Torribera, ascensió a la muntanya

Per Mad Catorcerno, 1rC

Us explicaré l’excursió a les pistes de Torribera de primer de l’ESO que vam fer l’onze de novembre.
Primerament, se suposava que l’excursió començava a les vuit del matí, però els autocars es van retardar una hora, cosa que va fer que ens toqués esperar al gimnàs. Gaire bé tots els alumnes estaven amb els telèfons al gimnàs, així que va ser una mica incòmode estar allà.

 

“En arribar-hi, només podia escoltar queixes sobre el fred que feia, i no ho nego, feia un fred terrible”

Després d’una estona ens vam dividir en grups i ens van assignar dos professors per grup. En un moment van venir els autocars que ens portarien a Can Ruti. El trajecte del nostre institut a Can Ruti va durar entre quinze i vint minuts. Ens vam denamar seure en uns bancs per treure’ns una foto grupal, per després realitzar la caminada cap amunt.

“Que consti que la caminada va durar un parell d’hores, però va semblar durar-ne unes quatre, a sobre era pujada!”

Òbviament vam tenir una parada per esmorzar. Després de tant esforç, caigudes, ensopegades i de molt suar, vam arribar a Torribera. Ens vam asseure en uns bancs que hi havia, ens vam explicar les normes i que hi havia tres tipus de pistes: la de futbol, les de pàdel i les de tennis. Van avisar, també, que les pistes de tennis estaven situades a sota, la de futbol dalt i les de pàdel enmig.

“Després de tant esforç, caigudes, ensopegades i de molt suar, vam arribar a Torribera.”

Després d’explicar les normes ens van guiar a uns vestidors per deixar-hi les nostre pertinences. Ens vam recomanar agafar la nostra ampolla d’aigua, ja que tancarien el vestidor amb clau. Tot seguit vam sortir per anar a alguna de les pistes. En el meu cas, va ser difícil perquè vaig trigar massa i totes estaven plenes, però finalment vaig poder jugar a les de pàdel i tennis. Al cap d’unes hores vam anar a dinar i després els professors ens van convidar a galetes que, lamentablement, es van acabar molt ràpid.

Seguidament ens van deixar un temps lliure per fer el que volguéssim i jo vaig aprofitar per dormir. Passades unes hores, ens van avisar que havíem de recollir ja que tornàvem a l’institut. Gairebé abans de sortir, els professors ens van convidar a galetes de nou. Després vam fer una petita baixada, ja que els autocars ens estaven esperant més avall. L’excursió va anar molt bé, tot i que ens vam cansar molt anant a les pistes, però tot i això, l’activitat va ser molt divertida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>