Diari El Raval: novembre 2019

Els Top manta, una manera de sobreviure

Gisela Paredes – 2n Batxillerat

L’actuació de l’ajuntament de Barcelona respecte dels top manta durant els últims mesos per minimitzar o eradicar la quantitat de persones que s’hi dediquen, és un fet que ha produït força controvèrsia, ja que suposa l’excusa perfecte per a l’increment del maltracte, l’abús i la marginació d’aquest col·lectiu. De fet, les úniques informacions que ens arriben sobre el tema generalment estan a favor de l’actuació de l’ajuntament, fet que facilita l’associació d’estereotips i prejudicis sobre als top manta.

En primer lloc, sovint l’ajuntament i els comerciants els acusen falsament al·legant que el fet de la venda ambulant sense llicència comporta una competència deslleial cap a la resta de comerços, però realment algú que compra un producte en una de les paradetes ambulants per un preu baix es correspon a una persona que  no tenia la intenció de gastar-se una fortuna pel mateix producte en un començ oficial i viceversa.

En segon lloc, també es relaciona injustificadament el top manta amb el fet que siguin una amenaça o un problema de seguretat, informació extreta a partir d’una generalització errònia causada per un cas en què uns manters van colpejar un guàrdia urbà.

A més, de veritat la gent s’ha parat a pensar un segon per què els manters fan el que fan? La realitat és que aquest col·lectiu fan aquesta activitat per sobreviure ja que són generalment immigrants indocumentats que no poden treballar de forma legal per falta de papers.

En definitiva,  es tracta d’un gran debat moral i ètic. Des del nostre punt de vista, les actuacions per part de l’ajuntament estan fora de lloc. Cada persona hauria de ser lliure per buscar maneres de guanyar-se la vida i l’ajuntament  el que hauria de fer és trobar una sortida a aquest col·lectiu que no sigui perseguir-los i arrestar-los.