El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Aquest any 2022, comencem la sèrie d’entrevistes amb la Paula Font i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula La microbiota intestinal en l’eix bidireccional intestí-cervell i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i per tant ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
Des del principi sabia que volia tractar un tema relacionat amb la biologia. Tot i això, no tenia clara quina branca em motivaria prou per dedicar tantes hores com bé requereix un treball de recerca.
Un dia mirant l’Instagram vaig veure la publicació d’una activista sobre la microbiota intestinal i la seva relació amb el cervell. Tot i que aquest tema em va cridar molt l’atenció no va ser fins al final que vaig acabar decantant-me.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
Com els nostres microorganismes intestinals es relacionen amb el cervell i afecten el nostre comportament.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
He trobat moltíssimes dificultats. En primer lloc perquè és un tema de recerca molt jove. El sistema nerviós, el sistema immunitari i el sistema endocrí són sistemes molt complexos i poc coneguts. A més a més, són temes que no havia estudiat a l’institut o havia vist molt per sobre, pel que em resultaven molt llunyans del que coneixia.
El llenguatge tècnic amb el qual m’he trobat també m’ha dificultat molt les coses. Quasi tots els articles en què m’he basat estaven en anglès i hi havia molts que es contradeien.
Una altra gran dificultat ha estat el treball pràctic. L’ideal hauria estat poder observar la relació entre la microbiota intestinal i el cervell amb els meus popis ulls però, evidentment no ha estat possible. El cervell és molt complicat d’estudiar i les proves per analitzar la teva microbiota intestinal són molt cares.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
Arran de l’entrevista amb la Rosa Claret he arribat a la conclusió que la salut és multifactorial. Tot i que pot semblar una conclusió molt simple i extreta de qualsevol treball crec que és de les coses més importants que he après.
En Marc Claret, un investigador m’explicava que sí que hi ha malalties monogèniques, però que són malalties són molt poc freqüents i molt agressives. En general, una malaltia és el resultat de diverses alteracions o factors.
La conclusió final del treball respecte la meva hipòtesi principal és que la composició de la nostra microbiota intestinal afecta al nostre cervell, però que el nostre cervell afecti la composició de la nostra microbiota intestinal encara no està del molt ben demostrat (encara que tot indica que sí).
És a dir, la influència és bidireccional?
Segurament sí, però la influència del nostre cervell a la microbiota intestinal encara no està del tot científicament establerta. Tot i això, parlant amb un investigador em va dir que aquesta hipòtesi és molt raonable, ja que el cervell ho regula pràcticament tot. A més a més, van activar uns grups de neurones i van veure que es produïen canvis directes en la composició de la microbiota intestinal.
Ens agradaria saber si tens alguna anècdota o fet curiós o divertit en el qual t’hagis trobat durant les llargues hores de feina, de documentació i d’investigació.
Amb el treball no he parat de sorprendre’m. He descobert les cèl·lules enterocromafines, és a dir, les cèl·lules endocrines que alliberen la major part de serotonina del nostre cos. M’han semblat molt interessants, sobretot per la manera en què es veuen influïdes per la microbiota intestinal i per la seva importància en el nostre estat d’ànim.
Quan pensem en el sistema nerviós les cèl·lules que acostumem a imaginar-nos són les neurones. Les cèl·lules glials són també molt importants. Les micròglies en són un exemple, són unes cèl·lules immunitàries que també tenen funcions relacionades amb el sistema nerviós. Fins ara desconeixia aquest tipus de cèl·lules, però ara són sens dubte les meves preferides.
Quins factors determinen la composició de la nostra microbiota intestinal?
N’hi ha molts. Un primer que acostuma a cridar l’atenció és la manera en què neixes; per part vaginal o bé per cesària. Les persones que neixen per part vaginal s’ha observat que presenten una microbiota intestinal més diversa respecte les persones que han nascut per cesària, ja que aquestes últimes no han estat en contacte amb la microbiota vaginal de la mare. Altres factors també són la lactància, la dieta, la presa d’antibiòtics… De fet, cada microbiota intestinal és única.
Com s’estudia la microbiota intestinal?
Es realitza fent un anàlisi bioinformàtic. S’analitza l’ADN i a partir d’aquesta anàlisi es poden determinar quins microorganismes tens a l’intestí. A més, també es poden determinar les vies metabòliques dels bacteris i moltes coses més.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment reconèixer la part de mèrit del professorat que t’ha tutoritzat, la Carme Balaguer i el Ximo Grifo.
