Per J. Castillo, M. Salvador i S. Natrosuili, 1r BTX
L’any 1993 es va estrenar la pel•lícula Juràssic Park que tracta sobre un grup de científics que aconseguien clonar dinosaures a partir d’una mostra de sang, obtinguda d’un mosquit que va quedar atrapat a l’ambre fa milions d’anys.
En aquell moment, l’any 1993, semblava gairebé impossible dur a terme una clonació de l’animal que fos. Tot i que a la data d’estrena d’aquest èxit cinematogràfic ja s’havien realitzat diferents experiments de clonació artificial, la idea de crear un animal exactament idèntic a un ésser viu en concret semblava encara lluny de ser desenvolupada. Però, per sorpresa per a molta gent, tres anys més tard, un equip d’investigadors escocesos aconseguia clonar a un animal, una ovella, a partir d’una cèl•lula madura d’una altra ovella adulta. La famosa ovella Dolly. Aquest tipus de clonació va portar grans avanços a la ciència, però també va obrir la porta a un gran debat moral. Actualment, podríem dir que la clonació està cada cop més present a les nostres vides i la gent s’està començant a interessar pels beneficis que aquesta ens podria aportar. Però realment, la clonació ens afavoreix a nivell evolutiu?
Malgrat creiem que la clonació seria un gran canvi per a l’evolució humana, no sabem fins a quin punt l’afavoreix, doncs tenint en compte diferents aspectes podria arribar a ser perjudicial per a nosaltres.
En un futur, els investigadors podrien fabricar clons beneficiosos per als camps de la medicina, la veterinària i la ramaderia; com per exemple, clonar animals amb l’objectiu de crear nous medicaments o altres estratègies de tractament. Els mateixos investigadors que van clonar l’ovella Dolly, han clonat altres ovelles que han estat modificades genèticament per tal de produir una llet que conté una proteïna humana essencial per a la coagulació sanguínia. Per tant, la clonació podria arribar a ser un fàrmac biològic, accessible i eficaç. Per desgràcia, podem deduir que els clons no es tindrien en compte com a éssers vius, sinó com a objectes amb una finalitat. Imaginem-nos que una persona té problemes de cor i que per solucionar-ho creen un clon per després utilitzar-lo com a donant d’òrgans. A partir d’aquest exemple podem afirmar que els clons no tindrien una vida digna, ja que la seva creació sempre seria per beneficiar l’ésser humà sense tenir en compte el maltractament del clon.
Hem de dir, també, que cada vegada ens relacionem menys entre nosaltres i amb el nostre entorn, ja que estem més pendents i depenem de les xarxes socials. A la llarga, aquesta dependència, possiblement, generarà poca interacció humana, pèrdua de valors humans i un total egocentrisme que portarà a ignorar els sentiments i emocions dels altres. Fins i tot, la reproducció acabarà sent artificial, provocant la desaparició de la diversitat. I, òbviament, el procés evolutiu ja no serà per selecció natural. Per últim, la clonació comportarà una gran revolució social i un xoc ideològic. El que, a la llarga, donarà pas al naixement d’una nova societat, és a dir, a noves maneres de pensar i de viure.
En conclusió, és cert que la clonació representaria un gran avanç a escala científica, però en els altres àmbits no ens aportaria res de bo. Tenint en compte els últims arguments sobre la vida del clon i les relacions entre humans, podem dir que ens afavoriria a curt termini però a la llarga suposaria un canvi en l’evolució natural de l’espècie humana. Per tant, s’hauria de seguir investigant la clonació o seria millor que l’abandonéssim?
Comentaris recents