Per Marina Albreda, 2n ESO
Malauradament tenim el prejudici que els sense sostre són delinqüents o persones perilloses. La gent es pensa que si estan al carrer és per culpa seva, com si no haguessin fet prou, o no s’haguessin esforçat suficientment. Sovint les persones es queden sense llar quan perden la feina i, per tant, deixen de rebre un sou que els permeti dur una vida independent. A poc a poc van perdent el contacte de les persones importants, fins a quedar aïllades.
A l’escriure sobre els sense llar, necessitava informació per continuar l’article i, el passat mes de febrer, va sorgir l’oportunitat de visitar el Centre Heura situat al carrer República Argentina núm. 24 de Barcelona. Aquesta entitat es dedica a atendre a les persones que viuen al carrer i no gaudeixen dels serveis d’higiene bàsics d’una manera contínua.
La idea de crear el Centre Heura va sorgir fa vint anys per part d’uns quants amics, que veient les condicions en què vivien les persones al carrer, van pensar que era necessari actuar. Primer van buscar un espai on fer possible el projecte. En el seu cas la parròquia de Josepets els va cedir un local a República Argentina, núm. 1. També es van preparar per saber atendre les persones que farien us del servei i, un any més tard, el centre es va obrir al públic.
El primer que es va oferir va ser el servei de dutxa i de canvi de roba, algunes de les dependències es poden observar a les fotos. A aquest servei s’hi pot accedir únicament un cop a la setmana. Si es volen dutxar més cops poden anar a altres centres que ofereixin el mateix servei. També es poden afeitar i hi ha servei de barber.
La roba que es subministra procedeix de donacions i cada persona no disposa de la seva pròpia roba sinó que després de dutxar-se cadascú dóna la roba bruta i en rep de néta a canvi. En un dia es poden arribar atendre unes 30-40 persones, la gran majoria de les quals són homes.
Actualment també es disposa d’un segon local que es mostra a la imatge i que permet oferir altres serveis, per exemple, molts tipus de tallers, com ara de música, d’informàtica, de teatre i de la revista del centre. Un cop al mes, es fa una sortida cultural a algún museu o exposició.
Cada tarda també s’ofereix berenar amb cafè i pastes i les persones que ho necessiten hi poden anar tots els dies que volen. Els divendres el centre no ofereix servei de dutxa perquè es fa un berenar més contundent i tarda de cinema.
Per a la resta d’àpats els usuaris van al menjador social, però si algun dia s’acaben de dutxar i ja no els dóna temps d’arribar al menjador social, se’ls dóna un entrepà per sopar.
Quan s’apropa alguna festa important com Nadal, uns dies abans es fa un dinar amb tots els que volen per a què es puguin sentir acompanyats per aquestes dates. També es canten nadales. Per Sant Jordi es fan manualitats com roses i punts de llibre. I també es tenen molt presents els aniversaris de cada persona sense llar, sempre es fa un pastís per celebrar-los i se’ls fa algun petit detall.
El Centre Heura també ajuda amb tot el tema de papers per tal que puguin gaudir de la seguretat social i si es posen malalts puguin ser curats. En el cas que algú estigui ingressat a l’hospital, se’l va a visitar i se li dóna suport. Sempre que hi ha algun malalt o a l’hospital s’intenta localitzar a la família perquè ho sàpiguen.
Com tots nosaltres les persones sense llar, a banda tenir cobertes les necessitats bàsiques com menjar, higiene i roba, els cal també qui els escolti, poder explicar, si volen, els seus problemes, com es troben… fa que es sentin millor. Malhauradament, la família en aquests casos no acostuma a ser gaire present.
Naturalment tots aquests serveis que ofereix el Centre Heura comporten unes despeses. A banda de les subvencions de l’Ajuntament i de la Generalitat, els recursos econòmics venen de donacions de la gent del barri o d’alguna empresa. El que ajuda molt són les donacions de roba o calçat i també la feina que fan tots els voluntaris. Per ser voluntari et pots fer soci del centre. A més a més dels voluntaris, hi ha alguns treballadors, com l’educadora social i el porter encarregat de controlar una mica qui entra i surt del centre.
Potser us pregunteu com es pot ajudar. El que es pot fer per ajudar als sense llar és fer-se voluntari, però cal tenir 16 anys. També es pot donar roba en bon estat, o passar temps amb ells jugant a algun joc de taula o simplement parlant. Si ets menor de 16 anys pots col·laborar-hi anant alguna tarda a jugar a cartes, per exemple, o conversar. També es pot compartir la situació dels sense llar, no hem de tenir por d’aquestes persones, perquè no són diferents, sinó que són com tots nosaltres.
Comentaris recents