Entre el 6 i el 14 d’octubre de 2026, hem tingut la sort de poder gaudir del projecte Indigenous People Experience (IPE) a la Facultat d’Estudis Indígenes de la Universitat d’Alberta, a Edmonton (Canadà). Cinc alumnes de l’institut (l’Adrià, en Fran, l’Íker, l’Ivan i la Khadiya) ha pogut viure una setmana gairebé d’immersió en les experiències i vivències d’un estudiant indígena a la Universitat d’Alberta amb l’objectiu principal de comprendre, de primera mà, la realitat actual dels pobles originaris. Mitjançant entrevistes i la convivència diària, els nostres alumnes han documentat els desafiaments crítics que enfronten, com la pèrdua lingüística, la despossessió de terres i l’accés limitat a serveis bàsics. Aquesta recerca de camp no només ha visibilitzat les seves lluites, sinó també la seva resiliència cultural. El resultat final és una presentació en forma d’informe social i l’elaboració de dos treballs de recerca que seran presentats el curs vinent.
- Dia 1. Primer contacte amb Edmonton
- Dia 2. Visita i classes a la Universitat d’Alberta
- Dia 3. Assistència a un powwow
- Dia 4. Visita a l’Indigenous Peoples Experience del Fort Edmonton Park
- Dia 5. Tornem a la UA i classe sobre la cultura i llengua indígenes
- Dia 6. Elk Island National Park i els bisons
- Dia 7. Passejada final per Stathcona
- Dia 8. Escala a Montreal
En definitiva, ha estat una experiència inoblidable que ha contribuït al creixement personal del nostre alumnat, tant socialment com intel·lectualment, i que els obrirà la porta a noves perspectives de vida. Us presentem ara una mica més detalladament el nostre dia a dia.
Dia 1. Primer contacte amb Edmonton
Edmonton és la capital d’Alberta i l’objectiu del nostre viatge. Després d’un munt d’hores d’avió, el nostre alumnat i professorat van iniciar el seu recorregut pels punts més emblemàtics de la ciutat, sent conscients que l’agenda prevista no ens deixaria molt marge a poder-ho fer més endavant. Durant la nostra visita ens va sorprendre trobar una ciutat gairebé desèrtica, amb carrers silenciosos que contrastaven amb la seva magnitud i edificis ben alts. Tot i la solitud inicial, vam descobrir un actiu centre cultural i econòmic, famós pels seus festivals i la seva història lligada al petroli. Dividida pel riu Saskatchewan Nord, la ciutat destaca per un impressionant sistema de parcs urbans que convida a la calma. Malgrat la sorprenent quietud de les seves avingudes, vam poder passar el dia passejant i descobrint un primer contacte amb el món indígena: hi ha força gent sense sostre en una determinada àrea de la ciutat. Posteriorment, ens van explicar que Edmonton té molta població indígena sense sostre com resultat de la política de les Residential Schools que, afortunadament, va finalitzar el 1996. Les Escoles Residencials del Canadà van ser una xarxa d’internats religiosos finançats pel govern federal que van funcionar des de finals del segle XIX fins a finals del segle XX (l’última va tancar el 1996). L’objectiu principal d’aquest sistema era una assimilació cultural forçosa amb el lema de “matar l’indi dins del nen”. Per a la població indígena de l’oest del Canadà —on es van concentrar un gran nombre d’aquests centres—, això va significar una tragèdia humanitària i cultural devastadora ja que va produir una separació familiar sistemàtica (més de 150.000 nens indígenes van ser arrancats de les seves famílies i comunitats a la força, trencant els vincles afectius i la transmissió d’estructures familiars tradicionals), la destrucció de la identitat i la llengua (ja que es prohibia terminantment als infants parlar les seves llengües administrant càstigs severs si ho feien), abusos i alta mortalitat (l’alumnat patia amuntegament, malnutrició, malalties com la tuberculosi i abusos físics, emocionals i sexuals continus) i un trauma intergeneracional (ja que el patiment viscut va deixar cicatrius profundes). En general, en haver estat en aquest sistema, molts supervivents van transmetre aquest trauma a les generacions posteriors, el que avui dia es tradueix en altes taxes de pobresa, addiccions i pèrdua d’autoestima cultural en moltes comunitats de l’oest.
Dia 2. Visita i classes a la Universitat d’Alberta
I per fi vam anar a la Universitat d’Alberta (UA)! Allà ens va rebre la Danni Okemaw, Community Engagement and Alumni Relations de la Faculty of Native Studies. D’entrada, ens va fer una passejada per totes les magnífiques instal·lacions del Campus Nord de la UA, explicant-nos tota la història de la institució, les fites, les dades numèriques…. i també vam tenir el privilegi de poder entrar i visitar detalladament els halls de la Faculty of Native Studies, on ens va rebre el seu degà, el Sr. Adam Gaudry. També vam passejar-nos per les biblioteques i algunes de les seves exposicions, on diferents persones ens van anar explicant cadascuna de les seves seccions. No obstant, dues de les coses que més ens van impressionar van ser:
- A l’entrada de la Faculty of Native Studies, havien dos vestits vermells penjats. Els vestits vermells penjats són el símbol del moviment MMIWG, que visibilitza la crisi de dones i nenes indígenes desaparegudes i assassinades al Canadà, especialment a l’oest. Nascut del projecte artístic de Jaime Black, aquestes peces buides penjades en arbres i carrers representen la dolorosa absència de les víctimes i el buit que van deixar en les seves comunitats. El color vermell es va triar per la seva gran càrrega simbòlica: representa la sang i la violència soferta, però en moltes tradicions indígenes és també l’únic color que els esperits poden veure, actuant com un far per recuperar les seves veus i exigir justícia.
- La UA és del tot inclusiva amb el món indígena. En la nostra vista ens van ensenyar unes sales on poden realitzar la seva cerimònia de purificació espiritual anomenada “sahumeri” (smudging), molt utilitzada per calmar la ment i netejar les males energies abans dels exàmens. En aquest ritual ancestral, prohibit durant dècades pel govern canadenc, es crema un feix de plantes sagrades (principalment salvia per purificar, herba dolça per atraure la positivitat, cedre com a protecció o tabac tradicional com a ofrena) i s’escampa el fum dens sobre el cos amb les mans. És curiós veure com està prohibit fumar en tot el recinte o encendre qualsevol tipus de foc però, en canvi, en aquestes sales es permet tot aquest ritual.
També vam tenir la sort d’assistir a una presentació on se’ns va explicar el paper tan destacat que juga la Universitat d’Alberta dins del Canadà i del món, totes les facilitats que tenen els estudiants dins dels seus diferents campus. S’ha de destacar també la visita a la First Peoples’ House, un centre de suport de la Universitat d’Alberta dissenyat per acollir i acompanyar l’alumnat indígena (primeres nacions, métis i inuit). Segons ens van explicar, aquest espai funciona com una llar lluny de casa, oferint un entorn acadèmic, personal i culturalment segur. El centre proporciona des d’assessorament acadèmic i beques fins a serveis de salut i suport da càrrec dels seus Elders. També compta amb hbaitacions preparades per a cerimònies tradicionals com el smudging. El seu objectiu principal és empoderar els estudiants, celebrar la seva identitat i garantir el seu èxit dins la comunitat universitària. Allà vam conèixer la seva directora i també una de les seves estudiants, qui ens van donar dades concretes de la situació de l’alumnat indígena dins de la UA i de totes les seves opcions concretes de suport.
Dia 3. Assistència a un powwow
Un powwow és una de les celebracions culturals i espirituals més importants dels pobles indígenes de l’Amèrica del Nord. Originàriament era una reunió de caràcter religiós i social de les comunitats de les Grans Planes, però avui dia ha esdevingut un gran festival intertribal obert al públic per honorar l’herència ancestral, estrènyer vincles i compartir la seva identitat amb el món. Veure’n un a Edmonton va ser una experiència colpidora ja que l’esdeveniment està marcat pel ritme hipnòtic dels tambors (considerats el batec del cor de la Mare Terra) i els cants tradicionals que acompanyen els dansaires. Aquests vesteixen uns regàlies espectaculars, vestits fets a mà plens de plomes, granets i colors vius amb un gran significat històric i familiar. Durant el powwow es barregen competicions de dansa, menjars tradicionals com el bannock i mostres d’artesania, convertint l’espai en una vibrant demostració de resistència, orgull i celebració de la vida.
La jornada va ser espectacular ja que no només vam poder gaudir d’aquest moment prou íntim dins de la comunitat indígena sinó també de la jornada gastronòmica en els diferents foodtrucks i vam poder passejar-nos per les paradetes d’artesania indígena que hi havien col·locades.
Per la tarda, una passejada per Chinatown abans d’anar al West Edmonton Mall, el centre comercial més gran d’Amèrica (fins i tot té pista de karts, parc aquàtic, pista de gel…)
Dia 4. Indigenous Peoples Experience al Fort Edmonton Park
El Fort Edmonton Park és el museu d’història viva més gran del Canadà. Situat al bell mig del sistema de parcs del riu Saskatchewan Nord, aquest espai d’unes 64 hectàrees ofereix un viatge en el temps interactiu per conèixer l’evolució de la ciutat. El parc està dividit en diverses zones cronològiques perfectament ambientades: el fort original del comerç de pells de la Companyia de la Badia d’Hudson (1846) i tres carrers que recreen fidelment les èpoques de 1885, 1905 i 1920. Nosaltres vam visitar el parc la setmana abans de la seva apertura de temporada (vam entrar-hi privilegiadament!) i segons ens van explicar, un dels grans atractiu del parc és que quan és obert normalment està ple d’actors amb vestits d’època que recreen els oficis i la vida quotidiana del passat, a més de comptar amb un tren de vapor antic en funcionament i tramvies històrics que els visitants poden agafar per recórrer les instal·lacions. No obstant, el nostre objectiu era visitar l’Indigenous Peoples Experience.
Situat dins del mateix complex del Fort Edmonton Park, l’Indigenous Peoples Experience pretémn transformar el relat històric del parc, posant en primer pla les veus de les Primeres Nacions i els Métis. Creat en col·laboració directa amb més de 50 líders Elders i membres de les comunitats indígenes locals (del Tractat 6 i la Nació Métis d’Alberta), aquest espai fuig dels estereotips i ofereix una visió autèntica de la seva història.
Nosaltres vam tenir la sort de gaudir d’una visita privada a càrrec d’Evert Poor, l’Indigenous Narrative Coordinator. Va ser meravellós. Ens va explicar tots els detalls de la vida ancestral indígena, dels tractats amb els colons, de com la seva família va anar sobrevivint… També ens va fer partícips d’una cerimònia d’smudging fent que la nostra experiència fos, com ja s’ha dit, absolutament privilegiada.
Dia 5. Tornem a la UA i classe sobre la cultura i llengua indígenes
L’objectiu del 5è dia vas ser conèixer el Campus Sud de la UA i assistir a una classe sobre les cultures i llengües indígenes. Acompanyats de la Danni Okemaw van passar un dia magnífic a la UA i, un cop a la Faculty of Native Studies i després d’haver visitat l’edifici de l’Indigenous Students’ Union, vam aprendre un munt de coses sobre el Tractat 6, les First Nations, el folclore métis i cree… Va ser impressionant i després, la Danni també va accedir a que el nostre alumnat l’entrevistés per poder documentar alguns aspectes dels futurs treballs de recerca de batxillerat.
Al vespre, una última visita al West Edmonton Mall va posar un colofó excepcional a un gran dia.
Dia 6. Elk Island National Park i els bisons
No podíem marxar d’Alberta sense acostar-nos a la seva meravellosa natura (indrets on en algun moment de la història les cultures indígenes van desenvolupar-se amb llibertat) i intentar veure els famosos bisons. Per tant, vam decidir acostar-nos a l’Elk Island National Park, el qual és el parc nacional més proper a Edmonton i que conserva una reserva de bisons. En un principi no va aconseguir veure’ls però desprès ens vam emportar una molt agradable sorpresa.
Dia 7. Passejada final per Stathcona
Old Strathcona és un dels barris històrics més vius i emblemàtics d’Edmonton, situat al sud del riu Saskatchewan Nord. Originalment va ser una ciutat independent fins que es va fusionar amb la capital l’any 1912, un passat que encara es reflecteix en la seva arquitectura de principis del segle XX. El cor del districte és l’avinguda Whyte (82 Ave), famosa per la seva gran oferta cultural, botigues independents, cafès acollidors i una vida nocturna molt activa. Per tant, vam decidir que el nostre últim contacte (per ara) amb Edmonton havia de ser una passejada per la Whyte Avenue i recollir-nos a l’hotel després de dinar, ja que l’endemà havíem d’anar a l’aeroport per agafar l’avió de tornada cap a les 4 de la matinada.
Dia 8. Escala a Montreal
Després de sortir d’Edmonton a les 7:00 del matí, vam poder fer una escala llarga a Montreal i visitar aquesta ciutat de l’est canadenc. El dia era plujós però tampoc ens podíem queixar perquè després de set dies amb un temps magnífic, a Edmonton començava a diluviar i es preveien pluges per la resta de la setmana. Vam tenir el temps just per fer una volta pel Port Vell, menjar tranquil·lament i passejar pels bonics carrers de la ciutat.
Sense cap tipus de dubte, ha estat una experiència que quedarà en els nostres cors. Aquesta aposta de l’Institut Barres i Ones és determinant dins de l’objectiu de centre de fer del nostre alumnat uns ciutadans i ciutadanes preparats en un present i futurs que sempre seran complicats.