El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Continuem la sèrie d’entrevistes amb la Maria Clarà i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Benestar laboral: una inversió en salut i rendiment empresarial de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
Al principi no tenia gens clar el tema. Vaig començar amb un tema tan general com és la felicitat! M’agrada molt la filosofia i en els aspectes psicològics i com aquests influeixen en com actuem i pensem.
Després de molts plantejaments vaig veure clar que calia acotar l’àmbit del meu estudi, i tenint en compte que les assignatures d’economia i empresa m’agraden i és on sóc més bona a nivell d’estudis.
I això combinat i tenint en compte que el meu objectiu de vida laboral és tenir una empresa o treballar en una empresa on es tingui en compte el benestar de les persones treballadores.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
He procurat estudiar quines són les estratègies empresarials que contribueixen al benestar laboral i per tant al benestar global de l’empresa i de manera imperativa als seus bons resultats.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
La dificultat més gran que he tingut ha estat la necessitat de sintetitzar i de centrar el meu treball en una línia. A mida que anava cercant i trobant informació tota em semblava interessant i no en volia descartar cap. Com més informació trobava més gran es tornava l’àrea d’estudi del meu treball.
Finalment vaig haver de sintetitzar i concretar el camp de l’estudi en el què finalment he centrat el meu treball.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
De la part pràctica he gaudit molt de les entrevistes. Poder parlar amb persones expertes que et demostren que el tipus de pràctiques que he estudiat realment es duen a terme és molt gratificant. Conèixer com actua i reacciona la gent en entorns on es promou i es prioritza el benestar laboral, les bones relacions entre companys i la transparència ha estat molt interessant i enriquidor.
M’agradaria destacar la visió de la Maria José (una de les persones entrevistades) que deia que en una empresa ha de contractar el personal pel seu talent i agrair a la persona treballadora que vulgui formar part del seu projecte empresarial, trencant així amb l’estereotip empresarial paternalista que veu el treballador com un subordinat.
A les teves conclusions comentes que el teu treball ha estat per a tu només la punta d’un iceberg, i que t’han quedat moltes coses per estudiar. Dius que podries o que t’agradaria obrir noves línies d’investigació. Quins són aquests camps d’estudis que t’agradaria encetar?
Una va ser a rel de parlar amb la psicòloga Mar Muñoz i vam tocar una mica el tema de les economies en països en vies de desenvolupament. És cert que les pràctiques que he estudiat i que són les que exposo i m’agradaria promoure no són pràctiques que es podrien aplicar en aquestes precàries economies.
Una línia d’investigació que considero molt interessant és veure com seria possible revertir aquestes mancances de benestar laboral en economies en vies de desenvolupament. Això seria un nou treball de recerca que m’encantaria fer.
Tenint en compte que està demostrat que el benestar laboral és una pràctica imprescindible per al benestar personal i per als beneficis econòmics, com t’expliques que encara hi hagi empreses que no apliquin aquestes pràctiques?
Suposo que és per l’immobilisme de les persones, de no voler-se moure de les pràctiques laborals tradicionals que van implantar en les seves empreses. Hi ha empreses i persones que no evolucionen i que tenen por al canvi, i defensen que no cal invertir en benestar laboral perquè el funcionament que tenen ja els està bé, ignorant la obvietat que aquestes pràctiques els farien augmentar els beneficis.
És realment incomprensible. Suposo que es basa en la creença que si liberalitzen i democratitzen l’empresa i el treball la feina no es farà.
Per aconseguir implantar els valors de benestar laboral com per exemple la integritat, el respecte, la justícia, la transparència, l’autoresponsabilitat, la sostenibilitat, els amos i els directius de l’empra s’ho han de creure, però també han de tenir el personal adequat. Per tant, creus que la selecció de personal és clau per aconseguir aquesta implantació d’una manera eficaç?
Jo crec que sí. Al final quan tens una empresa has d’escollir les persones que creus que podran treballar bé amb el teu model d’empresa. Necessites personal que estigui alineat amb la teva visió d’empresa i de treball.
Una última pregunta. Parles al teu treball de la diversitat generacional a les empreses. Dius que aquesta diversitat ha de ser enriquidora i no pertorbadora del benestar laboral. Quan has fet enquestes, has trobat diferències entre les respostes en funció d’aquesta diversitat generacional? La visió i expectativa del treball i de l’empresa varia segons la generació?
Aquest és un altre tema que m’hagués agradat estudiar més profundament. No ho he pogut analitzar d’una manera científica per manca de temps i de l’abast del treball, però la meva sensació per les respostes rebudes és que hi ha força diferències de les expectatives o aspiracions laborals segons la generació. No donen la mateixa importància les diferents generacions, per exemple, en la seva priorització de la flexibilitat laboral o en l’estabilitat i millora econòmica.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment, reconèixer la part de mèrit del professor que t’ha tutoritzat, el Xavier Piera.
