Normes d’organització i funcionament del centre

TÍTOL I. DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT

Capítol 1. Drets i deures de l’alumnat.

1.1. Principis generals

Els drets i deures de l’alumnat vénen donats pel decret de drets i deures de l’alumnat que se’n deriva del dret a l’educació que tenen tots els alumnes.

El decret vigent és el 279/2006 de 4 de juliol, sobre els drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència en els centres educatius no universitaris de Catalunya. Per tant, aquest apartat ha de ser immediatament modificat amb possibles modificacions futures del decret.

També s’aplica el decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres on en l’article 25 es detallen les garanties i el procediment en la correcció de les faltes contra la convivència del centre.

Tot l’alumnat té els mateixos drets i deures, sense més distincions que aquelles que es derivin de la seva edat i de les etapes o els nivells dels ensenyaments que cursin.

1.2. Drets de l’alumnat

1.2.1. Dret a la formació

L’alumnat té dret a rebre una formació que li permeti aconseguir el desenvolupament integral de la seva personalitat, dintre dels principis ètics, morals i socials comunament acceptats en la nostra societat. Per tal de fer efectiu aquest dret, la formació de l’alumnat ha de comprendre:

1. 1. La formació en el respecte dels drets i llibertats fonamentals i en l’exercici de la tolerància i de la llibertat dins els principis democràtics de convivència.
   2. El coneixement del seu entorn social i cultural i, en especial, de la llengua, la història, la geografia, la cultura i la realitat social catalanes i el respecte i la contribució a la millora de l’entorn natural i del patrimoni cultural.
   3. L’adquisició d’habilitats intel·lectuals, de tècniques de treball i d’hàbits socials, com també de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics i d’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació.
   4. L’educació emocional que el capaciti per al desenvolupament de relacions harmòniques amb ell mateix i amb els altres.
   5. La capacitació per a l’exercici d’activitats intel·lectuals i professionals.
   6. La formació religiosa i moral d’acord amb les seves pròpies conviccions o, en el cas de l’alumnat menor d’edat, les dels seus pares, mares o persones en qui recau l’exercici de la tutela, dins el marc legalment establert.
   7. La formació en coeducació i en el respecte de la pluralitat lingüística i cultural.
   8. La formació per a la pau, la cooperació, la participació i la solidaritat entre els pobles.
   9. L’educació que asseguri la protecció de la salut i el desenvolupament de les capacitats físiques.

1.2.2. Dret a la valoració objectiva del rendiment escolar

L’alumnat té dret a una valoració objectiva del seu progrés personal i rendiment escolar, per la qual cosa se l’ha d’informar dels criteris i procediments d’avaluació, d’acord amb els objectius i continguts de l’ensenyament.

L’alumnat i, quan és menor d’edat, els seus pares, tenen dret a sol·licitar aclariments del professorat respecte de les qualificacions amb què s’avaluen els seus aprenentatges en les avaluacions parcials o les finals de cada curs.

L’alumnat, o els seus pares, poden reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procés d’avaluació, s’adoptin al final d’un curs, cicle o etapa d’acord amb el procediment establert. Aquestes reclamacions han de fonamentar-se en alguna de les causes següents:

1. 1. La inadequació del procés d’avaluació, o d’algun dels seus elements, en relació amb els objectius o continguts de l’àrea o matèria sotmesa a avaluació o amb el nivell previst a la programació per l’òrgan didàctic corresponent.
   2. La incorrecta aplicació dels criteris i procediments d’avaluació establerts.

1.2.3. Dret al respecte de les pròpies conviccions

L’alumnat té dret al respecte de les seves conviccions religioses, morals i ideològiques, a la llibertat de consciència i al respecte a la seva intimitat en relació amb aquelles creences i conviccions.
L’alumnat, i els seus pares, si l’alumne o l’alumna és menor d’edat, té dret a rebre informació prèvia i completa sobre el projecte educatiu o, en el seu cas, el caràcter propi del centre.
L’alumnat té dret a rebre un ensenyament que fomenti el respecte a les persones sense manipulacions ideològiques o propagandístiques.

1.2.4. Dret a la integritat i la dignitat personal

L’alumnat té els drets següents:

1. 1. Al respecte de la seva identitat, integritat física, la seva intimitat i la seva
      dignitat personal.
   2. A la protecció contra tota agressió física, emocional o moral.
   3. A dur a terme la seva activitat acadèmica en condicions de seguretat i higiene adequades.
   4. A un ambient convivencial que fomenti el respecte i la solidaritat entre els companys.
   5. Al fet que els centres educatius guardin reserva sobre tota aquella informació de què disposin, relativa a les seves circumstàncies personals i familiars, sens perjudici de satisfer les necessitats d’informació de l’administració educativa i els seus serveis, de conformitat amb l’ordenament jurídic, i de l’obligació de comunicar a l’autoritat competent totes aquelles circumstàncies que puguin implicar maltractaments per a l’alumnat o qualsevol altre incompliment dels deures establerts per les lleis de protecció del menor.

1.2.5. Dret de participació, reunió, associació i informació

L’alumnat té dret a participar en el funcionament i la vida del centre en els termes que preveu la legislació vigent.
Els membres del consell de delegats i delegades tenen el dret de conèixer i consultar la documentació administrativa del centre necessària per a l’exercici de les seves activitats, a criteri del director o de la directora del centre, sempre que no pugui afectar el dret a la intimitat de les persones.

L’alumnat té dret a reunir-se en el centre. L’exercici d’aquest dret es desenvoluparà d’acord amb la legislació vigent i tenint en compte el normal desenvolupament de les activitats docents.

L’alumnat té dret a associar-se, així com a la formació de federacions i confederacions pròpies. Les associacions que constitueixin poden rebre ajuts d’acord amb la legislació vigent.

L’alumnat ha de ser informat pels seus representants i pels de les associacions d’alumnes tant sobre les qüestions pròpies del seu centre com sobre aquelles que afectin altres centres educatius.

L’alumnat té dret a manifestar les seves opinions, individualment i col·lectiva, amb llibertat, sens perjudici dels drets de tots els membres de la comunitat educativa i del respecte que, d’acord amb els principis i drets constitucionals,
mereixen les persones.

1.2.6. Dret a l’orientació escolar, formativa i professional

L’alumnat té dret a una orientació escolar i professional que estimuli la responsabilitat i la llibertat de decidir d’acord amb les seves aptituds, les seves motivacions, els seus coneixements i les seves capacitats.

1.2.7. Dret a la igualtat d’oportunitats

L’alumnat té dret a rebre els ajuts necessaris per compensar possibles mancances de tipus personal, familiar, econòmic o sociocultural, amb la finalitat de crear les condicions adequades que garanteixin una igualtat d’oportunitats real.

1.2.8. Dret a la protecció social i dels drets de l’alumnat

L’alumnat té dret a protecció social en supòsits d’infortuni familiar, malaltia o accident. En els casos d’accident o de malaltia prolongada, l’alumnat té dret a rebre l’ajut que necessiti mitjançant l’orientació, material didàctic i els ajuts
imprescindibles per tal que l’accident o malaltia no suposin un detriment del seu rendiment escolar.

Les accions que es produeixin dins l’àmbit dels centres educatius que suposin una transgressió dels drets de l’alumnat que s’estableixen en el Decret de drets i deures de l’alumnat, o del seu exercici poden ser objecte de queixa o de denúncia per part de l’alumnat afectat o dels seus pares, quan aquest és menor d’edat, davant del director o de la directora del centre. Amb l’audiència prèvia de les persones interessades i la consulta, si escau, al consell escolar, el director o la directora ha d’adoptar les mesures adequades d’acord amb la normativa vigent.

Les denúncies també poden ser presentades davant els serveis territorials del Departament d’Educació i Universitats. Les corresponents resolucions poden ser objecte de recurs d’acord amb les normes de procediment administratiu aplicables.

1.2.9. Dret a la vaga

Els estudiants de 3r i 4t d’ESO i els ensenyaments post obligatoris tenen dret a vaga sempre i quan la convocatòria de vaga provingui d’alguna entitat autoritzada a convocar-la i sigui per motius estrictament acadèmics.

Quan l’alumnat vol adherir-se a una convocatòria de vaga, haurà de seguir els següents passos per que l’absència sigui justificada:

1. En el grup en el qual surti el neguit de la convocatòria, s’haurà de dedicar part d’una sessió de la tutoria de grup a parlar de la convocatòria i dels motius que porten a fer-ne el seguiment, entenent que el dret de vaga és un dret individual de cada persona.
2. El delegat o delegada del curs haurà de presentar una carta a la direcció del centre on s’especifiqui:
   • • Dia de la convocatòria
     • Entitat convocant de la vaga
     • Motius de la convocatòria oficial, especificant els punts en els quals les causes de la demanda entren en l’àmbit acadèmic.
     • Especificació en la qual consti que s’ha fet la sessió de tutoria corresponent amb el vist-i-plau del tutor o tutora del grup.
3. Aquesta carta ha de ser lliurada a la direcció en un termini de 72 hores abans del dia en el qual la vaga afecta a la no assistència a classe de l’alumnat, entenent que si la convocatòria afecta a un dia sencer, aquest comença oficialment a les 8:00 del matí, inici de l’horari lectiu.
4. En cas de complir totes les condicions per poder fer el seguiment de la vaga, els delegats i delegades de cada curs hauran de gestionar el lliurament dels justificants per avançat a cadascun dels seus respectius grups. Un cop omplerts per la família de cada alumne o alumna, els justificants seran lliurats al delegat o delegada del grup qui els lliurarà a la direcció el dia abans del dia afectat per l’absència.
5. No es justificarà cap falta per motiu de vaga que arribi després del període especificat en el punt 5.
6. A partir de la tercera convocatòria de vaga en un mateix curs, la direcció del centre pot demanar a les famílies que amb l’antelació de les 72 hores vinguin presencialment al centre a signar els justificants d’absència dels seus fills i filles.
7. Excepte per motius extraordinaris, en els ensenyaments post obligatoris no se suspendrà cap de les activitats previstes pel dia de la vaga, inclosos exàmens i lliuraments de treballs. Això implica que tot alumne i alumna que segueixi la convocatòria de vaga està igualment obligat i obligada a estar al dia de les tasques i feines previstes per a aquell dia.

1.3. Deures de l’alumnat

1.3.1. Deures bàsics

L’alumnat té el deure de respectar l’exercici dels drets i les llibertats dels membres de la comunitat escolar.

L’estudi és un deure bàsic de l’alumnat que comporta el desenvolupament de les seves aptituds personals i l’aprofitament dels coneixements que s’imparteixen, amb la finalitat d’assolir una bona preparació humana i acadèmica. Aquest deure bàsic es concreta, entre altres, en les obligacions següents:

1. 1. Assistir a classe, participar en les activitats formatives previstes a la programació general del centre i respectar els horaris establerts.
   2. Realitzar les tasques encomanades pel professorat en l’exercici de les seves funcions docents.
   3. Respectar l’exercici del dret a l’estudi i la participació dels seus companys i companyes en les activitats formatives.

L’alumnat també té el deure de respectar les normes de convivència del centre, la qual cosa implica les obligacions següents:

1. 1. Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i ideològiques, com també la dignitat, la integritat i la intimitat de tots els membres de la comunitat educativa.
   2. No discriminar cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe o per qualsevol altra circumstància personal o social.
   3. Respectar el caràcter propi del centre, quan existeixi, d’acord amb la legislació vigent.
   4. Respectar, utilitzar correctament i compartir els béns mobles i les instal·lacions del centre i dels llocs on dugui a terme la formació pràctica com a part integrant de l’activitat escolar.
   5. Complir aquesta normativa.
   6. Respectar i complir les decisions dels òrgans unipersonals i col·legiats i del personal del centre, sens perjudici que pugui impugnar-les quan consideri que lesionen els seus drets, d’acord amb el procediment que estableixi el reglament de règim interior del centre i la legislació vigent.
   7. Participar i col·laborar activament amb la resta de membres de la comunitat escolar, per tal d’afavorir el millor desenvolupament de l’activitat educativa, de la tutoria i l’orientació i de la convivència en el centre.
   8. Propiciar un ambient convivencial positiu i respectar el dret de la resta de l’alumnat al fet que no sigui pertorbada l’activitat normal en les aules.

En cas que un alumne o alumna vulneri algun d’aquests drets, s’haurà de tenir en compte les disposicions recollides al capítol sobre la convivència del centre.

TÍTOL II. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL CENTRE

Capítol 1. Dels òrgans de participació i gestió

1.1. El consell escolar

El consell escolar és l’òrgan de participació dels diferents membres de la comunitat escolar en el govern del centre (articles 126 i 127 LOE 2/2006, de 3 de maig i articles 148 i 152 LEC 12/2009, de 10 de juliol).

1.1.1. Composició del consell escolar

Els components del consell escolar són:

1. 1. El/la director/a del centre, que actuarà com a president del consell.
   2. El/la cap d’estudis del centre.
   3. Cinc professors/es representants del claustre.
   4. Un representant de les famílies que serà designat directament per l’AMPA d’acord amb el procediment que estableixin les administracions educatives.
   5. Quatre alumnes.
   6. Un/a representant del Personal d’Administració i Serveis del centre.
   7. Un/a representant del Personal d’Atenció Educativa.
   8. Un/a representant de l’ajuntament de Badalona.
   9. El/la secretari/a del centre, que actuarà com a secretari/a del consell, amb veu i sense vot.

1.1.2. Competències del consell escolar

1. 1. Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres.
   2. Aprovar i avaluar la programació general anual del centre sense perjudici de les competències del claustre de professors, en relació a l’organització i planificació docent.
   3. Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions.
   4. Aprovar les normes d’organització i funcionament del centre i les modificacions corresponents.
   5. Aprovar la carta de compromís educatiu.
   6. Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.
   7. Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del director/a.
   8. Intervenir en la resolució dels conflictes i, si s’escau, revisar les sancions als alumnes.
   9. Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar.
   10. Proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència del centre, la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
   11. Analitzar i valorar el funcionament general del centre, l’evolució del rendiment escolar i els resultats de les avaluacions internes i externes en què participi el centre.
   12. Qualsevol altra que li atribueixi l’Administració educativa o les normes d’organització i funcionament respectives

1.1.3. Funcionament, convocatòries i actes

1. 1. El consell escolar del centre es reunirà preceptivament un cop per trimestre i sempre que el convoqui el seu president o almenys un terç dels seus membres. A més a més, preceptivament, es farà una reunió a l’inici i al
      final de curs.
   2. L’assistència a les sessions del consell és obligatòria per a tots els seus membres.
   3. En cas d’absència del director/a, el/la cap d’estudis actuarà com a president del consell.
   4. El president haurà de trametre als membres del consell la convocatòria de les reunions ordinàries amb un mínim de 48 hores d’antelació. En el cas de les convocatòries extraordinàries o d’urgència apreciada pel president, n’hi haurà prou amb trametre la convocatòria amb 24 hores d’antelació. En tots els casos, la convocatòria contindrà la documentació necessària que hagi de ser objecte de debat, i en el seu cas d’aprovació.
   5. El director del centre és el responsable de l’ordre del dia del consell tenint en compte les peticions de la resta dels seus membres i els interessos de la comunitat educativa.
   6. Només es podran posar a votació aquells assumptes que constin a la convocatòria sempre i quan estiguin presents tots els membres del consell escolar. En cas contrari, també es podrà determinar realitzar la votació si els membres del consell presents així ho decideixen per majoria.
   7. En cas que un cop arribada l’hora de començament del consell escolar no hi hagués un mínim del 50% dels seus membres, el consell s’endarrerirà un màxim de 10 minuts en espera d’assolir el suficient quorum per
      començar la sessió. En cas que transcorregut aquest temps encara no s’hagi assolit el nombre mínim d’assistents, es començarà el consell escolar amb tota normalitat amb el compromís del president del consell d’informar als membres no presents de les informacions donades i decisions preses en la sessió.
   8. El/la president del consell té el deure de facilitar que el consell escolar sigui un espai de debat on les decisions que es prenguin tinguin el màxim consens possible seguint sempre la normativa vigent.
   9. De cada sessió del consell, el/la secretari/a n’ha d’estendre acta, que ha d’especificar necessàriament els assistents, l’ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i el temps en què s’ha fet, els punts principals de les deliberacions i també el contingut dels acords adoptats amb les indicacions que figuren a l’article 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Aquestes actes han de ser aprovades en la mateixa sessió del consell o en la següent.
   10. Les actes de les sessions del consell són un document consultable per qualsevol dels seus membres i no hi ha cap obligació de facilitar-ne una còpia. No obstant, els membres del consell com altres membres de la comunitat educativa a través dels seus representants podran sol·licitar certificació d’acords concrets presos, la qual l’estendrà el/la secretari/a amb el vist-i-plau del director/a del centre.

1.1.4. Renovació dels membres del consell escolar

1. 1. Els membres del consell escolar es renovaran seguint les directrius de la normativa vigent (article 28 del Decret 102/2010, de 3 d’agost).
   2. En cas de baixa d’un dels seus membres, aquest serà substituït pel següent candidat/a més votat/da a les darreres eleccions. El nou membre serà nomenat per al temps que li restava de mandat a qui ha causat la
      vacant.
   3. Si tot i així, en el sector del professorat segueix quedant la vacant, el/la director/a del centre convocarà eleccions dins del claustre de professors per tal d’escollir el/la substitut/a.
   4. Si és en el sector del personal d’administració i serveis del centre on segueix quedant la vacant, el/la director/a convocarà eleccions per tal d’escollir un nou representant fins a noves eleccions.
   5. Si és en el sector de les mares i pares on segueix quedant la vacant, l’AMPA nomenarà un nou representant en el consell fins a noves eleccions.
   6. Si és en el sector de l’alumnat on segueix quedant la vacant, el/la director/a convocarà eleccions entre l’alumnat dels ensenyaments post-obligatoris que s’imparteixen al centre per tal d’escollir un nou representant per al temps que li restava de mandat a qui ha causat la vacant.

1.1.5. Comissions del consell escolar

El consell escolar actua normalment en ple però es poden constituir comissions específiques d’estudi i informació. És preceptiu que el consell escolar disposi d’una comissió econòmica en la que hi figuraran el/la director/a del centre, el/la secretar/a (amb veu però sense vot), una mare o pare dels alumnes, un/a alumne/a i un/a professor/a.

El consell escolar també disposarà d’una comissió permanent en la que hi figuraran el/la director/a del centre, el/la cap d’estudis, una mare o pare dels alumnes, un/a alumne/a i un/a professor/a. Aquesta comissió tindrà les següents competències:

1. 1. Aprovar les sortides lectives que la programació general de centre no recollia en el moment de la seva aprovació.
   2. Aprovar amb caràcter d’urgència la participació del centre en convocatòries oficials.
   3. Debatre sobre assumptes disciplinaris i aconsellar a la direcció sobre la seva resolució.

1.2. El claustre de professorat

El claustre de professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. És integrat per tot el professorat i el presideix el/la director/a del centre (articles 128 i 129 LOE 2/2006, de 3 de maig i article 146 LEC 12/2009, de 10 de juliol).

1.2.1. Funcions del claustre de professorat

1. 1. Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu.
   2. Designar els professors/es que han de participar en el procés d’elecció del director/a.
   3. Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.
   4. Decidir els criteris d’avaluació dels alumnes.
   5. Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.
   6. Elegir els representants del professorat en el consell escolar (els docents substituts no poden ser elegibles).
   7. Donar suport a l’equip directiu i, si s’escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre.
   8. Qualsevol altra que li sigui atribuïda per la normativa vigent.

1.2.2. Funcionament, convocatòries i actes

1. 1. El claustre del professorat es reunirà preceptivament un cop per trimestre i sempre que el convoqui el seu president (el/la director/a del centre) o almenys un terç dels seus membres. A més a més, preceptivament, es farà una reunió a l’inici i al final de curs.
   2. En cas d’absència del director/a, el/la cap d’estudis actuarà com a president del claustre.
   3. L’assistència a les sessions del claustre és obligatòria per a tots els seus membres i el control es realitzarà mitjançant un full de signatures.
   4. El/la director/a del centre pot convocar a les sessions del claustre a professionals d’atenció educativa destinats al centre perquè informin amb relació a l’exercici de les funcions establertes per les lletres a, c, d, e, i g.
   5. El president haurà de trametre als membres del claustre la convocatòria de les reunions ordinàries amb un mínim de 48 hores d’antelació. En el cas de les convocatòries extraordinàries o d’urgència apreciada pel president, no caldrà respectar aquest termini. En tots els casos, la convocatòria contindrà la documentació necessària que hagi de ser objecte de debat, i en el seu cas d’aprovació.
   6. Només es podran posar a votació aquells assumptes que constin a la convocatòria sempre i quan estiguin presents com a mínim les tres quartes parts dels membres del claustre.
   7. De cada sessió del claustre, el/la secretari/a n’ha d’estendre acta, que ha d’especificar necessàriament els assistents, l’ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloc i el temps en què s’ha fet, els punts principals de les deliberacions i també el contingut dels acords adoptats amb les indicacions que figuren a l’article 27 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Aquestes actes han de ser aprovades en la mateixa sessió del consell o en la següent.
   8. Les actes de les sessions del claustre són un document consultable per qualsevol dels seus membres i no hi ha cap obligació de facilitar-ne una còpia. No obstant, si la direcció del centre ho creu oportú, podrà posar a disposició dels membres del claustre un esborrany de l’acta definitiva pendent d’aprovació per tal de donar la màxima publicitat al document. En cap cas, es passarà còpia de l’acta definitiva.

 

Títol II. Capítol 2. Dels òrgans de govern

2.1. L’equip directiu

L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern dels centres públics i és integrat pel director/a que el presideix, el/la secretari/a, el/la cap d’estudis i els altres òrgans que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre. (article 131 LOE 2/2006, de 3 de maig i article 147 LEC 12/2009, de 10 de juliol).

2.1.1. Membres de l’equip directiu

L’equip directiu de l’INS Barres i Ones està composat per cinc membres: els tres prescriptius, un/a director/a pedagògic/a i un/a cap d’estudis adjunt/a. Aquesta estructura organitzativa pot ser modificada segons el projecte de direcció vigent o per canvis normatius. El/la director/a formularà proposta de nomenament i cessament a l’Administració educativa dels càrrecs directius d’entre el professorat amb destinació al centre, comunicant la decisió al claustre i al consell escolar.

2.1.2. Funcions de l’equip directiu

L’equip directiu té les següents funcions:

1. 1. Vetllar pel bon funcionament del centre.
   2. Estudiar i presentar al claustre i consell escolar propostes per a facilitar i fomentar la participació de la comunitat educativa.
   3. Proposar procediments d’avaluació de les diferents activitats i projectes i col·laborar en les avaluacions externes del centre.
   4. Proposar a la comunitat escolar actuacions de caràcter preventiu que afavoreixin relacions entre els diferents col·lectius que la integren i millorin la convivència del centre.
   5. Adoptar les mesures coordinades per a l’execució de les decisions del consell escolar i del claustre en l’àmbit de les seves competències respectives.
   6. Establir els criteris per a l’elaboració del pressupost.
   7. Elaborar la proposta del projecte educatiu del centre, la programació general anual i la memòria final de curs.
   8. Difondre les activitats del centre entre la comunitat educativa i en el seu entorn social.

2.1.3. Substitució dels membres de l’equip directiu

En cas que un dels membres de l’equip directiu estigui de baixa o gaudeixi d’una absència temporal per un període superior a tres mesos, el/la director/a podrà designar un/a substitut/a per exercir  transitòriament les seves funcions, per la durada del nomenament, amb els mateixos drets i obligacions que corresponen a la persona titular (article 36 del Decret 102/2010, de 3 d’agost).

 

2.2. El consell de direcció

El consell de direcció de l’INS Barres i Ones estarà format pels membres de l’equip directiu i els òrgans unipersonals de coordinació i/o membres del claustre del professorat que el/la director/a consideri convenient, segons el projecte de direcció vigent.

2.2.1. Funcions del consell de direcció

El consell de direcció de l’INS Barres i Ones té les següents funcions:

1. 1. Aconsellar, donar suport i assistir l’equip directiu en decisions referents al funcionament del centre.
   2. Executar per delegació accions relacionades amb el bon funcionament del centre.
   3. Altres atribucions que li siguin donades per la direcció del centre.

Títol II.
Capítol 3. Dels òrgans unipersonals de direcció

3.1. El/la director/a

El/la director/a del centre és el/la responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal (article 132 LOE 2/2006, de 3 de maig i article 142 LEC 12/2009, de 10 de juliol).

3.1.1. Funcions del director/a

El/la director/a té les següents funcions:

1. 1. Funcions de representació:
      1. Representar el centre.
      2. Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.
      3. Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.
      4. Traslladar les aspiracions i necessitats del centre a l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.
   2. Funcions de direcció i lideratge pedagògics:
      1. Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents.
      2. Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.
      3. Assegurar la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.
      4. Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre.
      5. Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.
      6. Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.
      7. Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la programació general anual.
      8. Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat.
      9. Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.
   3. Funcions amb relació a la comunitat escolar.
      1. Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.
      2. Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents.
      3. Assegurar la participació del consell escolar.
      4. Establir canals de relació amb l’AMPA i les associacions d’alumnes.

d. Funcions relatives a l’organització i la gestió del centre:

1. 1. 1. Impulsar l’elaboració i aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació.
      2. Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu.
      3. Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent.
      4. Visar les certificacions.
      5. Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel sercretari/a del centre.
      6. Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.
      7. Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació.
      8. Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació directa de la pràctica docent a l’aula.

    e.  Qualsevol altra funció que li assigni la normativa vigent.

3.2. El/la cap d’estudis

El/la cap d’estudis és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat destinat al centre, com a mínim, per un curs sencer (article 32 del Decret 102/2010, de 3 d’agost).

Juntament amb el/la cap d’estudis adjunt/a, forma l’equip de govern encarregat de tots els processos relacionats amb les coordinacions dels ensenyaments que s’imparteixen al centre.

3.2.1. Funcions del cap d’estudis

El/la cap d’estudis té les següents funcions:

1. 1. Substituir el/la director/a en cas d’absència, malaltia o vacant.
   2. Per delegació de la direcció, les funcions b.ii., b.iii., c.i. i d.v. del director/a.
   3. Coordinar la redacció i possibles propostes de modificació del Pla de convivència del centre.
   4. Coordinar la confecció dels horaris de l’alumnat i del professorat del centre.
   5. Gestionar la planificació del calendari general de reunions del centre.
   6. Vetllar per la correcta aplicació de la línia pedagògica del centre.
   7. Vetllar pel desenvolupament de les activitats establertes en els horaris de l’alumnat i del professorat, preveient l’atenció de l’alumnat en cas d’absència dels professors/es i controlar les incidències.
   8. Coordinar la planificació i realització de les reunions de preavaluació i d’avaluació del centre.
   9. Acollir al professorat nou proporcionant-los tota la informació necessària que faci la seva arribada al centre i el coneixement del seu funcionament el més fàcil i ràpida possible.
   10. Gestionar la documentació dels expedients disciplinaris de l’alumnat.
   11. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

 

3.3. El/la secretari/a

El/la cap secretari/a és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat destinat al centre, com a mínim, per un curs sencer (article 34 del Decret 102/2010, de 3 d’agost).

3.3.1. Funcions del secretari

El/la secretar/a té les següents funcions:
a. Per delegació de la direcció, les funcions b.ii., b.iii., c.i. i d.v. del director/a.
b. Les funcions pròpies del secretari/a del claustre del professorat i del consell escolar.
c. Planificar i proposar a la direcció del centre el pressupost i la liquidació pressupostària anuals.
d. Vetllar per la gestió econòmica del centre. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres juntament amb el/la director/a.
e. Gestionar el manteniment de les instal·lacions del centre.
f. Custodiar la documentació oficial del centre.
g. Mantenir l’inventari general del centre.
h. Exercir de cap de personal amb el personal d’administració i serveis destinat al centre.
i. Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat d’acord amb la normativa vigent.
j. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

3.4. El/la director/a pedagògic

El/la director/a pedagògic del centre és el càrrec directiu destinat a la gestió directa de l’àmbit tutorial i pedagògic.

3.4.1. Funcions del director/a pedagògic

El/la director/a pedagògic/a té les següents funcions:

a. Per delegació de la direcció, les funcions b.ii., b.iii., c.i. i d.v. del director/a.
b. Coordinar la redacció i possibles propostes de modificació del Pla d’acció tutorial, el Pla d’acollida del centre i del projecte lingüístic de centre.
c. Coordinar les accions formatives al llarg dels diferents nivells i etapes dels ensenyaments impartits a l’institut.
d. Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament.
e. Coordinar i gestionar la formació pel professorat planificada al centre.
f. Vetllar per la equitat i coherència del procés d’aprenentatge i avaluació dels diferents nivells dels ensenyaments impartits a l’institut.
g. Coordinar la selecció dels materials didàctics i complementaris utilitzat en els diferents ensenyaments.
h. Coordinar l’acció educativa dels departaments didàctics i vetllar per la coherència de les seves actuacions entre els diferents grups del centre.
i. Coordinar i supervisar les reunions d’equips docents.
j. Coordinar la programació tutorial desenvolupada en el centre i fer-ne el seguiment.
k. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

3.5. El/la cap d’estudis adjunt

Sempre que sigui possible, l’INS Barres i Ones comptarà amb un/a cap d’estudis adjunt que juntament amb el/la cap d’estudis, serà l’encarregat/da de gestionar tots els processos relacionats amb les coordinacions dels ensenyaments que s’imparteixen al centre.

3.5.1. Funcions del/la cap d’estudis adjunt

El/la cap d’estudis adjunt té les següents funcions:
a. Per delegació de la direcció, les funcions b.ii., b.iii., c.i. i d.v. del director/a.
b. Les pròpies del/la cap d’estudis sempre i quan estiguin coordinades.
c. Coordinar i gestionar la utilització dels diversos espais del centre.
d. Gestionar les guàrdies del professorat del centre.
e. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

 

Títol II.
Capítol 4. Dels òrgans de coordinació

Els òrgans de coordinació de l’INS Barres i Ones estan marcats generalment per la normativa i el projecte de direcció vigents sense perjudici que, en cas que sigui possible, el quadre de coordinació inclogui els següents càrrecs:

• • Coordinador/a d’ESO
  • Coordinador/a de batxillerat
  • Coordinador/a de cicles formatius
  • Coordinador/a de riscos laborals
  • Coordinador/a d’informàtica
  • Coordinador/a d’activitats i serveis escolars
  • Coordinador/a de llengua i interculturalitat

Totes aquestes coordinacions tenen la consideració de segon nivell de gestió, amb funcions i responsabilitats en aspectes concrets de l’activitat del centre i com a suport de l’equip directiu. Pel compliment de les seves tasques, la direcció del centre intentarà dotar-los de les hores de reducció lectives i/o no lectives necessàries i possibles.

4.1. Coordinador/a d’ESO

El/la coordinador/a d’ESO és l’enllaç principal entre l’equip directiu i els/les tutors/es dels grups d’ESO. A més a més, és l’encarregat/da de gestionar tots els procediments del centre relacionats amb l’educació secundària obligatòria. Si es creu necessari, la coordinació directa de certs nivells concrets de l’ESO pot ser repartida entre d’altres membres del claustre.

4.1.1. Funcions del/la coordinador/a d’ESO

El/la coordinador/a d’ESO té les següents funcions:

1. 1. Aconsellar a l’equip directiu en tots aquells aspectes que tinguin a veure en l’etapa acadèmica de l’ESO.
   2. Coordinar l’acollida d’alumnat de l’ESO nouvingut al centre.
   3. Coordinar i gestionar la tria de matèries optatives en aquells cursos de l’ESO que en tinguin.
   4. Mantenir al dia les llistes de les matèries optatives de l’ESO.
   5. Coordinar les actuacions dels tutors/es i els equips docents de l’ESO, sota la dependència de la direcció pedagògica.
   6. Intervenir en la resolució de conflictes lleus entre alumnes d’ESO.
   7. Participar com a representant del centre en les proves externes de 6è en els centres de primària adscrits al centre.
   8. Coordinar i organitzar la prova inicial per l’alumnat de 6è que es matricularà al centre.
   9. Participar en la jornada de portes obertes del centre.
   10. Coordinar el procés de transició entre el 4t d’ESO i els estudis postobligatoris.
   11. Organitzar, si s’escau, les colònies de 2n i de 4t d’ESO.
   12. Participar, si s’escau, en l’organització de l’acte de lliurament d’orles per l’alumnat de 4t d’ESO.
   13. Elaborar la documentació que requereixi l’exercici de les seves pròpies competències.
   14. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

4.2. Coordinador/a de batxillerat

La coordinació de batxillerat és l’encarregada de gestionar i coordinar tots els procediments del centre relacionats amb aquesta etapa postobligatòria.

4.2.1. Funcions del/la coordinador/a de batxillerat

El/la coordinador/a de batxillerat té les següents funcions:

1. 1. Aconsellar a l’equip directiu en tots aquells aspectes que tinguin a veure en l’etapa acadèmica del batxillerat.
   2. Coordinar l’acollida d’alumnat de batxillerat nouvingut al centre
   3. Coordinar i gestionar la tria de matèries optatives i de modalitat de batxillerat.
   4. Coordinar les actuacions dels tutors/es i els equips docents de batxillerat, sota la dependència de la direcció pedagògica.
   5. Intervenir en la resolució de conflictes lleus on hi hagi alumnat de batxillerat implicat.
   6. Participar com a vocal del centre en les proves de selectivitat.
   7. Gestionar i coordinar el procés de matriculació de l’alumnat del centre a les proves de selectivitat.
   8. Participar en la jornada de portes obertes del centre.
   9. Coordinar el procés de transició entre el 4t d’ESO i els estudis postobligatoris.
   10. Coordinar la matèria del treball de recerca gestionant l’oferta dels diferents departaments, la informació que s’ha de donar, els tribunals d’avaluació i les recuperacions.
   11. Organitzar, si s’escau, el viatge de fi de curs del batxillerat i cicles formatius en coordinació amb la coordinació de cicles formatius.
   12. Organitzar, si s’escau, l’acte de lliurament d’orles per l’alumnat de 2n de
       batxillerat.
   13. Elaborar la documentació que requereixi l’exercici de les seves pròpies
       competències.
   14. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

4.3. Coordinador/a de cicles formatius

La coordinació dels cicles formatius del centre té l’objectiu principal de servir d’enllaç entre l’equip docent dels cicles formatius i l’equip directiu.

Sempre que sigui possible, aquesta coordinació recaurà en un cap de departament del cicle formatiu.

4.3.1. Funcions del/la coordinador/a de cicles formatius

El/la coordinador/a de cicles formatius té les següents funcions:

1. 1. Fer d’interlocutor entre l’equip docent del cicle formatiu i l’equip directiu.
   2. Aconsellar a l’equip directiu en tots aquells aspectes que tinguin a veure en l’etapa acadèmica del cicle formatiu.
   3. Coordinar l’acollida de l’alumnat nou al CF.
   4. Tenir al dia la informació acadèmica de l’alumnat en quant a les unitats formatives que ha de cursar.
   5. Coordinar les actuacions dels tutors/es i els equips docents del cicle formatiu, sota la dependència de la direcció pedagògica.
   6. Intervenir en la resolució de conflictes lleus on hi hagi alumnat del cicle formatiu implicat.
   7. Participar en la jornada de portes obertes del centre.
   8. Coordinar el procés de transició entre el 4t d’ESO i els estudis postobligatoris.
   9. Organitzar i coordinar el crèdit de síntesi del cicle formatiu.
   10. Organitzar el viatge de fi de curs del batxillerat i cicles formatius en coordinació amb la coordinació de batxillerat.
   11. Organitzar l’acte de lliurament d’orles per l’alumnat de 2n del cicle formatiu.
   12. Elaborar la documentació que requereixi l’exercici de les seves pròpies competències.
   13. Coordinar els ensenyaments duals del CF, sense perjudici que d’altres membres del departament puguin tenir càrrecs associats pel mateix motiu.
   14. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

4.4. Coordinador/a de riscos laborals

La coordinació de riscos laborals del centre té l’objectiu de prevenir i evitar qualsevol risc que pugui posar en perill el normal desenvolupament de les activitats pròpies del centre. Aquesta coordinació depèn directament de la direcció del centre.

4.4.1. Funcions

ns del/la coordinador/a de riscos laborals
El/la coordinador/a de riscos laborals té les següents funcions:

Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors/es en l’acció preventiva.
Elaborar i gestionar el pla d’emergència del centre.
Organitzar i avaluar els simulacres d’evacuació del centre.
Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència del centre.
Revisar periòdicament l’estat de la farmaciola.
Gestionar la revisió periòdica dels equips de lluita contra incendis.
Col·laborar amb els tècnics del Departament d’Ensenyament en les possibles investigacions d’accidents que es produeixin al centre.
Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.
4.5. Coordinador/a d’informàtica
Donada la dotació informàtica que té el centre, la coordinació d’informàtica és un dels càrrecs més importants que s’han de nomenar, ja que d’ell depèn tota la gestió i administració d’aquest equipament.
Aquesta coordinació depèn directament de la direcció del centre.

ns del/la coordinador/a de riscos laborals

El/la coordinador/a de riscos laborals té les següents funcions:

1. 1. Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels treballadors/es en l’acció preventiva.
   2. Elaborar i gestionar el pla d’emergència del centre.
   3. Organitzar i avaluar els simulacres d’evacuació del centre.
   4. Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència del centre.
   5. Revisar periòdicament l’estat de la farmaciola.
   6. Gestionar la revisió periòdica dels equips de lluita contra incendis.
   7. Col·laborar amb els tècnics del Departament d’Ensenyament en les possibles investigacions d’accidents que es produeixin al centre.
   8. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

4.5. Coordinador/a d’informàtica

Donada la dotació informàtica que té el centre, la coordinació d’informàtica és un dels càrrecs més  importants que s’han de nomenar, ja que d’ell depèn tota la gestió i administració d’aquest equipament.
Aquesta coordinació depèn directament de la direcció del centre.

4.5.1. Funcions del/la coordinador/a d’informàtica

El/la coordinador/a d’informàtica té les següents funcions:

1. 1. Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre.
   2. Proposar a l’equip directiu els criteris d’utilització i optimització dels recursos informàtics i l’adquisició de nous.
   3. Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses matèries del currículum i orientar-lo sobre la seva formació permanent en aquest tema.
   4. Informar el professorat sobre les noves eines, productes i sistemes disponibles al centre i difondre el seu ús a l’aula.
   5. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

4.6. Coordinador/a d’activitats i serveis escolars

La coordinació d’activitats i serveis escolars té l’objectiu principal d’organitzar i gestionar totes les activitats extraescolars que ofereix el centre així com les activitats lúdiques que s’organitzen a les diferents festes de l’alumnat. Aquesta coordinació depèn directament de la direcció del centre.

4.6.1. Funcions del coordinador/a d’activitats i serveis escolars

El/la coordinador/a d’activitats i serveis escolars té les següents funcions:

1. 1. Organitzar i gestionar les activitats extraescolars que ofereix el centre sota la seva vigilància.
   2. Donar a conèixer a l’alumnat la informació relativa a les activitats extraescolars.
   3. Organitzar les activitats lúdiques i esportives de les diferents festes de l’alumnat en coordinació amb les coordinacions d’etapa.
   4. Organitzar les activitats esportives que s’ofereixen a l’alumnat durant l’hora del pati.
   5. Col·laborar, si s’escau, en l’organització de les colònies de l’ESO i viatges de fi de curs del batxillerat i els cicles formatius.
   6. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

4.7. Coordinador/a de llengua i interculturalitat

Aquesta coordinació té l’objectiu de potenciar la llengua i la cohesió social del centre sobretot en tot allò referent a l’alumnat nouvingut al centre. Aquesta coordinació depèn directament del/la cap d’estudis.

4.7.1. Funcions del coordinador/a de llengua i interculturalitat

El/la coordinador/a de llengua i interculturalitat té les següents funcions:

1. 1. Elaborar i/o revisar el projecte lingüístic del centre.
   2. Coordinar l’equip docent de l’aula d’acollida.
   3. Tenir al dia les llistes de l’alumnat de l’aula d’acollida.
   4. Coordinar i gestionar els horaris de l’alumnat de l’aula d’acollida.
   5. Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió en l’àmbit acadèmic i de cohesió social del centre.
   6. Altres funcions que li siguin atribuïdes per la direcció del centre.

 

TÍTOL III. ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE

Capítol 1. Organització del professorat

 

1.1. Equips docents

El conjunt del professorat que imparteixen docència a un grup d’alumnes constitueix l’equip docent del grup. Dins de l’estructura organitzativa del centre, els equips docents són una peça clau per donar resposta a les preocupacions professionals del claustre. Dins dels equips docents s’estableixen les juntes d’avaluació i l’equip de tutors i tutores que es reuniran per abordar les funcions específiques que els queda reservades de forma específica. Cada equip docent està presidit pel tutor o tutors del grup, els quals aixecaran acta dels diferents temes tractats a les reunions i baixaran una còpia al/la cap
d’estudis després de cadascuna d’elles.

1.1.1. Objectius dels equips docents

Amb la implantació dels equips docents s’esperen assolir els següents objectius:

1. 1. Disposar d’un àmbit d’intercanvi d’experiències i d’informació docent i tutorial del grup i de l’alumnat.
   2. Establir uns criteris unificats sobre les estratègies a adoptar a les aules, temes a incidir, estratègies sobre el grup i sobre alumnes concrets.
   3. Acordar orientacions a l’alumnat a l’hora de triar les matèries optatives ofertes pel centre.
   4. Detectar problemes de tipus curricular que hauran de ser traspassats als departaments didàctics afectats.
   5. Suggerir i proposar orientacions tutorials a la direcció pedagògica per tal que siguin incloses al pla d’acció tutorial.
   6. Detectar i buscar vies de solució als problemes de comportament i motivació de l’alumnat.

1.1.2. Funcions dels equips docents

Les funcions dels equips docents són les següents:

1. 1. Comentar la marxa dels grups assignats a cada equip docent.
   2. Donar a conèixer els casos especials de l’alumnat.
   3. Proposar actuacions i intervencions de l’equip directiu sobre aquells alumnes amb certes situacions problemàtiques singulars.
   4. Establir els criteris sobre els quals el/la tutor/a orientaran l’alumnat.
   5. Fer un seguiment sistemàtic de l’aprenentatge i integració de l’alumnat.
   6. Avaluar els diferents aspectes sobre el funcionament del grup i fer propostes de millora a l’equip directiu, atenent als resultats acadèmics i els obtinguts en les enquestes de satisfacció passades a l’alumnat sobre l’ensenyament i aprenentatge.
   7. Proposar activitats complementàries per l’alumnat, establint els objectius i la seva avaluació.
   8. Proposar a l’equip directiu possibles canvis de grup seguint el Protocol de canvi de grup vigent.
   9. Demanar l’avaluació i/o la intervenció del/la psicopedagog/a del centre en el cas concret d’un/a alumne/a.
   10. Proposar l’assignació de l’alumnat als diferents grups establerts pel curs següent.
   11. Tractar les situacions d’absentisme de l’alumnat.

1.1.3. Juntes d’avaluació

A l’hora d’avaluar, l’equip docent es constitueix en junta d’avaluació les funcions de la qual són les següents:

1. 1. Les pròpies de l’equip docent.
   2. Avaluar el rendiment acadèmic de l’alumnat.
   3. Decidir la promoció de l’alumnat o, si s’escau, la repetició de curs, sempre seguint les instruccions de la normativa vigent.
   4. Acordar criteris comuns vers el grup i vers l’alumnat en particular.

1.1.4. Protocol de canvi de grup

Un/a alumne/a pot ser canviat de grup a proposta de qualsevol dels professors/es de l’equip docent del grup, sempre i quan hi hagi un consens manifest de tot l’equip docent. En aquest cas, el protocol a seguir serà el següent:

1. 1. El/la tutor/a del grup fa constar en l’acta de l’equip docent els motius pelsquals l’equip de professorat creu necessari aquest canvi. També hi farà constar el grau de majoria que té aquesta demanda (unànime, vots a favor ien contra,…)
   2. El/la tutor/a fa la demanda a la coordinació d’etapa corresponent.
   3. La decisió del canvi la prenen conjuntament el/la tutor/a de l’alumne/a, el/la coordinador/a d’etapa i la direcció del centre.

Per canviar un/a alumne/a de grup, seria convenient fer coincidir el canvi amb el final de la primera avaluació o, com a màxim, a meitat de curs. A partir d’aquesta data, només podran haver canvis de grup de manera excepcional. Si la direcció del centre ho considera oportú, es podrà demanar l’avaluació
psicopedagògica d’un/a alumNe/a per part del/la psicopedagog/a del centre per tal d’aclarir els dubtes que puguin sorgir. En aquest cas, si l’informe psicopedagògic ho aconsella, també es podrà proposar el canvi de grup.

En cas que el canvi de grup sigui demandat per part de la família d’un/a alumne/a, la direcció del centre podrà plantejar el tema a l’equip docent i decidir en funció del que sigui millor per l’alumne/a. A tots els efectes, i sempre que hagi grups d’agrupacions flexibles, l’entrada i sortida d’un alumne d’aquests grups es farà a través d’aquest protocol.

1.1.5. Actes de les reunions d’equip docent i junta d’avaluació

A cadascuna de les reunions dels diferents equips docents i juntes d’avaluacions, el/la tutor/a aixecarà acta on constaran:

1. 1. El nom i cognoms dels membres de l’equip docent presents.
   2. L’ordre del dia de la reunió.
   3. Els acords presos per consens i/o votació.
   4. Altres assumptes d’interès que el/la tutor/a cregui oportú.

El tutor/a farà arribar aquesta acta a la coordinació d’etapa corresponent en el termini màxim de tres dies després de la reunió.

1.2. Departaments i/o seminaris didàctics

Els departaments i seminaris didàctics són els òrgans de coordinació curricular que vetllen per la coherència didàctica de les diferents matèries que configures el currículum durant totes les etapes educatives que s’imparteixen en el centre.

Els departaments i seminaris agrupen les diferents àrees curriculars o bé agrupen diferents àrees amb una certa afinitat de manera que cada membre del claustre forma part d’un d’ells d’acord amb la seva especialitat.

Cada departament i cada seminari tindrà un cap que vetllarà per la seva
coordinació general.

1.2.1. Nombre i determinació dels departaments i seminaris

El nombre de càrrecs destinats a ser caps de departament i/o seminari vénendeterminats pel Departament d’Ensenyament i en funció d’aquests reconeixements, el centre organitzarà en els següents departaments didàctics:

1. 1. Departament de ciències de la naturalesa, amb el professorat de les especialitats de biologia i geologia i de física i química.
   2. Departament de ciències socials, amb el professorat de les especialitats de geografia i història, de filosofia i de música.
   3. Departament d’educació física, amb el professorat de l’especialitat d’educació física.
   4. Departament d’educació visual i plàstica, amb el professorat de l’especialitat d’educació visual i plàstica.
   5. Departament de llengua castellana i literatura, amb el professorat de les especialitats de llengua i literatura castellana i de llengües clàssiques, llatí i grec.
   6. Departament de llengua catalana i literatura, amb el professorat de l’especialitat de llengua i literatura catalana.
   7. Departament de llengües estrangeres, amb el professorat de les especialitats de llengua anglesa i de llengua francesa.
   8. Departament de matemàtiques, amb el professorat de les especialitats de matemàtiques i d’economia.
   9. Departament d’orientació i atenció a la diversitat, amb el professorat de l’especialitat de psicopedagogia, el/la mestre/a terapèutica, el professorat exclusiu de l’aula d’acollida i el professorat especialitzat en atenció a la diversitat.
   10. Departament de sistemes microinformàtics i xarxes, amb el professorat del cicle formatiu de sistemes microinformàtics i xarxes.
   11. Departament de tecnologies, amb el professorat de l’especialitat de tecnologia.

En cas que sigui possible i que la direcció del centre ho vegi oportú, també s’organitzaran els següents seminaris:

1. 1. Seminari de cultura clàssica, adscrit al departament de ciències socials, amb el professorat de l’especialitat de llengües clàssiques, llatí i grec.
   2. Seminari d’economia, adscrit al departament de matemàtiques, amb el professorat de l’especialitat d’economia.
   3. Seminari de filosofia, adscrit al departament de ciències socials, amb el professorat de l’especialitat de filosofia.
   4. Seminari de física i química, adscrit al departament de ciències de la naturalesa, amb el professorat de l’especialitat de física i química.
   5. Seminari de llengua francesa, adscrit al departament de llengües estrangeres, amb el professorat de l’especialitat de llengua francesa.
   6. Seminari de música, adscrit al departament de ciències socials, amb el professorat de l’especialitat de música.
   7. En cas que per ordre o resolució del departament, o per motius de diferents organitzacions del centre, s’hagin de fer modificacions d’aquesta estructura organitzativa, la direcció del centre haurà d’informar al claustre sobre la planificació final de quins són els departaments i seminaris definitius.

1.2.2. Funcions del/la cap de departament i seminari

Sempre que la normativa vigent ho indiqui, el càrrec de cap de departament recaurà sobre un/a catedràtic/a adscrit al departament. En cas que no hi hagi catedràtic o que aquest renunciï per escrit al càrrec, la direcció nomenarà un/a cap de departament d’entre la resta del professorat adscrit al mateix
departament.

El/la cap de departament té les següents funcions:

1. 1. Coordinar el pla anual del departament o seminari.
   2. Coordinar les sortides del departament o seminari planificades al pla anual.
   3. Coordinar la concreció del currículum de les matèries que imparteixi el departament.
   4. Vetllar per la coherència del currículum, la metodologia i la pràctica docent de les matèries que imparteix el departament i/o seminari.
   5. Fixar criteris i continguts d’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat en les matèries assignades al departament.
   6. Resoldre en segona instància les reclamacions de qualificacions de l’alumnat sempre i quan no s’hagin pogut resoldre directament amb el/la professor/a afectat.
   7. Acollir el professorat nou al centre adscrit al departament.
   8. Presidir les reunions de departament o seminari. A més a més, sempre que sigui necessari, el/la cap de departament o seminari pot convocar una reunió extraordinària de departament o seminari.
   9. Aixecar acta dels acords presos en les reunions de departament o seminari i tenir al dia el llibre d’actes.
   10. Coordinar l’elecció de matèries del departament o seminari pel curs vinent, seguint les instruccions de l’equip directiu.
   11. Representar al departament o seminari en les reunions amb l’equip directiu en tots aquells aspectes que afectin a les àrees curriculars.
   12. Coordinar les programacions didàctiques i curriculars de les matèries que imparteix el departament o seminari.
   13. Representar al centre en totes aquelles proves externes i reunions que afectin a les àrees impartides pel departament o seminari.
   14. Mantenir al dia l’inventari del departament o seminari.
   15. Controlar les despeses assignades al departament o seminari en els pressupostos del centre.

1.2.3. Actes de les reunions dels departaments i seminaris

A cadascuna de les reunions dels diferents departaments i seminaris, el/la cap de departament o seminari aixecarà acta on constaran:

1. 1. El nom i cognoms dels membres del departament presents.
   2. La data, l’hora d’inici i acabament de la reunió.
   3. L’ordre del dia de la reunió.
   4. Els acords presos per consens i/o votació.
   5. Altres assumptes d’interès que el/la cap de departament o seminari cregui oportú.

Aquesta acta s’aprovarà al finalitzar la mateixa reunió o bé al principi de la següent reunió de departament o seminari.

Cada departament i cada seminari ha de disposar d’un llibre d’actes on s’arxivin còpies de les actes degudament segellades i signades pel cap de departament o seminari. El llibre d’actes és consultable per tots els membres del departament o seminari però recau sobre el/la cap de departament o seminari la responsabilitat última sobre la seva custòdia.

En tot moment, l’equip directiu pot consultar el llibre d’actes d’un departament o seminari, ja que és part de la documentació oficial del centre.

 

1.3. Equips de tutors i tutores d’un nivell

L’equip de tutors i tutores d’un nivell està format pels tutors i tutores d’un mateix nivell d’una etapa. Les funcions d’aquest equip són les següents:

1. 1.  Assessorar a la coordinació d’etapa i l’equip directiu sobre aquells aspectes que poden fer millorar el funcionament del centre en tot allò relatiu als grups del nivell.
   2. Avaluar el funcionament dels diferents grups del nivell.
   3. Avaluar les diferents activitats programades al Pla d’acció tutorial que es realitzen a cada nivell.
   4. Col·laborar activament en la redacció, plantejament, organització i avaluació del treball de síntesi seguint les instruccions de l’equip directiu (en els casos de 1r, 2n i 3r d’ESO).
   5. Fer d’enllaç entre la coordinació d’etapa i l’alumnat del nivell.
   6. Participar en el repartiment de matèries optatives de l’alumnat en els cursos d’ESO que n’hi hagi.
   7. Col·laborar en totes aquelles tasques que afectin al nivell globalment.

 

 

Títol III.
Capítol 2. Organització de l’alumnat

2.1. Els delegats

Cada grup classe ha de tenir un delegat/da i un sotsdelegat/da que seran escollits per un període d’un curs acadèmic.

L’elecció d’aquests dos càrrecs es farà mitjançant una votació lliure, directa i secreta durant el primer mes del curs. L’alumne/a més votat/da esdevindrà delegat/da de curs i el/la segon/a més votat/da, sotsdelegat/da. Un cop elegits, la direcció del centre emetrà els nomenaments pertinents.

Al començament de cada curs, el/la tutor/a de cada grup nomenarà un/a delegat/da provisional per tal de complir les funcions encarregades.

2.1.1. Funcions dels delegats/des

Els delegats/des de cada curs tenen les següents funcions:

1. 1. Representar tot l’alumnat del grup.
   2. Servir de portaveu i representar el seu grup a les sessions d’avaluació i d’altres organismes del centre, en la mesura que s’acordi prèviament.
   3. Assistir a les reunions del Consell de delegats/des.
   4. Auxiliar el manteniment de l’ordre de la classe en absència del professor/a.
   5. Llegir i comunicar als seus companys les informacions dels tutors/es, d’altres professors/es del grup i generals del centre.
   6. Comunicar als tutors/es tots els problemes i incidents que sorgeixin al grup-classe.
   7. Facilitar la relació entre els seus companys i els òrgans i persones del centre.
   8. Tenir cura del full d’absències.
   9. Controlar l’estat general de l’aula.

2.1.2. Consell de delegats/des

El Consell de delegats/es està format per l’alumnat representant al consell escolar del centre i el/la delegat/da i sotsdelegat/da de cada grup. Aquest consell serà presidit pels representants al consell escolar i dirigit per un membre de l’equip directiu malgrat que hi podran intervenir altres coordinadors/es, si s’escau.

Les funcions d’aquest Consell de delegats/des són les següents:

1. 1. Assessorar i recolzar els/les representants dels estudiants al consell escolar.
   2. Informar dels problemes que hi ha a les aules als membres del consell escolar.
   3. Informar als seus companys de les qüestions pròpies de funcionament del centre.
   4. Proposar la utilització de les instal·lacions del centre per a activitats programades pel sector de l’alumnat.
   5. Rebre informació de les activitats del consell escolar i difondre els acords
      d’aquest òrgan.
   6. Proposar davant de l’equip directiu les idees i propostes que es considerin oportunes per aconseguir una organització adequada del centre.
   7. Ser escoltats en la modificació de la Normativa d’organització i funcionament del centre.

2.2. Associacions d’estudiants

L’alumnat es pot associar en funció dels seus interessos i inquietuds. En aquest cas, haurà de fer una demanda a la direcció del centre per a obtenir espais de reunió i de difusió de les seves activitats. En aquesta demanda, hi haurà de constar:

1. 1. Membres de l’associació i representants de la mateixa davant de l’equip directiu.
   2. Motivacions i objectius de l’associació.
   3. Necessitats específiques.

La direcció del centre haurà d’atendre la demanda proporcionant alternatives realistes a cadascuna de les peticions en cas de no considerar-se oportunes.

 

Títol III.
Capítol 3. Acció i coordinació tutorial

3.1. La tutoria

Els referents normatius que expliciten les funcions de l’acció tutorial de l’alumnat estan recollits dins de l’articulat de la LEC 12/2009, de 10 de juliol) i al centre es concreten en el Pla d’acció tutorial.

L’acció tutorial a l’educació bàsica, que comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Per a facilitar a les famílies l’exercici del dret i el deure de participar i d’implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, tots els centres han d’establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l’evolució escolar i personal de llurs fills.

Els objectius principals de l’acció tutorial que es desenvolupa a l’INS Barres i Ones han de fer possible que l’alumnat assoleixi un desenvolupament personal humà, acadèmic i ciutadà sòlid i concretament, són els següents:

1. 1. La consolidació dels hàbits d’estudi, d’esforç personal i de treball individual i cooperatiu.
   2. El coneixement del cos i l’afermament dels hàbits de salut individuals i col·lectius.
   3. La consolidació dels valors de la convivència i de la mediació com a estratègia per afrontar la resolució de conflictes.
   4. La incorporació del diàleg, de la cooperació i del respecte dels drets humans.
   5. L’assumpció responsable dels drets i deures dels ciutadans.
   6. El respecte per les diferències sexuals, culturals i religioses de la nostra societat.

Aquests objectius han de ser treballats per tot el professorat del centre i des de les diverses àrees del currículum encara que han de tenir un tractament i una atenció específica en les hores de tutoria grupal que imparteixen els/les tutors/es de grup.

3.1.1. Organització de la tutoria de grup

L’article 80 de la LEC12/2009, de 10 de juliol especifica que cada grup-classe ha de disposar d’un/a tutor/a, designat d’entre el professorat que s’encarrega de la docència a qui correspon garantir l’atenció educativa general de l’alumnat del grup, directament o per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent, i la comunicació entre el centre i les famílies a propòsit del progrés personal de llurs fills/es.

Donat que l’objectiu fonamental de la tutoria és el d’aconseguir fer del nostre alumnat uns ciutadans millors en un món canviant, per acord de claustre l’INS Barres i Ones duu a terme la tutoria compartida, de manera que l’atenció individualitzada i el seguiment que fa cada tutor/a al seu alumnat sigui el més
adequat possible. Per tutoria compartida entenem la situació en la qual dosprofessors/es es fan càrrec de la tutoria de grup. Tots dos professors/es són tutors/es de grup i desenvolupen conjuntament les tasques de la tutoria de grup que indica el Pla d’acció tutorial i es reparteixen l’alumnat del grup-classe de manera que disminueix la ràtio de l’alumnat als quals se l’ha de fer el seguiment tutorial específic. Aquest canvi organitzatiu permet que l’alumnat pugui rebre una atenció més acurada en un grup més reduït en aquelles sessions de tutoria de grup on es consideri convenient la reducció de ràtio.

Per tant, cada grup-classe tindrà dos professors/es tutors/es com a tutors/es que compartiran la responsabilitat tutorial del grup pel que fa a les següents funcions:

1. 1. Dirigir la classe de tutoria, de forma conjunta amb l’altre/a tutor/a quan així es programi.
   2. Seguir la programació de tutoria establerta en el Pla d’acció tutorial.
   3. Donar informacions generals durant l’hora de tutoria.
   4. Atendre les famílies de l’alumnat a les reunions generals de mares i pares dels alumnes.
   5. Atendre la dinàmica de classe i els conflictes interns del grup. Ajudar a trobar solucions positives quan hi hagi situacions de conflicte.
   6. Controlar el manteniment de l’aula juntament amb el/la delegat/da.
   7. Presidir l’equip docent i la junta d’avaluació i fer constar en acta els acords presos.
   8. Vetllar pel compliment de les normes disciplinàries i d’ordre.
   9. Canalitzar les iniciatives del grup.
   10. Participar en les sortides programades des del Pla d’acció tutorial i el Pla anual de centre.

A més a més, els/les tutors/es de 1r d’ESO participaran en les activitats del projecte de coordinació entre Primària i Secundària.

Per tal de dur a terme la tutoria compartida, cada tutor/a disposarà d’una hora lectiva setmanal assignada al seu grup classe i que coincidirà amb la del seu cotutor/a. També s’assignarà en l’horari setmanal un mínim d’una hora no lectiva per poder entrevistar-se amb les famílies i l’alumnat tutoritzat i preparar les activitats proposades pel Pla d’acció tutorial.

Donat que l’equip directiu participa en la tutoria de l’alumnat en les decisions i orientacions disciplinàries, cap membre de l’equip directiu serà nomenat tutor/a de cap alumne/a ni grup concret.

Tanmateix, l’organització i els recursos assignats pel Departament d’Ensenyament al centre poden fer inviable aquesta doble tutoria en tots els cursos. En aquest cas, la direcció del centre intentarà mantenir aquesta estructura tutorial prioritzant els cursos de l’ESO en els seus nivells inferiors.Així, l’organització tutorial alternativa passa per:

1. 1. Als cursos superiors de l’ESO afectats, es nomenarà un/a únic/a tutor/a de grup que disposarà de l’hora de tutoria de grup dins del seu horari lectiu i també es nomenarà un/a tutor/a de seguiment individualitzat qui, malgrat no tenir assignada l’hora de tutoria grupal, tindrà assignat la meitat de l’alumnat del grup a qui haurà de fer un seguiment tutorial individualitzat. En aquest cas, tots dos tutors/es tindran en el seu horari de permanència al centre la reducció horària necessària per poder desenvolupar les seves tasques de tutoria de seguiment individualitzada. El/la tutor/a de grup serà un càrrec amb reconeixement oficial per part del Departament d’Ensenyament i sou específic mentre que, en la majoria de casos, el/la tutor/a de seguiment només tindrà un nomenament per part de la direcció del centre.
   2. A batxillerat i cicles formatius, un/a únic/a tutor/a de grup. En cas que sigui possible, s’assignarà també un/a segon/a tutor/a de seguiment individualitzat, prioritzant el 2n de batxillerat donada la manifesta importància d’aquest curs en l’orientació acadèmica de l’alumnat.

Si es donés aquest segon supòsit, davant de convocatòries de reunions que afectin als tutors/es de nivell, els/les tutors/es de seguiment només hauran d’assistir a aquelles reunions en les que es consideri que els temes a tractar fan imprescindible la seva presència.

A més a més, a l’hora de nomenar els càrrecs de tutor/a de grup i de tutor/a de seguiment, donat que aquesta circumstància ve marcada per la manca de recursos del centre, la direcció del centre haurà de tenir en compte la no duplicació de càrrecs en una mateixa persona i per aquest motiu, haurien de no
ser nomenats/des tutors/es de grup i en aquesta prioritat:

1. 1. Els/les coordinadors/es de nivell.
   2. El/la coordinador d’informàtica.
   3. El/la coordinador/a d’activitats i serveis escolars.
   4. El/la coordinador/a de llengua i interculturalitat.
   5. Els/les caps de departament i seminari.

Com a mesura excepcional, aquesta priorització podria ser modificada en funció de les particularitats i situacions de les diferents places del centre o a petició de les persones nomenades per tals càrrecs. Aquesta modificació s’aprovarà dins del pla anual de centre a principi de curs.

3.1.2. Organització de la tutoria de seguiment individualitzat

Les funcions del/la tutor/a de seguiment individualitzat són les següents:

1. 1. Conèixer i controlar la situació personal de cada alumne/a amb la finalitat de facilitar el progrés acadèmic i personal.
   2. Fer un seguiment de l’alumne/a utilitzant els diversos procediments habituals (entrevista personal, fitxa de registre, seguiment del procés d’avaluació,…) i reflectir-ho al Quadern de seguiment tutorial.
   3. Col·laborar amb les famílies en el procés educatiu. Entrevistar-se almenys dues vegades durant el curs, la primera de les quals hauria de ser presencial durant el primer trimestre.
   4. Assistir a les reunions generals de mares i pares a l’inici de curs i a aquelles que determini l’equip docent.
   5. Rebre l’alumnat o les seves famílies d’acord amb l’horari destinat a aquest efecte. Això no treu, que hi pugui haver una certa flexibilitat en aquest horari donades les circumstàncies personals dels afectats.
   6. Orientar l’alumnat en la tria de les matèries optatives, si n’hi ha.
   7. Controlar el currículum diversificat que cursa l’alumnat, tot comunicant a la coordinació pertinent qualsevol incidència destacable.
   8. Fer seguiment del comportament cívic i humà de l’alumnat.
   9. Fer d’intermediari entre les famílies i el centre tant en termes particulars com generals.
   10. Controlar l’assistència de l’alumnat a les classes i a les activitats obligatòries del centre. Enviar els avisos per faltes injustificades a la família.
   11. Fer el seguiment disciplinari de l’alumnat: informar a l’equip directiu en cas d’absentisme i faltes de disciplina.
   12. Trucar a les famílies en cas que l’alumnat sigui inhabilitat per l’equip directiu i informar-los dels motius de la inhabilitació.
   13. Fer el seguiment de l’aprofitament de l’alumnat de serveis com els tallers d’estudi assistit del centre si hi participa.
   14. Col·laborar i coordinar-se amb professionals i/o monitors/es que estan a càrrec de recursos externs relacionats amb l’institut, com l’Ateneu de Sant Roc, la Rotllana, la Fundació Pere Closa, etc., quan sigui oportú.

3.1.3. Tutories específiques per l’alumnat amb NEE

Si s’escau, la direcció podrà nomenar tutories específiques per alumnat amb necessitats educatives específiques i/o agrupacions específiques concretes. Aquestes tutories recauran preferentment en el/la psicopedagog/a i el/la mestre/a terapeuta.

3.1.4. Planificació de l’acció tutorial

Les activitats i objectius específics de la tutoria així com les eines que hi ha a disposició del professorat per dur-la a terme són les recollides en el Pla d’acció tutorial.

3.1.5. Tutories tècniques

En cas de ser necessari, la direcció podrà nomenar tutories tècniques que s’encarreguin de certs processos administratius del centre. En aquest cas, la/les persona/es nomenades no tindran alumnat assignat.

3.2. Funcions del tècnic d’integració social

Dins de l’acció tutorial que es realitza dins del centre, cal explicitar les tasques encomanades al/la tècnic/a d’integració social del centre (sempre que n’hi hagi). Les seves funcions són les següents:

1. 1. Intervenció en casos d’absentisme escolar. Dins d’aquest apartat, les seves funcions específiques són:
      • Seguiment de les faltes d’assistència.
      • Seguiment dels retars i faltes de primeres hores.
      • Entrevistes amb les famílies de l’alumnat amb un alt índex d’absentisme escolar.
      • Coordinació amb els/les tutors/es i els Serveis Socials.
   2. Intervenció en casos d’alumnat en situació d’alt risc social. Dins d’aquest apartat, les seves funcions específiques són:

• • Entrevistes individuals periòdiques amb l’alumnat afectat.
  • Observació del comportament en tots els àmbits possibles.Suport en el desenvolupament d’habilitats d’autonomia personal i social.
  • Creació d’espais de confiança.
  • Coordinació amb els/les tutors/es, el/la psicopedagog/a del centre i els Serveis Socials.

3. Afavoriment de les relacions positives amb l’entorn. Dins d’aquest apartat, les seves funcions específiques són:

• • Col·laboració en la prevenció i la resolució de conflictes.
  • Desenvolupament de treballs de reflexió amb l’alumnat amb conductes inadequades.
  • Intervenció en possibles situacions d’assetjament escolar.
  • Participació en el grup de mediació del centre.

4. Suport a l’acció tutorial. Dins d’aquest apartat, les seves funcions específiques són:

• • Tutorització d’estudiants de FCT de CFGM i CFGS.
  • Atenció individualitzada d’alumnes amb baix nivell acadèmic.
  • Foment de dinàmiques d’acció tutorial amb el grup-classe.
  • Acompanyament a sortides escolars i extraescolars.
  • Orientació de l’alumnat.

 

Títol IV.  FUNCIONAMENT DE CENTRE

Capítol 1. Horari del centre

1.1. Concreció del marc horari

El calendari acadèmic que marca l’inici i la finalització de les activitats en el centre el publica anualment el  departament d’Ensenyament. La concreció del marc horari per cada curs escolar ha de quedar reflectit al Pla anual de centre i serà aprovat dins de d’una de les sessions ordinàries de claustre i de consell escolar. En aquesta sessió, la direcció del centre presentarà les hores d’entrada i de sortida de cadascun dels grups de l’ESO, el batxillerat i el cicle formatiu.

1.1.1. Permanència de l’alumnat al centre

L’horari de l’alumnat ha de complir-se amb caràcter general, romanent els/les alumnes dins del recinte de l’institut. L’alumnat de batxillerat i de cicle formatiu podrà sortir del centre durant el temps dedicat al pati, sempre que comptin amb autorització de la seva família.

L’autorització degudament signada pel pare, mare o tutor/a legal serà lliurada al centre i només l’alumnat que l’hagi entregat podrà fer ús d’aquest dret.

En cas d’absència d’algun/a professor/a en una classe d’ensenyaments post-obligatoris a última hora del matí o de la tarda, els/les alumnes podran absentar-se del centre sempre i quan, el pare/mare/tutor legal ho hagi autoritzat.

Conseqüentment, el centre posarà a disposició de l’alumnat dels ensenyaments post-obligatoris un model d’autorització que permeti fer ús d’aquesta norma.

1.1.2. Accés al centre

Com a norma general, l’institut s’obrirà cada matí de dilluns a divendres a les 7:45 hores. L’entrada al centre es farà a través de la seva porta principal situada a la Carretera antiga de València, número 95.

El personal de consergeria del centre obrirà la porta de l’institut per l’entrada de l’alumnat a l’hora de començament de les classes estipulada al marc horari i hi haurà un marge de cinc minuts per a que entri al centre tot l’alumnat. L’alumnat ha de venir a l’institut a la primera hora de l’horari del seu grup. En cas que un/a alumne/a no arribi al centre dins d’aquests cinc minuts d’obertura de la porta, haurà de portar una autorització de la família per poder entrar al centre únicament durant un dels canvis de classe entre hores lectives posteriors.

Si un/a alumne/a porti justificant mèdic o similar, podrà entrar al centre a qualsevol hora. En aquest cas, un membre de l’equip directiu determinarà si l’alumne/a pot pujar a classe o ha de romandre al vestíbul fins a la següent hora.

1.1.3. Sortida del centre

Generalment i a excepció dels casos contemplats a l’apartat 1.1.1. en referència als ensenyaments post-obligatoris, cap alumne/a pot sortir del centre fins l’acabament de les classes del seu horari a no ser que es presenti un familiar a recollir-lo/la o porti una autorització familiar per sortir abans d’hora. El formulari d’aquestes autoritzacions estarà disponible a consergeria i haurà de ser lliurat al professorat de guàrdia.

L’institut tancarà les seves portes cada tarda de dilluns a divendres a les 19:00 hores, entenent que totes les activitats que s’hi organitzen ja han acabat. Excepcionalment, aquesta hora de tancament pot ser modificada per l’equip directiu en dies o períodes concrets.

Títol IV.
Capítol 2. Funcionament de les classes

2.1. Els espais lectius

Els espais de l’institut habilitats per fer classe són els següents:

1. 1. El pati i els mòduls d’aulari allà instal·lats.
   2. La biblioteca, la sala polivalent o gimnàs, les aules C1 i C2 de la planta baixa.
   3. Aules 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8 del 1r pis.
   4. Aules 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16 i 17 del 2n pis
   5. Aules 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25, 26 i 27 del 3r pis

Excepcionalment i per necessitat del centre, es poden fer classes als espais reservats als departaments didàctics o a d’altres espais de l’institut. En aquest cas, caldrà una autorització de la direcció o bé una aprovació en la programació general anual del centre.

 

2.2. Classes a l’aula ordinària

Les classes ordinàries comencen i acaben a les hores marcades pel marc horari del centre. Per aquest motiu, la puntualitat tant de l’alumnat com del professorat es fa imprescindible per al correcte funcionament de l’institut. De la mateixa manera, cap classe pot acabar abans del temps reglamentari.

A cada canvi de classe sonarà un timbre que marcarà l’inici de cada classe i l’acabament de la classe anterior.

Un cop començada la classe, el professorat ha de passar llista amb el sistema de control de faltes establert. [anotant al full d’assistència (veure el capítol dedicat al control de faltes de l’alumnat) tots aquells alumnes que no hagin assistit. En cas que es tracti d’una primera hora tant del matí com de la tarda a un grup d’ESO,
el/la delegat/da ha de baixar la llista a consergeria.

2.2.1. Normes generals de conducta

A banda de les normes de conducta recollides al Decret de drets i deures dels alumnes vigent, a l’INS Barres i Ones la conducta a observar de forma general és la següent:

1. 1. L’alumnat ha de venir a classe amb el material necessari per treballar que, prèviament, s’haurà preparat a casa.
   2. L’alumnat ha d’obeir en tot moment les instruccions del professorat.
   3. Per respecte a la resta de persones i a si mateix, l’alumnat ha de tenir cura del seu aspecte personal (higiene i vestuari).
   4. L’alumnat no està sotmès a uniforme escolar però no podrà venir al centre amb vestuari propi de tribus urbanes agressives o amb eslògans que atemptin contra la dignitat de les persones o bé que incitin a la violència.
   5. L’alumnat ha de venir a l’institut vestit tal i com se suposa que s’ha de fer a un centre educatiu. Així no és acceptable un vestuari propi de platja (samarretes excessivament amples, escots molt oberts, shorts,…), discoteca o d’altres activitats que no tinguin a veure amb l’ensenyament ni tampoc anar sense samarreta ni amb la roba interior visible.
   6. Excepte en casos de justificació mèdica, el cap ha d’anar sempre descobert dins de tot l’edifici. Per tant, queda prohibit l’ús de gorres, barrets, mocadors,… que tapin totalment o parcialment el cap. També queda prohibit l’ús de corretges de cuir amb punxes o tatxuel·les a tot el recinte escolar. De la mateixa manera, també està prohibida l’entrada de qualsevol tipus d’arma o d’objecte que pugui alterar el normal desenvolupament de l’ordre acadèmic.
   7. L’alumnat ha d’estar atent a les explicacions del professorat i no ha de parlar a classe a no ser que sigui preguntat pel propi professor/a.
   8. L’alumnat ha de treballar els exercicis i feines que li encomani el professorat i preguntar els dubtes que tingui. Es considerarà que, en no fer els deures, l’alumnat està incomplint les seves obligacions. Aquell/a alumne/a que no faci els deures podrà ser requerit al centre en horari no lectiu pel professor/a de la matèria o per algun membre de l’equip directiu.
   9. L’alumnat ha de mantenir un clima de treball adequat i ha de tractar amb respecte el material comú i particular dels companys.
   10. En cap cas un/a alumne/a pot entrar i sortir de classe lliurement, ni aixecar-se de la cadira sense permís del professor/a.
   11. Ni a les aules ni als passadissos, no es poden fer servir auriculars per escoltar música amb dispositius electrònics. Tampoc es permès l’ús de cap tipus de telèfons mòbils, ni tan sols al pati.
   12. En general, no és permès l’ús d’auriculars per escoltar música amb dispositius electrònics.
   13. Els rellotges han de ser desconnectats per tal que no sonin a hores de classe.
   14. Sota cap concepte, l’alumnat menjarà ni beurà res a classe, incloses les llaminadures.
   15. Si el professor/a no arriba a classe, el/la delegat/da baixarà a la sala de professorat a comunicar-ho.
   16. En cas d’examen, l’alumnat ha de romandre a l’aula fins a la finalització de l’hora completa malgrat hagin acabat l’examen.

2.2.2. Normes a observar als passadissos

1. 1. De manera general, entre classe i classe l’alumnat ha de romandre dins de la seva aula en cas que no hagi de canviar d’espai.
   2. Si l’alumnat ha de canviar d’aula, haurà de mantenir l’ordre evitant córrer, cridar, barallar-se o fer qualsevol acte que pertorbi a qualsevol altre membre de la comunitat educativa.

2.3. L’hora del pati

A l’hora de l’esbarjo, tot l’alumnat ha de baixar al pati de manera que totes les aules han de quedar buides d’alumnat i amb els llums apagats i la porta tancada. Excepcionalment, un/a professor/a pot quedar-se amb alumnat a l’aula sempre i quan l’alumnat no estigui sol en cap moment.

L’institut obrirà un espai d’estudi (que podria coincidir amb la biblioteca) per tal de donar resposta a tot aquell alumnat que pugui necessitar-lo.

2.3.1. Normes a observar a l’hora del pati

1. 1. L’alumnat d’ESO ha de romandre al pati del centre i hi sortiran per la porta d’entrada.
   2. L’alumnat no es barallarà ni llençarà pedres ni altres objectes a cap persona ni als edificis veïns, ja que això constitueix una falta greument perjudicial contra la convivència. Tampoc és permès l’ús de telèfons mòbils per fer i rebre trucades i/o missatges de qualsevol tipus, o per enregistrar imatges i/o sons.
   3. No poden llançar-se objectes al terra. En cas de no obeir-se aquesta norma, l’equip directiu pot ordenar la recollida d’escombraries en hores de tutoria entre els grup d’ESO.
   4. El centre posarà a disposició de l’alumnat pilotes de bàsquet i futbol que poden ser recollides a consergeria deixant el carnet del centre de l’alumne/a que es responsabilitza de la pilota. El carnet es torna amb la devolució de la pilota. En cas de pèrdua o deteriorament de la pilota, es valoraran les circumstàncies i l’equip directiu prendrà les decisions pertinents
   5. En cas que els recursos del centre ho permetin, s’habilitarà el gimnàs com a espai de jocs amb taules de tennis taula. Aquest espai estarà coordinat des de la coordinació d’extraescolars i/o el professorat responsable de la matèria d’educació física i haurà de tenir un/a professor/a de guàrdia assignat.

 

Títol IV.
Capítol 3. Funcionament de les guàrdies

3.1. Les guàrdies

Dins de l’horari de cada professor i seguint les disposicions normatives del Departament d’Ensenyament, hi haurà assignat un determinat nombre d’hores de guàrdia que dependrà del marc horari lectiu i de permanència de cada professor/a i/o col·lectiu docent. Aquestes guàrdies han de servir per cobrir les classes del professorat absent al centre en determinades hores i també per vigilar l’hora del pati.

S’han de cobrir totes les absències del professorat tant d’hores d’ESO com d’hores de batxillerat i de cicle formatiu malgrat que els ensenyaments obligatoris són d’atenció preferent.

En cas que no hi hagi prou professorat de guàrdia per cobrir les necessitats d’una hora determinada, l’equip directiu pot autoritzar que l’alumnat dels grups afectats baixi al pati. En aquest cas, el professorat de guàrdia anirà a vigilar al pati.

El professorat que quedi alliberat d’alguna hora de classe per algun motiu, passarà a estar de reforç de guàrdia.

3.2. Tasques del professorat de guàrdia

El professorat de guàrdia és l’encarregat de comprovar en primera instància que cada professor/a està complint el seu horari. A la sala del professorat hi ha d’haver disponible el full de guàrdies amb la concreció de l’horari de cadascun dels professors i professores del centre. Enaquest full, les absències del professorat previstes estaran marcades de manera que el professorat de guàrdia podrà veure quins són els grups que s’han de cobrir.En cas que es detecti una absència o un retard no previst, el professorat de guàrdia haurà de marcar-lo al full de guàrdia.

De manera general, el professorat de guàrdia realitzarà les següents tasques:

1. 1. Iniciar la guàrdia a la sala del professorat i encarregar-se d’organitzar l’hora amb la resta de professorat de guàrdia. Cada professor/a ha de signar al full de guàrdia.
   2. Un cop repartits els grups a cobrir, cada professor/a de guàrdia ha d’anar al seu grup assignat. A l’hora de repartir el temps de les guàrdies, el repartiment pot fer-se de dues maneres:
      1. Preferiblement, el/la professor/a de guàrdia s’està l’hora sencera en un mateix grup.
      2. Dos professors/es es reparteixen la guàrdia en dues mitges hores.
   3. El professorat de guàrdia que tingui assignat un grup a cobrir, ha de seguir el següent protocol:
      1. Mirar si el grup té feina planificada i en cas afirmatiu, portar-la al grup.
      2. Passar llista del grup anotant les absències de l’alumnat o anotar el nom i cognom de l’alumnat present i deixar la llista en la lleixa del professor/a absent corresponent.
      3. Mantenir l’ordre i vigilar el correcte funcionament de les tasques encomanades
   4. El professorat de guàrdia que no tingui assignat en primera instància cap grup a cobrir:
      1. ha de fer una ronda pels passadissos del centre comprovant que tot estigui en ordre. Per tant, ha de tancar les portes i les llums de totes aquelles aules que no tinguin professor/a, en cas que hi hagi. En cas d’incidència greu, haurà de comunicar-ho a l’equip directiu.
      2. Ha de custodiar l’alumnat que hagi estat enviat a parlar amb l’equip directiu mentre no puguin ser atesos. En aquests casos, l’alumnat haurà de seure i fer la feina que els hi hagi estat encomanada pel seu professor/a de l’aula.
      3. Atendre l’alumnat que es trobi malament i trucar a les famílies per tal que vinguin a recollir-los. En cas d’emergència, acompanyar l’alumne/a al centre mèdic corresponent.
         d. Acompanyar a la porta els/les alumnes que surten amb permís.

3.3. Guàrdies de pati

3.3.1. Repartiment de tasques

El professorat que tingui una guàrdia de pati començarà la guàrdia directament en una de les possibles ubicacions que li haurà estat assignada prèviament per l’equip directiu:

1. 1. Una zona concreta del pati.
   2. La biblioteca.
   3. Els passadissos del 3r pis de l’institut.

El professorat que tingui assignada una zona concreta del pati té l’obligació de controlar des de la seva ubicació que l’alumnat es comporti amb normalitat al pati i als lavabos dels vestidors.

El professorat que tingui assignada la biblioteca obrirà aquest espai i hi deixarà entrar aquells alumnes que tinguin el propòsit d’aprofitar el pati per fer deures o estudiar. Si hi ha alumnes que estan esmorzant, se’ls donarà un temps
prudencial per a que acabin i puguin entrar posteriorment.

El professor/a que comença la guàrdia al 3r pis de l’institut s’ha d’encarregar que l’institut quedi buit d’alumnat. D’aquesta manera, ha d’anar buidant progressivament cadascun dels pisos tancant les portes i les llums de les aules que per descuit hagin pogut quedar obertes. També s’ha de buidar d’alumnat el vestíbul i un cop realitzada aquesta tasca, s’ha d’incorporar al gimnàs en cas que s’estiguin realitzant activitats amb alumnat, o a una ubicació assignada del pati.

Per tal de controlar la porta d’entrada de l’institut, un/a conserge s’ha de situar entre les dues portes d’accés al centre.

3.3.2. Casos especials

En cas de pluja o neu, la direcció del centre pot decidir no permetre l’accés de l’alumnat al pati. En aquest cas, es tancaran tots els accessos a les plantes superiors del centre i tot l’alumnat d’ESO ha de romandre al vestíbul. Aleshores, el professorat de guàrdia assistit per l’equip directiu s’ha de repartir els següents espais i tasques:

1. 1. La biblioteca amb la mateixa funció descrita anteriorment.
   2. Les escales centrals dels vestíbul. Un/a professor/a s’ha de situar a dalt de les escales centrals del vestíbul i encarregar-se de les anades dels alumnes als lavabos del 1r pis.
   3. El vestíbul i el gimnàs. La resta del professorat ha d’estar vigilant el vestíbul i el gimnàs. El/la professor/a que buida cadascuna de les plantes també s’incorporarà a aquests espais.

 

Títol IV.
Capítol 4. Control de faltes de l’alumnat

El control de faltes és un dels més importants que s’ha de fer al centre ja que no només té implicacions educatives sinó també pot tenir conseqüències jurídiques. És per aquest motiu que aquest apartat és molt susceptible de canvis normatius sempre que es trobin eines millors de fer aquest seguiment. Aquesta norma no està adaptada a les noves tecnologies que hi ha al mercat actualment i no és d’estranyar doncs que tard o d’hora hi hagi algun tipus de modificació que optimitzi el seu seguiment.

4.1. Sistema de control de faltes

Per tal de fer efectiu el control de faltes de l’alumnat, el centre ha de posar a disposició del professorat un sistema que permeti el seguiment exhaustiu de l’assistència de l’alumnat. Al començament de les classes, el professorat passarà llista i posarà una creu en les caselles de cada alumne/a absent corresponent al dia i hora de la seva matèria o guàrdia.

Durant les primeres hores del matí, el centre habilitarà un sistema de comunicació de les absències de l’alumnat a les seves famílies. En aquest cas, la direcció podrà decidir que des de consergeria es truqui manualment a cadascuna de les famílies que han de ser avisades.

Setmanalment, cada tutor/a tindrà a disposició [rebrà] un informe amb el nombre de faltes dels alumnes assignats a la seva tutoria per tal que pugui estar al corrent de l’estat de la qüestió i pugui realitzar les accions que creguioportunes.

4.1.1. Justificació de faltes

De forma general, l’alumnat ha de justificar les seves faltes d’assistència al seu tutor o tutora seguint el model disponible a consergeria. El període per comunicar aquesta justificació és de tres dies lectius després del dia d’absència. A la sala del professorat hi haurà disponible un espai on es guardaran tots els justificants de cada curs. Un cop el/la tutor/a rep un justificant d’absència l’haurà de guardar en aquest espai.

En el moment que un/a alumne/a arribi a les 15 faltes injustificades, el/la tutor/a ha de trucar a la seva família o reunir-se amb ella per comunicar-ho. En aquest cas, si la família constata que es tracta d’un error i les justifica, el/la tutor/a posarà l’informe de faltes al mateix espai que es posen els justificants
marcant clarament quines faltes s’han de justificar. A partir d’aquí,

1. Si un/a alumne/a arriba a les 30 faltes injustificades, el/la tutor/a enviarà a la seva família un primer avís de faltes segons el model que el centre determini.
2. Si un/a alumne/a arriba a les 50 faltes injustificades, el/la tutor/a enviarà a la seva família un segon avís de faltes segons el model que el centre determini. A més a més, el/la tutor/a avisarà al coordinador/a d’ESO, de batxillerat o de cicle formatiu de l’acció. El/la tutor/a, la coordinació i
   l’equip directiu acordaran quines són les accions addicionals que s’han de prendre.
3. Si un/a alumne/a arriba a les 70 faltes injustificades, el/la tutor/a ho comunicarà al coordinador/a d’ESO, de batxillerat o de cicle formatiu. La coordinació i l’equip directiu acordaran quines són les accions addicionals que s’han de prendre.

En cas que el nombre de faltes injustificades d’assistència d’un/a alumne/a superi el 5% de les hores totals de classe, la direcció del centre podrà prendre les mesures correctores adients per tal d’evitar un possible cas d’absentisme crònic.

4.2. Absentisme de primeres hores

En el moment que es detectin casos d’absentisme crònic a primeres hores del matí o de la tarda, la direcció del centre o la coordinació de nivell ho comunicarà al seu/va tutor/a i si s’escau s’acordaran les mesures correctores pertinents.
Aquestes mesures inclouen les següents accions:

1. 1. Privació del temps de pati cada cop que l’alumne/a no arribi a l’inici del seu horari habitual.
   2. Prohibició d’entrada a l’institut cada cop que l’alumne/a no arribi a l’inici del seu horari habitual.

En aquests casos, la direcció comunicarà per escrit a la família la mesura acordada.

En els ensenyaments post-obligatoris, l’entrada de l’alumnat és a les 8:00h, 11:30h i 15:30h. Excepcionalment i sempre de manera justificada, es podrà deixar entrar a un/a alumne/a en una altra hora. Aquesta norma també s’aplicarà a aquells alumnes de l’ESO que tinguin més de 16 anys prèvia comunicació amb la família.

Títol IV.
Capítol 5. Els lavabos

5.1. Ubicació dels lavabos

La ubicació dels lavabos de l’institut és la següent:

• • Un lavabo de nois i un altre de noies situats a banda i banda de l’ascensor tant al primer pis com al segon.
  • Dos lavabos situats entre els dos vestidors del pati.
  • Un lavabo adaptat per a discapacitats al vestíbul (només utilitzable en casos concrets i autoritzats).
  • Dos lavabos pel professorat a la planta baixa del centre.

5.2. Ús dels lavabos

Els lavabos és l’únic espai del centre habilitat per la seva funció específica. D’aquesta manera no es permet fer ús de qualsevol altre espai del centre com a lavabo.
De manera general, no és permès que un/a alumne/a vagi al lavabo durant les hores de classe i els canvis de classe i per aquest motiu els lavabos estaran tancats amb clau. Excepcionalment, un/a professor/a pot deixar anar al lavabo a un/a alumne/a si considera que es tracta d’una urgència. En aquest cas, l’alumne/a haurà de baixar a consergeria on se li deixarà una clau del lavabo després d’omplir un formulari on escrigui el seu nom, l’hora i el nom del professor/a que l’ha deixat anar. La clau haurà de ser retornada a consergeria abans de tornar a classe.
Si es detecta alguna incidència en els lavabos s’haurà de comunicar immediatament a consergeria.

Títol IV.
Capítol 6. Les sortides escolars i extraescolars

Les sortides que es realitzen al centre les podem agrupar, d’acord amb el seu objectiu, en dos gran grups: les sortides curriculars i les sortides extraescolars.
Com a norma general, no poden coincidir dues sortides en el mateix dia. A 2n de batxillerat, no es pot fer cap sortida al 3r trimestre del curs, a no ser que, excepcionalment, es cregui absolutament necessària per a la completació del temari del curs.

6.1. Les sortides curriculars

Les sortides curriculars són aquelles que s’emmarquen dins de les activitats necessàries per al desenvolupament curricular d’una determinada matèria, projecte de síntesi o s’inclouen dins de la programació tutoria d’acord amb el Pla d’acció tutorial del centre.
La programació de les sortides curriculars correspon als diferents departaments didàctics o en el cas de les sortides de tutoria i projectes de síntesi al coordinador/a d’ESO. El protocol a seguir a l’hora de fer-les és:

1. 1. Els departaments didàctics i els equips docents dels diferents nivells programaran totes les sortides a realitzar durant el curs distribuïdes per trimestres en un imprès que es lliurarà a tots els caps de departament a principi de curs. La programació de les sortides s’entregarà al cap d’estudis adjunt durant el període marcat per l’equip directiu de forma que la totalitat de sortides programades pels departaments i equips docents puguin ser incorporades al Pla anual de centre i aprovades en el
      primer consell escolar que es reuneixi.
   2. En aquells casos excepcionals en els que es fa difícil una programació prèvia per falta d’informació (exposicions temporals, obres de teatre, conferències, etc.), la direcció del centre portarà la seva inclusió al Pla anual de centre al consell escolar que estigui programat més proper a la data de la demanda. En cas que no s’hagi programat cap consell escolar, es podrà convocar la seva comissió permanent per tal d’aprovar-la.

6.2. Les sortides extraescolars

Les sortides extraescolars formen part d’una sèrie d’activitats que el centre organitza i que són una part important de l’educació de l’alumnat, ja que aquesta no ha de ser només la transmissió d’uns conceptes sinó ensenyar-los a apreciar altres aspectes de la vida i sobretot fomentar tota una sèrie de valors i actituds com són la participació, la convivència, el respecte a les persones i a les coses.
En l’organització de les sortides extraescolars hi participen el/la coordinador/a d’ESO, de batxillerat o d’extraescolars juntament amb l’equip directiu. En aquest cas:

1. 1. La concreció de les sortides s’aprovarà dins del Pla anual de centre.
   2. En aquells casos excepcionals en els que es fa difícil una programació prèvia per falta d’informació (exposicions temporals, obres de teatre, conferències, etc.), la direcció del centre portarà la seva inclusió al Pla anual de centre al consell escolar que estigui programat més proper a la data de la demanda. En cas que no s’hagi programat cap consell escolar, es podrà convocar la seva comissió permanent per tal d’aprovar-la.

TÍTOL V.  ASPECTES DE CONVIVÈNCIA

Títol V.
Capítol 1. Normes generals de convivència

 

1.1. Aspectes generals

Les normes generals de la convivència vénen establertes pel decret de drets i deures de l’alumnat (270/2006 de 4 de juliol) i el decret d’autonomia de centres (102/2010 de 3 d’agost). Per tant, els aspectes generals que s’han de tenir en compte són els següents:

1. 1. La direcció del centre ha d’afavorir la convivència en el centre i garantir la mediació en la resolució dels conflictes.
   2. El consell escolar del centre pot proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la igualtat entre homes i dones i la resolució pacífica de conflictes en tots els àmbits de la vida personal, familiar i social.
      Així mateix, el consell escolar i el claustre de professors poden proposar mesures i iniciatives que afavoreixin la convivència al centre.
   3. El centre ha de tenir una comissió de convivència del consell escolar presidida per la direcció i formada per un/a professor/a representat, una mare o pare d’alumnat i un/a alumne/a del centre.

1.2. Règim disciplinari

Es poden corregir i sancionar, d’acord amb el que disposa el decret de drets i deures de l’alumnat, els actes contraris a les normes de convivència del centre així com les conductes greument perjudicials per a la convivència, tipificades en aquest decret com a falta, realitzades per l’alumnat dins del recinte escolar o durant la realització d’activitats complementàries i extraescolars.

Igualment, poden corregir-se i sancionar-se les actuacions de l’alumnat que, encara que dutes a terme fora del recinte escolar, estiguin motivades o directament relacionades amb la vida escolar i afectin els seus companys o companyes o altres membres de la comunitat educativa.

La imposició a l’alumnat de les mesures correctores i de les sancions que preveu el decret de drets i deures de l’alumnat ha de tenir en compte el nivell escolar en què es troba i les seves circumstàncies personals, familiars i socials, ha de ser proporcionada a la seva conducta i ha de contribuir al manteniment i la millora del seu procés educatiu.

1.2.1. Gradació de les mesures correctores i de les sancions

Als efectes de graduar les mesures correctores i les sancions, s’han de tenir en compte certes circumstàncies.
Es consideren circumstàncies que poden disminuir la gravetat de l’actuació de l’alumnat:

1. 1. El reconeixement espontani de la seva conducta incorrecta.
   2. No haver comès amb anterioritat faltes ni conductes contràries a la convivència en el centre.
   3. La petició d’excuses en els casos d’injúries, ofenses i alteració del desenvolupament de les activitats del centre.
   4. L’oferiment d’actuacions compensadores del dany causat.
   5. La falta d’intencionalitat.
   6. Quan s’ha iniciat un procés de mediació.

S’han de considerar circumstàncies que poden intensificar la gravetat de
l’actuació de l’alumnat:

1. 1. Que l’acte comès atempti contra el deure de no discriminar a cap membre de la comunitat educativa per raó de naixement, raça, sexe, religió o per qualsevol altra circumstància personal o social.
   2. Que l’acte comès comporti danys, injúries o ofenses a companys d’edat inferior o als incorporats recentment al centre.
   3. La premeditació i la reiteració.
   4. Col·lectivitat i/o publicitat manifesta.

1.2.2. Conductes contràries a les normes de convivència

S’han de considerar conductes contràries a les normes de convivència del centre les següents:

1. 1. Les faltes injustificades de puntualitat o d’assistència a classe.
   2. Els actes d’incorrecció o desconsideració amb els altres membres de la comunitat escolar.
   3. Els actes injustificats que alterin el desenvolupament normal de les activitats del centre.
   4. Els actes d’indisciplina i les injúries o les ofenses contra membres de la comunitat escolar.
   5. El deteriorament, causat intencionadament, de les dependències del centre, o del material d’aquest o del de la comunitat escolar.
   6. Qualsevol altra incorrecció que alteri el normal desenvolupament de l’activitat escolar, que no constitueixi falta segons el decret de drets i deures de l’alumnat.

En aquest cas, les mesures correctores que es poden aplicar són:

1. 1. Amonestació oral.
   2. Compareixença immediata davant del o la cap d’estudis o del director o la directora del centre.
   3. Privació del temps d’esbarjo.
   4. Obligació de romandre a l’institut en acabar la jornada durant un temps prudencial. En cas d’allargar-se més de 15 minuts, la família ha de ser avisada telefònicament.
   5. Amonestació escrita. Aquesta mesura correctora s’ha de comunicar per escrit als pares dels alumnes, quan aquests són menors d’edat.
   6. Realització de tasques educadores per a l’alumne o l’alumna, en horari no lectiu, i/o la reparació econòmica dels danys causats al material del centre o bé al d’altres membres de la comunitat educativa. La realització d’aquestes tasques no es podrà prolongar per un període superior a dues setmanes. Aquesta mesura correctora s’ha de comunicar per escrit als pares dels alumnes, quan aquests són menors d’edat.
   7. Suspensió del dret a participar en activitats extraescolars o complementàries del centre per un període màxim d’un mes. Aquesta mesura correctora s’ha de comunicar per escrit als pares dels alumnes, quan aquests són menors d’edat.
   8. Canvi de grup o classe de l’alumne o de l’alumna per un període màxim de quinze dies. Aquesta mesura correctora s’ha de comunicar per escrit als pares dels alumnes, quan aquests són menors d’edat.
   9. Suspensió del dret d’assistència a determinades classes per un període no superior a cinc dies lectius. Durant la impartició d’aquestes classes  l’alumne o l’alumna ha de romandre al centre efectuant els treballs acadèmics que se li encomanin. Aquesta mesura correctora s’ha de comunicar per escrit als pares dels alumnes, quan aquests són menors d’edat.

La competència per aplicar mesures correctores correspon a:

1. 1. Qualsevol professor o professora del centre, escoltat l’alumne o l’alumna, en el supòsit de les mesures correctores previstes als punts 1, 2 i 3 anteriors.
   2. La persona tutora, la persona cap d’estudis, el director o la directora del centre, escoltat l’alumnat, en el supòsit de la mesura correctora 4 anterior.
   3. El director o la directora del centre, o la persona cap d’estudis per delegació d’aquest, el tutor del curs i la comissió de convivència, escoltat l’alumne o l’alumna, en el supòsit de les mesures correctores 5, 6, 7 i 8 anteriors.

Les mesures correctores prescriuen en el termini d’un mes des de la seva imposició.

1.2.3. Conductes greument perjudicials a la convivència

Són sancionables com a faltes, en els termes i amb el procediment establerts en aquest capítol, les següents conductes greument perjudicials per a la convivència en el centre:

1. 1. Els actes greus d’indisciplina i les injúries o ofenses contra membres de la comunitat escolar que depassen la incorrecció o la desconsideració previstes a l’article 33.
   2. L’agressió física o les amenaces a membres de la comunitat educativa.
   3. Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat escolar, particularment aquelles que tinguin una implicació de gènere, sexual, racial o xenòfoba, o es realitzin contra l’alumnat més vulnerable per les seves característiques personals, socials o educatives.
   4. La suplantació de personalitat en actes de la vida docent i la falsificació o sostracció de documents i material acadèmic.
   5. El deteriorament greu, causat intencionadament, de les dependències del centre, del seu material o dels objectes i les pertinences dels altres membres de la comunitat educativa.
   6. Els actes injustificats que alterin greument el desenvolupament normal de les activitats del centre.
   7. Les actuacions i les incitacions a actuacions perjudicials per a la salut i laintegritat personal dels membres de la comunitat educativa del centre.
   8. La reiterada i sistemàtica comissió de conductes contràries a les normes de convivència en el centre.

Les sancions que poden imposar-se per la comissió de les faltes previstes com aconductes greument perjudicials per a la convivència en el centre són les  següents:

1. 1. Realització de tasques educadores per a l’alumne o l’alumna, en horari no lectiu, i/o la reparació econòmica dels danys materials causats. La realització d’aquestes tasques no es pot prolongar per un període superior a un mes.
   2. Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o complementàries durant un període que no pot ser superior a tres mesos o al que resti per a la finalització del corresponent curs acadèmic.
   3. Canvi de grup o classe de l’alumne.
   4. Suspensió del dret d’assistència al centre o a determinades classes per un període que no pot ser superior a vint dies lectius, sense que això comporti la pèrdua del dret a l’avaluació contínua, i sens perjudici de l’obligació que l’alumne o l’alumna realitzi determinats treballs acadèmics fora del centre. El tutor o tutora ha de lliurar a l’alumne o a l’alumna un pla de treball de les activitats que ha de realitzar i establirà les formes de seguiment i control durant els dies de no assistència al centre per tal de garantir el dret a l’avaluació contínua.
   5. Inhabilitació per cursar estudis al centre per un període de tres mesos o pel que resti per a la fi del corresponent curs acadèmic si el període és inferior.
   6. Inhabilitació definitiva per a cursar estudis al centre en el que s’ha comès la falta.

Totes aquestes sancions només poden aplicar-se si prèviament s’ha instruït un expedient d’acord amb la normativa vigent. No obstant, s’ha de tenir en compte que la direcció, escoltada la comissió de convivència, pot aplicar mesures correctores provisionals sempre dins del marc legal vigent.

Quan, en ocasió de la presumpta comissió de faltes greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a, i la seva família en els i les menors d’edat, reconeixen de manera immediata la comissió dels fets i accepten la sanció corresponent, la direcció imposa i aplica directament la sanció. Tanmateix, ha de quedar constància escrita del reconeixement de la falta comesa i de l’acceptació de la sanció per part de l’alumne/a i, en els i les menors d’edat, del seu pare, mare o tutor o tutora legal.

1.3. Prohibició de l’ús de telèfons mòbils, dispositius electrònics i auriculars dins del recinte de l’institut

Amb caràcter general, no està permès l’ús de telèfons mòbils i de cap dispositiu electrònic (inclosos els auriculars, dispositius de música, tauletes,…) dins del recinte de l’institut. L’alumnat que porti un dispositiu mòbil personal l’ha d’apagar en entrar al centre i ha de garantir que resti apagat, de manera que no pugui accedir a les dades personals que el dispositiu emmagatzema. Per tant, queden prohibides l’emissió i rebuda de trucades, l’ús de missatgeria (SMS, WhatsApp, Instagram, Telegram…), gravar sons i imatges, fer ús de qualsevol App (incloses les reproduccions de vídeos i música) o jugar a qualsevol dels jocs que hi estiguin descarregats. De la mateixa manera, queda explícitament prohibit l’ús d’auriculars.

Només quan un/a docent ho autoritzi per motius estrictament pedagògics en una de les seves classes, l’alumnat podrà fer ús del telèfon mòbil o del dispositiu electrònic corresponent, entenent que aquest ús s’emmarca dins d’una activitat pedagògica concreta i que s’ha de prioritzar sempre l’ús d’ordinadors portàtils i dels dispositius del centre, quedant prohibit també el seu possible ús en una classe on hagi un docent de guàrdia. Per tant, l’alumnat que porti el telèfon mòbil, un dispositiu electrònic o els auriculars al centre haurà de custodiar-lo dins de la seva cartera, motxilla o taquilla, i en cap cas podrà estar visible ni portant-lo a sobre ni damunt de la seva taula. D’aquesta manera, no es poden portar tampoc ni pel pels passadissos, ni als lavabos, ni als canvis de classe, ni tampoc al pati.

Concretament en el temps de l’esbarjo o de les activitats complementàries i extraescolars, no es pot fer ús del mòbil ni d’aquest tipus de dispositius. Són espais preservats perquè la interacció personal entre alumnat, professorat i altres membres de la comunitat educativa sigui prioritària i s’ha d’evitar fer ús de telèfons mòbils que la puguin distorsionar.

Aquesta normativa també s’ha de complir en festes i celebracions del centre, i en les sortides, colònies, activitats fora de l’aula que s’organitzin i activitats amb participació de les famílies, entitats de l’entorn o la comunitat educativa, les quals complementen i/o formen part de la Programació General Anual de Centre.

1.3.1. Situacions específiques

A part dels aspectes descrits anteriorment, la direcció del centre pot contemplar la concreció d’excepcions de l’ús general dels telèfons mòbils. Aquests usos poden estar relacionats amb situacions específiques individuals, com poden ser les derivades de les necessitats educatives específiques d’algun alumne per participar en les situacions d’aprenentatge d’aula, per dur a terme alguna tasca o activitat en entorns fora de l’aula, per comunicar-se, per fomentar la seva autonomia o per aspectes vinculats a la salut en general (control de constants, valors mèdics, etc.). En aquest cas, la família i la direcció del centre signaran un acord d’ús del dispositiu.

Fora d’aquesta singularitat, es permetrà utilitzar el mòbil, els dispositius electrònics i els auriculars en sortides i viatges quan els docents responsables en donin permís explícit i sempre que l’alumnat faci un ús correcte de les imatges i sons enregistrats, especialment quan apareguin terceres persones, a fi de no incórrer en la vulneració de drets fonamentals i garantir la protecció de dades.

En cas que es produeixi una situació d’emergència l’alumnat, pot utilitzar el telèfon mòbil per comunicar-se amb la família, amb autorització dels docents responsables.

Igualment, es permetrà utilitzar un dispositiu mòbil a l’alumnat quan sigui imprescindible per dur a terme algun projecte o activitat del centre que no es pugui dur a terme amb els dispositius del centre.

1.3.2. Usos dels mòbils per a la resta d’agents més enllà de l’alumnat

En termes generals, totes les persones que tinguin relació amb un centre educatiu han d’actuar de manera coherent amb la normativa en relació amb l’ús del mòbil en tots els espais i en totes les franges horàries. Tots els adults actuen com a models de referència per a infants i joves en el seu procés d’aprenentatge. Per aquest motiu, cal que tots els adults referents, tant sigui en l’àmbit educatiu com en l’entorn familiar, actuïn fent un ús exemplar dels dispositius mòbils, la qual cosa tindrà un impacte protector en els menors. Per tant, excepte en les franges de pati, on queda absolutament prohibit, l’ús del mòbil queda emmarcat dins de l’exemplaritat pròpia dels docents i altre personal intervinent.

1.3.3. Règim corrector i sancionador

En cas d’ús indegut contrari a aquesta norma, s’aplicarà el següent règim corrector i sancionador:

1. La primera vegada, es recordarà la norma a l’alumnat, i es farà coneixedora a la família de l’incident. En qualsevol moment, es pot requerir a l’alumnat que lliuri el telèfon mòbil, el dispositiu electrònic o els auriculars i el centre els custodiarà fins al final de la jornada. En aquest cas, l’alumnat serà amonestat.
2. En cas de reiteració, l’alumnat no podrà tornar al centre al dia següent de l’incident com a mesura correctora que li permeti, juntament amb la seva família, reflexionar sobre l’ús adequat dels dispositius mòbils en el centre educatiu.
3. Si un alumne/a al qual es demana que lliuri el telèfon mòbil, el dispositiu electrònic o els auriculars s’hi nega, es considera falta greu i no podrà assistir al centre durant 3 dies lectius com a mesura de reflexió, la qual ha de fer conjuntament amb la seva família. En cas de reiteració, la sanció podria ser de 5 dies lectius.
4. L’ús del telèfon mòbil que vulneri els drets fonamentals de la persona constitueix una falta greument perjudicial per a la convivència. En aquests casos el mòbil queda custodiat pel centre fins al final de la jornada i s’ha d’obrir un expedient disciplinari, sense perjudici de les sancions cautelars que la direcció pugui prendre.

1.4. La comissió de convivència

La comissió de convivència, presidida per la direcció del centre, està formada per un/a professor/a, una mare o pare i un/a alumne/a, tots ells representants al consell escolar.

1.5. Finalització de l’escolarització

1.5.1. Ensenyaments obligatoris

Sense perjudici dels seus drets, l’escolarització obligatòria d’un/a alumne/a pot finalitzar en el dia que aquest/a compleix els 16 anys. Per tant, passada aquesta data, se suposa que l’alumne/a vol continuar els seus estudis de forma voluntària.

Per aquest motiu, si l’equip docent considera que un/a alumne/a amb 16 anys o més no està aprofitant la seva escolarització (ja sigui per la reiteració de les conductes contràries a la convivència del centre, per faltes injustificades d’assistència, o per qualsevol altre motiu que sigui disruptiu en el dia a dia del
centre), aquest pot proposar a la direcció del centre que es prenguin mesures que condueixin a una nova orientació personal i/o acadèmica de l’alumne/a.

1.5.2. Ensenyaments post-obligatoris

Els ensenyaments de batxillerat i de CFGM no són obligatoris. Per aquest motiu, s’entén que l’alumnat que els cursa perquè vol seguir la seva formació de manera voluntària. Per tant, no es poden acceptar, en cap cas, certes conductes disruptives a banda de les ja establertes en els punts anteriors. Dins d’aquests casos, hi ha les següents consideracions:

1. 1. Si un/a alumne/a no s’incorpora als estudis post-obligatoris dins dels primers 15 dies naturals després de l’inici de curs, podrà ser considerat baixa.
   2. Si les faltes injustificades d’asssitència d’un/a alumne/a superen el 20% de les hores lectives d’una matèria, l’alumne/a podrà ser privat del seru dret d’avaluació contínua. En aquest cas, l’alumne/a serà únicament convocat a les proves d’avaluació finals i extraordinàries.
   3. En el moment que les faltes injustificades d’assistència d’un/a alumne/a superin el 20% de les hores totals del curs transcorregut, el centre podrà donar-lo/a de baixa prèvia comunicació a la família.

Títol V.
Capítol 2. Mediació escolar

2.1. La mediació escolar

La mediació escolar és un mètode de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una tercera persona, amb formació específica i imparcial, amb l’objecte d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori. Els seus principis són:

1. 1. La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicte són lliures d’acollir-se o no a la mediació, i també de desistir-ne en qualsevol moment del procés.
   2. La imparcialitat de la persona mediadora que ha d’ajudar els participants a assolir l’acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta ni prendre-hi part. La persona mediadora no pot tenir cap relació directa amb els fets que han originat el conflicte.
   3. La confidencialitat, que obliga els participants en el procés a no revelar a persones alienes la informació confidencial que obtinguin, llevat dels casos previstos a la normativa vigent.
   4. El caràcter personalíssim, que suposa que les persones que prenen part en el procés de mediació han d’assistir personalment a les

2.1. L’equip de mediació escolar

L’equip de mediació escolar està format per diversos membres de la comunitat educativa entre els que hi ha d’haver membres del professorat, del PAS i també de l’alumnat.

2.2. Àmbit d’aplicació de la mediació escolar

El procés de mediació pot utilitzar-se com a estratègia preventiva en la gestió de conflictes entre l’alumnat del centre, encara que no estiguin tipificats com a conductes contràries o greument perjudicials per a la convivència en el centre.

El procés de mediació és independent de qualsevol mesura correctora que es prengui des de l’equip directiu malgrat que pot condicionar-la.

2.2.1. El procés de mediació

L’inici d’un procés de mediació pot ser demanat per qualsevol membre de la comunitat educativa encara que no sigui una de les parts implicades directament en el conflicte.

En cadascun dels casos de mediació hi intervindran dos membres de l’equip mediador coordinats i un d’ells serà un/a alumne/a. En un termini raonable, els mediadors/es s’entrevistaran amb les parts implicades en el procés i amb tots aquells testimonis que considerin necessaris.

Els acords presos en el procés s’han de recollir per escrit i són de caràcter vinculant. Si la conciliació acordada inclou algun pacte de conciliació, aquest ha de contenir el reconeixement de la conducta per part de cadascuna de les parts, la disculpa davant de la/les persona/es perjudicades, l’acceptació de les disculpes i els compromisos acordats.

Els/les mediadors/es poden donar per acabada la mediació en el moment que apreciïn manca de col·laboració en una de les parts o l’existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació.

2.2.2. Incompliment dels acords pactats

Si el procés de mediació finalitza sense acord o si s’incompleixen els acords presos per una de les parts, qualsevol condicionament que hagués servit d’atenuant davant d’una mesura correctora per part de l’equip directiu és igualment anul·lat. Per aquest motiu, poden ser preses noves mesures correctores.