Continuem amb la sèrie d’entrevistes a l’alumnat que ha obtingut una nota de 10 al seu treball de recerca de 2n de batxillerat. Avui parlem amb la Berta Sierra.
Has fet un treball molt extens que ha merescut un 10 per part del professorat del tribunal on l’has defensat. Moltes felicitats per la nota i sobre tot moltes felicitats per la feina feta. En podríem parlar hores del teu treball, però hem d’intentar sintetitzar. Per tant procuraré fer-te preguntes que intentin mostrar, no tant el contingut sinó l’esperit del teu treball.
Berta el teu treball es titula Intervenció psicooncològica en els pacients oncohematològics Perquè aquest tema? Quina va ser la teva motivació principal?
A l’hora d’escollir la temàtica del treball de recerca no tenia ni idea de què volia fer. Va ser llavors quan un dia, parlant amb la meva mare, que treballa a Can Ruti, és a dir a l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, que és un centre molt centrat en l’oncologia i la recerca, va sorgir el tema que hi havia molts malalts de càncer que desconeixien que existeixen teràpies i professionals que els poden acompanyar a nivell psicològic i emocional durant tot el procés de curació.
El tema em va interessar molt, vaig fer la proposta a l’Institut i el van acceptar.
Sé que és difícil sintetitzar treballs tan extensos i personals. Però et vull demanar que l’intentis resumir en una frase.
Conèixer l’opinió que tenen els oncòlegs sobre aquestes teràpies que alguns dels seus pacients reben.
Amb la nota que has aconseguit segur que el treball ha estat per a tu un orgull. Però durant el procés de ben segur que hi ha hagut estones denses de documentació; la feina ha estat sempre gratificant? T’has trobat molts entrebancs o problemes?
La psicooncologia és una àrea relativament nova de la psicologia i per tant m’ha costat molt trobar informació. No hi ha webs ni manuals de referència. Gairebé tota la que he obtingut ha estat en treballs de final de grau universitari i sobretot en les entrevistes amb professionals, que és on he centrat el meu treball i que ha estat la meva gran font d’informació.
La confecció d’un treball d’aquestes característiques segur que t’ha aportat creixement personal i també molt de coneixement científic. Quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat o que t’agradaria destacar?
El càncer és una malaltia que és evident que afecta a nivell psicològic tant al pacient com al seu sistema familiar i fins i tot social. A l’hora de fer la part pràctica volia conèixer l’opinió dels oncòlegs sobre aquestes intervencions psicològiques. Pensava que el 100% estarien d’acord a què els seus pacients rebessin aquestes teràpies. Però la meva sorpresa va ser veure que un 24% considera que no són essencials ni necessàries. Aquesta dada la trobo poc comprensible.
Vaig intentar esbrinar quin perfil tenia aquest 24%, però l’hospital, per un tema de protecció de dades, a l’hora de fer les enquestes no em van deixar discriminar per sexe ni per edat. Tot i així intueixo que qui no està d’acord amb els teràpies són metges que tenen una concepció de la medicina molt jeràrquica i amb una certa edat, el que implica que no han pogut estudiar les teràpies psicooncològiques perquè són conceptes molt nous i per tant no hi confien gaire.
T’agradaria explicar alguna anècdota o fet curiós que t’hagis trobat durant tots els mesos de feina i de documentació?
He tingut la sort de poder fer una part pràctica molt àmplia gràcies a la meva mare. He aconseguit fer entrevistes molt extenses a totes les psicooncòlogues i una enquesta a més de 24 oncòlegs, la qual cosa és molt difícil per a un treball de segon de batxillerat.
Tota aquesta col·laboració m’ha ajudat molt a fer e
l treball.
La intervenció psicooncològica en els pacients, en cas de defunció de la persona malalta, té una continuïtat en el suport psicològic a la família?
Si. La família pot continuar el suport en el procés de dol. A més les famílies es poden derivar a grups de suport i organitzacions amb persones que han patit pèrdues de familiar pel càncer que ajuden a fer l’acceptació i tot el procés de dol.
Així, el suport té continuïtat un cop el pacient ha mort i tot coordinat des de l’Hospital.
Aquest suport psicològic només es realitza a l’Hospital Trias i Pujol o és un servei que es realitza a tota la sanitat pública?
L’ICO (Institut Català d’Oncologia) és un institut monogràfic que no només té un hospital de referència. Engloba professionals que estan exercint a diferents centres com Can Ruti, Bellvitge i l’Hospital de Girona. Aquests són els nuclis de les teràpies psicooncològiques però aquests es poden derivar allà on calgui, com hospitals comarcals.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment reconèixer la part de mèrit de les professores que t’han tutoritzat, l’Anna Gómez i la M. Carmen Orozco.
