Nom
Català: Fluorita
Castellà: Fluorita
Anglès: Fluorite
Francès: Fluorine

 

 

Quin tipus i subtipus de roca i/o mineral és?

La fluorita és un mineral que pertany al grup dels halurs (3.AB). No pertany a cap subgrup.
Halurs: els minerals halurs són una classe de minerals que tenen una anió halur dominant.
Halur: un halur és qualsevol compost que té la forma anuiònuica, és a dir, carregada, negativament, d’un halogen.
Aniònica: La paraula aniònica ve de ió, que, en física i química, és un àtom o una molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.
Halogen: Els halògens són els elements del grup 17 de la taula periòdica.
Formació de la roca i/o muineral
La fluorita apareix en diferents tipus de jaciments, però principalment en aquells d’origen hidrotermal, estant en contacte amb roques carbonatades. En aquestes s’origina la fluorita, per la consolidació de fluids magmàtics després de la solidificació de roques com granits.
També s’origina de forma pegmatítica, estant associada a la cassiterita, turmalina, apatita i topazi. Pot originar-se també a cavitats de roques magmàtiques amb abundant sílice i en roques metamòrfiques. L’últim cas en el que es pot formar és en situacions sedimentàries de depòsits procedents d’aigües volcàniques en conques tancades.
Muinerals assocuiats: Barita, calcita, quars, cassiterita, apatita.

Composuicuió químuica
• Fluor (F): 48,67%
• Calci (Ca): 51,33%
Fórmula química: CaF2
Breu descripció (color, textura.)
La fluorita és un mineral d’un color normalment incolor (pur), però degut a les seves impureses pot presentar-se en tons blancs, verds, grocs, ataronjats, vermellosos o violats. El seu lustre és vitri, i és transparent. La ratlla que deixa si, per exemple, ratllem una clau o una paret és blanca.
És una pedra tova (4 en l’escala de Mhos).
Apareix formant cristalls cúbics molt ben formats (té forma de cub), encara que també pot aparèixer en forma d’octaedre. La seva textura pot ser massiva, compacta o granular, i les seves fractures són desiguals.
Usos i/o aplicacions
El principal us de la fluorita és l’extracció d’àcid fluorhídric. S’utilitza també per a fondre bauxita en la producció d’alumini i per augmentar la fluïdesa d’escòries (en metal·lúrgia) degut a la seva capacitat de liquar-se amb facilitat. Els seus cristalls s’utilitzen en la construcció de lents utilitzades en espectrografia.
Lloc d’origen (jaciments més importants)
Els jaciments més importants es troben a:
• Mèxic (la mina més important del món de fluorita es troba a Sant Potosí)
• Xina
• Rússia
• Estats Units (USA)
• Espanya
Referència bibliogràfica
htps://ca.wikipedia.org/wiki/Fluorita
htps://ca.wikipedia.org/wiki/Halogen
htps://ca.wikipedia.org/wiki/I%C3%B3_(%C3%A0tom)
htps://ca.wikipedia.org/wiki/Halur
htps://www.mineralesyrocas.com/fluorita/
htps://www.asturnatura.com/mineral/fluorita/1112.html
htp://www.granadanatural.com/ficha_minerales.php?cod=7