Sèrie entrevistes treballs de recerca: Lídia Clavel i com afecta la dieta a l’estat anímic

Avui encetem una sèrie d’entrevistes a alumnat del centre que ha obtingut una qualificació de 10 en el seu treball de recerca del curs 2020-2021. El Treball de Recerca s’ha de realitzar durant el batxillerat, està tutoritzat per una professora o un professor i es presenta, defensa i avalua a 2n de batxillerat. Periòdicament i fins a final de curs anirem publicant les entrevistes a la nostra pàgina web. Comencem amb la primera entrevistant a l’alumna de 2n del batxillerat biosanitari Lídia Clavel.

Has fet un treball molt extens que ha merescut un 10 per part del professorat del tribunal on l’has defensat. Moltes felicitats per la nota i sobre tot moltes felicitats per la feina feta. En podríem parlar hores del teu treball, però hem d’intentar sintetitzar. Per tant procuraré fer-te preguntes que intentin mostrar, no tant el contingut sinó l’esperit del teu treball.

Lídia el teu treball es titula Com afecta la dieta a l’estat anímic. Perquè aquest tema? Quina va ser la teva motivació principal?

Perquè veia que hi havia molta desinformació respecte del tema de la relació entre l’alimentació i l’estat anímic. Crec que és molt més important del que la gent creu. També hi ha un factor de curiositat perquè sempre m’ha interessat el tema de les emocions i del seu funcionament.

Sé que és difícil sintetitzar treballs tan extensos i personals. Però et vull demanar que l’intentis resumir en una frase.

L’estudi de les diferents maneres en què es relacionen el cervell i la nostra alimentació.

Amb la nota que has aconseguit segur que el treball ha estat per a tu un orgull. Però durant el procés de ben segur que hi ha hagut estones denses de documentació;  la feina ha estat sempre gratificant? T’has trobat molts entrebancs o problemes?

Em va costar molt trobar com volia enfocar el meu treball i això va fer que la recerca específica d’informació quedés molt concentrada en el temps. No vaig tenir problemes per trobar informació, al contrari, en trobava tanta que vaig tenir problemes de temps per tal de poder connectar la relativa a la dieta i la relativa a l’estat anímic. Em vaig trobar que havia de fer més coses de la que en un primer moment pensava. Tenia molta informació i poc temps.

La confecció d’un treball d’aquestes característiques segur que t’ha aportat creixement personal i també molt de coneixement científic. Quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat o que t’agradaria destacar?

El més gratificant per a mi va ser descobrir que davant un treball d’aquestes dimensions era capaç de complir amb els meus objectius.

T’agradaria explicar alguna anècdota o fet curiós que t’hagis trobat durant tots els mesos de feina i de documentació?

La veritat és que he plorat molt (entre rialles). Al final he obtingut recompensa i estic molt orgullosa del meu treball. He après, i això ho canviaria si pogués tornar a començar, que hauria d’haver definit abans l’enfocament definitiu del treball per tal de tenir més temps.

La dieta que has dissenyat te la vas aplicar a tu? Un cop sabem que te l’has aplicat: t’ha fet canviar molts hàbits alimentaris o a casa teva ja teníeu consolidades bones pràctiques?

Sí, me l’he aplicat a mi, i també a casa. Canvis n’hem hagut de fer pocs, només alguna adaptació. Vam haver de canviar la proporció d’algun tipus d’aliments, però a casa no ens ha suposat un esforç fer-la.

Segur que aquest treball t’ha fet adonar de què mengen molts dels teus amics i amigues. Penses que en general tenen una bona alimentació o que cal molta millora?

Amigues i amics properes l’han fet i ha coincidit que també mengen prou bé i similar al que fem nosaltres a casa i que per tant no han hagut de fer grans canvis.

Es veritat però que analitzant dades de l’enquesta que vaig fer a l’institut em va sorprendre bastant que a més de menjar força aliments processats i amb alts continguts de sucres i de saturats, la gent menja molt poca fruita i verdura. Jo creia que el que fem a casa de tenir com a base de l’alimentació la fruita i verdura era el normal, i vaig comprovar que no era així.

Ja acabem. Ara ja només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota.

Finalment reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, la Carme Balagué.

#orgulldalumnes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>