El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Continuem la sèrie d’entrevistes amb la Martina Ribas i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Finlandès o català? El nostre batxillerat a debat i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
Després de sentir notícies on es deia que Finlàndia tenia una de les millors educacions del món (molt millor que la nostra), em va venir la pregunta de si es referia només als resultats o també a la metodologia i a l’organització del seu sistema.
Em preguntava també pel grau de satisfacció de l’alumnat a Finlàndia. A Catalunya, a banda que els resultats no són gaire bons en general, l’alumnat acostuma a tenir molta pressió, sobre tot al batxillerat i una no gaire bona concepció del sistema educatiu.
A classe la tutora ens va posar un vídeo de l’educació a Corea del Sud, que té també grans resultats, però on l’alumnat té una pressió desmesurada, on estan tot el dia dedicats als estudis i on tenen una taxa de suïcidis molt alta.
I com tenia contactes a Finlàndia vaig veure possible fer la investigació de si l’èxit finlandès es devia també a la pressió extrema de l’alumnat o bé tenien un sistema diferent i eficaç.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
És una comparació entre el sistema educatiu català i el sistema educatiu finlandès, on em vaig centrar bàsicament en l’etapa del batxillerat, que és on estic estudiant jo.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
De fet a l’inici del treball estava bastant perduda i no sabia ben bé per on començar. Vaig buscar informació i vaig veure que n’hi havia molta. Tenia un vano tan gran de possibilitats que no sabia com acotar la temàtica. Concretar què tractar i què no tractar es va fer una tasca molt difícil. Però finalment me’n vaig sortir!
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
El fet que la població de Finlàndia té profundament integrat el valor del respecte a l’educació. Parlant amb una professorat finlandesa em va dir que el més important que han d’aprendre els estudiants és el respecte a l’educació, al privilegi de tenir-la, al sistema i al professorat. I els continguts i els coneixements apareixen a partir d’aquesta premissa.
Del teu treball, vols destacar algun altre aspecte o explicar alguna anècdota?
Doncs sí. A l’estiu vaig viatjar a Finlàndia i vaig poder fer diverses entrevistes, i en una d’elles se’m va espatllar el mòbil, la vaig perdre i no la vaig poder utilitzar. Va ser una frustració. Però per sort vaig fer-ne més, d’entrevistes.
Després de llegir el teu treball veig que afirmes que l’èxit del sistema educatiu finlandès és la confiança en els altres i en l’autoritat educativa. Creus que hi ha alguna manera que a Catalunya es reverteixi la nostra situació i acostar-nos al fet que l’alumnat i les famílies tinguessin confiança en el sistema educatiu.
No sé com es pot aconseguir, però sí que sé que cal donar molt més valor al professorat. A Finlàndia ser professor és una professió molt prestigiosa socialment i aquí poca gent ho vol ser perquè és una professió poc prestigiada.
També és cert que a Finlàndia l’accés a la professió és molt exigent.
En el treball parles que la relació emocional entre l’alumnat i el professorat, i la relació famílies-professorat també és molt més bona que aquí. En canvi les dades diuen que les taxes de suïcidi a Finlàndia són el doble que les d’aquí. No hi veus una incongruència?
Aquesta dada és real, però no crec que es basi en l’educació. Hi ha estudis que diuen que aquesta taxa de suïcidis és tan alta principalment a factors com les poques hores de sol que tenen i al clima.
Imagina com seria d’alta aquesta taxa si l’educació funcionés com a Catalunya!
Per tal de millorar el sistema educatiu català planteges una colla de propostes…
Mira, hi ha un canvi molt gran de l’ESO al batxillerat. Quan finalitzem l’ESO ja ens avisen, però el salt és molt gran. L’organització no és gaire lògica. Al batxillerat necessites fer un temari per preparar els exàmens de la selectivitat amb poc temps. I l’ESO no aconsegueix una preparació per tal que la transició entre les dues etapes sigui progressiva.
I una última pregunta. Creus que la inversió econòmica és un aspecte vital per a la millora del nostre sistema educatiu?
Els diners sempre ajuden però el percentatge d’inversió del PIB en educació que es dedica a Finlàndia i a Catalunya en educació no és tan diferent.
L’aspecte vital és la confiança en el sistema i el prestigi del sistema.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment, reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, l’Anna Gómez.
