascuna explicava una història. Em va agradar veure com alguns dels artistes no es deixaven limitar per conceptes com l’espai o el temps. Les escultures que més em van cridar l’atenció van ser aquelles que d’alguna manera s’anaven modificant, o evolucionant amb el pas del temps.
Neo Moncosí:
Aquesta exposició ens va fer reflexionar sobre “què és una escultura?”. Un conjunt d’obres que s’allunyen del que coneixem com a “escultura”. Aquí no trobem figures humanes fetes amb pedra o marbre. Podem veure des d’un tub amb escuma fins a una mòmia felina. Visionem curts, fotografies, peces de xocolata…
L’exposició ens dona a entendre que, avui en dia, tot és una escultura; sigui del material que sigui i representi el que representi.
Eric Bartra:
A mi la sortida a la fundació Joan Miró em va semblar molt interessant perquè les obres que hi havien em van semblar molt xules, i em va fer pensar molt sobre el significat de escultura, jo sempre he cregut que una escultura había de ser sobre un ésser viu, però l’exposició demostra que no té perquè ser així, hi havien moltes escultures abstractes i diferents al que jo pensava.
Comentaris recents