Mondrian, pintor holandès, es va interessar molt per les fotografies aèries realitzades per l’exèrcit americà en la Primera Guerra Mundial perquè estimulaven una nova manera de mirar. A mesura que la distància augmenta la fotografia terrestre disminueix les formes i els volums. El terra es veu com una estora plana sense relleu.
Davant un món on els objectes, les persones i els edificis s’alcen verticalment, la percepció “des de dalt “ ofereix una realitat estirada sense deixar de ser bidimensional i impalpable. Mondrian va deixar la verticalitat del cavallet i va treballar damunt una taula, que li permetia treure gravetat i pes a les formes.
Lluitava contra lo concret, privilegiant l’angle recte perquè exclou qualsevol sorpresa i representa l’equilibri dels contraris. La geometria esdevé una mena de descans.
Usa els colors vermell, blau i groc. Són colors primaris que no interfereixen entre ells i utilitza el blanc i el negre (no colors). És pura abstracció.
 |
 |
