Granit

1) NOM:

Granit. Granito. Granite.

2) DESCRIPCIÓ:

El granit és una roca ígnia plutònica formada pel refredament lent d’un magma (fos aluminicament) a grans profunditats de l’escorça terrestre. Aquest refredament permet que es formin grans vidres, donant lloc a la textura cristal·lina característica dels granits.
Té quars, plagiòclasi i feldspats alcalins com a components clars. En general és una roca molt comuna, però aflora només en llocs especials.
S’ha utilitzat des de l’antiguitat, a causa principalment, a la seva força i resistència. L’ús que se li ha donat és especialment en la construcció. Els egipcis per exemple, van usar granit per construir columnes, portes, llindars, fins i tot recipients. Hi ha una llegenda respecte a quan i com es va crear. Diuen que el granit es va formar fa mes de 4.000 milions d’anys, a Rússia, Àfrica, Canadà, Sud-amèrica i Escòcia. Els habitants creien que la pedra era màgica i que els podia fer eterns i un d’ells la va voler destruir però no va poder per que era més dura que l’arenisca, la calcària i el marbre, llavors la pedra es va incendiar i va cremar a tots els que estaven al seu voltant.

3) OBSERVACIÓ AMB LUPA: 

*Imatges a la dreta*

whatsapp-image-2017-01-23-at-13-33-10whatsapp-image-2017-01-23-at-13-48-51

5) ÚS:

El granit s’ha utilitzat des de l’època dels egipcis, per a construccions i fàbrica d’objectes -ara us posaré uns exemples- ja que des de sempre se l’ha considerat un dels millors materials en aquests àmbits.
El granit ha estat utilitzat com a recobriment en edificis públics i monuments. I últimament, està reemplaçant al marbre com a material de monuments, ja que és molt més durador. El granit polit és molt popular en cuines a causa de la seva alta durabilitat (com ja hem mencionat anteriorment) i qualitats estètiques.

6) LLOC D’ORIGEN:

Com he mencionat amb anterioritat, «Diuen que el granit es va formar fa mes de 4.000 milions d’anys, a Rússia, Àfrica, Canadà, Sud-amèrica i Escòcia. Els habitants creien que la pedra era màgica i que els podia fer eterns i un d’ells la va voler destruir però no va poder per que era més dura que l’arenisca, la calcària i el marbre, llavors la pedra es va incendiar i va cremar a tots els que estaven al seu voltant.»
No es pot saber amb exactitut el seu lloc original de procedència però hi han diverser teories al respecte.

7) MAPA:

mapagranit

8) PROCEDÈNCIA de la peça:

La peça la van portar desde Caldes de Montbui, i la van trobar juntament amb les altres roques que estem analitzant, emmagatzemades en unes capses. Prové de l’Escola Superior d’Agricultura.