El treball de recerca és una tasca d’investigació que fa tot alumnat de batxillerat. Es treballa aproximadament des de finals de 1r de batxillerat i durant el primer trimestre de 2n de batxillerat.
Des de l’Institut Pere Ribot volem reconèixer l’excel·lència i publicar entrevistes a l’alumnat que així ho desitgi que hagi obtingut una nota de 10 i d’aquesta manera reconèixer el gran esforç realitzat.
Continuem la sèrie d’entrevistes amb l’Alèxia Claramunt i la primera cosa que volem fer és felicitar-te per la nota, però sobretot per l’esforç i la implicació que has tingut en la seva confecció, és a dir, per la feina feta.
El teu treball es titula Miceli: material d’un futur sostenible i de ben segur que podries estar hores parlant d’ell, però hem d’intentar sintetitzar. És per això que ens deixarem coses de les quals parlar i, per tant, ja demanem disculpes per endavant.
Però, anem al gra!
El primer de tot és saber perquè has escollit aquest tema. Què et va portar a decidir-te, quina va ser la teva motivació?
El vaig escollir perquè la meva germana, que està estudiant a la Universitat, va fer un projecte amb el miceli, i em va semblar molt interessant.
A partir del miceli, vaig enfocar el treball en dos aspectes que m’agraden i m’interessen molt, com són la sostenibilitat, un aspecte essencial avui dia, i el disseny, àrea a la que m’agradaria dedicar-me en un futur.
Ara et demanaré una cosa molt difícil: resumeix-nos en un parell de frases tot el teu treball.
En el meu treball em centro en la investigació del miceli com a material sostenible i el comparo amb d’altres materials d’aquest tipus.
A la part pràctica he fet un packaging de miceli per a un envàs de vidre per poder comprovar la rendibilitat d’aquest material.
Tot i que el resultat del treball és evidentment excel·lent, de ben segur que has tingut moments de dubtes, de densa documentació, … Has trobat gaires entrebancs o dificultats per confeccionar el teu treball?
Com és un material molt innovador la recerca d’informació s’ha fet força difícil.
La part pràctica també ha estat molt difícil perquè per tal que el miceli creixi (és un fong) en condicions òptimes i sense contaminacions es necessiten unes condicions molt específiques. Fer-ho a casa ha estat tot un repte.
També ha estat complicat calcular les mides del miceli ja que primer creix i quan l’asseques al forn s’encongeix.
De tot el treball i del seu procés de confecció, quin és el coneixement, la dada o la conclusió que més t’ha impactat i que t’agradaria destacar?
He vist que el miceli és la millor opció com a material sostenible per a moltes aplicacions, però sobretot com a packaging perquè un cop no l’utilitzes més, un cop descompost es pot utilitzar de fertilitzant.
En el teu treball afirmes que el miceli és un gran producte per fer packaging sobre tot per la seva sostenibilitat i que és molt interessant perquè després del seu ús es pot utilitzar com a fertilitzant. Però el cost energètic per a la seva fabricació compensa el seu ús?
És un material molt innovador i encara està tot en una fase primerenca i per tant en plena investigació.
Actualment però hi ha una empresa als Estats Units que ja està fabricant el miceli a escala industrial, la qual cosa indica que pot ser un material rendible.
Com a material sostenible, la seva producció requereix menys recursos energètics que d’altres materials. Per aquestes dues coses sembla que pot ser clarament un material sostenible de futur.
He vist en el teu treball que el miceli creix en volum i posteriorment s’encongeix en l’assecament. No és molt difícil? No és un handicap important per a l’aplicació de la seva aplicació industrial?
No considero que sigui un problema, ja que el creixement l’atures quan el miceli ha agafat la forma desitjada i abans de que surti el bolet. Respecte l’assecament, al posar-lo al forn s’encongeix una mica però sempre en les mateixes proporcions. Per tant, és un càlcul que a nivell industrial ha de ser fàcil de fer i aplicar.
El miceli és un material inífug, fungicida, hidròfug, és aïllant acústic… Té moltes qualitats i per tant moltes potencials aplicacions. Creus que en un futur serà un material clau per a la indústria?
Sí, després d’haver dut a terme aquest treball he pogut treure les conclusions que pot ser un material clau per a la indústria. De fet ja existeixen projectes de construcció amb el miceli, i també en el món de la moda com a substitut del cuir animal, fabricant bols, cadires, taüts … Per tant sembla que serà un material amb molt de recorregut. Això espero!
En la part pràctica del teu treball he vist que vas tenir molts problemes per aconseguir un creixement i un assecament òptim o adequat a casa teva.
Els problemes no van venir per les seves variacions en el volum. Aquest era un fet que coneixia i que vaig solucionar amb una cosa prou senzilla com embolicar l’envàs de vidre amb paper de bombolles quan creixia el cultiu per aconseguir l’espai adequat quan perdés volum amb l’assecat.
El problema real va venir per la por a què es contaminés la prova. Vaig haver de posar el cultiu en un armari, dins d’una capsa folrada de cartolina negre, per poder controlar la temperatura i la humitat i tenir-les estables i sense llum. També vaig posar paper film al voltant del motlle amb petits forats perquè tingués una mica d’oxigenació però no massa i d’aquesta manera no entraven microorganismes que poguessin contaminar la prova. Quan ho vaig fer en aquestes condicions ja no es va contaminar.
Això és molt important perquè si hi ha contaminació el cultiu no creix adequadament.
Per acabar només ens queda agrair-te la teva predisposició a fer l’entrevista i felicitar-te per la teva feina i per la teva nota. Ha estat un plaer parlar amb tu.
Finalment, reconèixer la part de mèrit de la professora que t’ha tutoritzat, la Maria Suárez.
