La setmana passada va ser la setmana de la Dona Treballadora. A cada assignatura vam dedicar una classe o dues al feminisme i a la dona en diversos àmbits acadèmics. A anglès, castellà i català, ens havien preparat una activitat totalment diferent. Les professores ens havien apuntat a un concurs, al concurs “Contes a l’Esprint”
Les tres classes ens vam dividir en grups de quatre i ens vam repartir per les aules. A cada aula, cada grup tenia un “cofre” d’un color diferent i a dins hi havia una sèrie d’objectes i instruccions. Després vam saber que cada color indicava una temàtica (amor, terror, ciència-ficció, aventura o policíaca). Per fer l’activitat ens van demanar que portéssim material per fer manualitats, ganes de treballar i molta imaginació i creativitat. I és que havíem de crear una història, un conte.
A cada “cofre” teníem una peça d’escacs, un dau amb diferents emocions a cada cara (tristesa, felicitat, etc.), una moneda, cadascuna pertanyia a un lloc del món diferent i un full on ens indicaven la temàtica del conte. Teníem gairebé tres hores per escriure’l. Cada objecte que ens havien donat havia d’aparèixer d’una manera o altra a la història. Per exemple, si et tocava una moneda d`Itàlia, aquest país havia d’aparèixer d’alguna manera. La peça d’escacs també havia d’aparèixer i el dau de les emocions ens ajudava a guiar els sentiments dels personatges de la història. A més a més, la protagonista de la història havia de ser una dona.
A més a més, a part d’escriure, havíem de crear una portada o objecte en relació a la història creada.
Personalment, crec que aquesta activitat ha estat l’activitat més dinàmica i diferent que hem fet. Gràcies a haver fet els grups nosaltres podíem treballar amb més comoditat. El fet de crear nosaltres una història i desenvolupar-la va ser el que em va agradar més. No acostumem a fer activitats dinàmiques i diferents on podem ser creatives i imaginatives. I menys amb coses relacionades amb la literatura/escriptura. Crec que s’haurien d’aplicar més activitats com aquestes perquè ens ho passem millor i aprenem igual.
Xènia Gisbert.
