El plaer d’aprendre, també a l’ESO

Qualsevol teoria de l’educació ha de partir de la base que l’ésser humà és algú que pensa, sent i actua; com una totalitat, és a dir, no pensem aïlladament d’allò que sentim i fem. Aleshores, si volem aprendre significativament, haurem de donar-li aquest caràcter humà al nostre projecte educatiu.

Les emocions són el primer motor per a l’aprenentatge, connecten el nostre interès i implicació. No hi ha raó sense emoció. Quan llegim un text, sentim una emoció; quan ens expliquen que l’univers és infinit, sentim una emoció; quan descobrim que darrera de qualsevol forma natural estan les matemàtiques, sentim una emoció; fins i tot quan no entenem allò que ens expliquen sentim una emoció! Sigui quina sigui l’emoció -i en referència a aquesta diversitat, s’esdevenen també les diferents maneres d’aprendre-, serà sempre ella la que ens farà moure cap a l’aprenentatge. Però, què passa si no sento aquesta emoció?Quan no hi ha emoció s’esdevé la indiferència, aquell massa típic “però, això que m’expliques per a què em servirà a la vida?”, aquella massa abundant desmotivació i el vindre a classe només perquè toca i perquè s’han d’aprovar uns exàmens; aquell bicondicional de “si entra a l’examen prenc nota i escolto”, si no, no m’interessa, no m’interpel·la. La desmotivació és el gran obstacle per a l’aprenentatge i, en definitiva, ho acaba sent per a la construcció d’una societat madura. Si l’educació secundària va encaminada cap a la formació d’autèntics ciutadans, no podem voler-los indiferents.

Aquestes són les bases des d’on arrenca el nou projecte educatiu de l’Institut Escola El Temple, una educació secundària que es compromet a treballar de manera globalitzada. Aprendre sentint i fent, no només escoltant; aprendre significativament perquè les emocions estan en peu.

Per portar-ho a terme, necessitem repensar la jornada educativa tradicional. La neurociència ens demana que tinguem molt en compte els descansos cerebrals per a l’aprenentatge, per això, apostem per l’horari saludable, que fa descansar l’alumne cada dues hores de classe. És bàsic eliminar entorns d’estudi estressants ja que poden estar impedint l’aprenentatge significatiu, cal potenciar contextos d’aprenentatge relaxats, emocionalment positius i, per tant, motivadors.

Treballar de manera globalitzada implica, també, treballar per àmbits; és a dir, que agrupem les assignatures per famílies. Si volem donar utilitat a allò que ensenyem, haurem de treballar les disciplines des de la seva totalitat. Dir que les matemàtiques o la química han de ser útils a la vida, no implica, de manera directa, que considerar aïlladament el teorema de Tales o la llei d’Ohm sigui útil.

Per això, a banda de la Tutoria i l’Educació Física, a l’institut escola treballem en tres àmbits: l’àmbit STEM (per les seves sigles en anglès) que engloba les àrees de Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtica; l’àmbit Lingüístic, engloba totes les llengües, Català, Castellà, Anglès, Francès i Italià; i l’àmbit Sociocultural, engloba les Ciències Socials, la Filosofia i les Arts (plàstiques i escèniques). De manera natural, les matèries es connecten, garantint així la significativitat d’allò que s’estudia. Treballem dues hores seguides un mateix àmbit i això ens permet anar connectant continguts de diferents assignatures, perquè en aquell moment estan en autèntica relació. Això vol dir que quan jo estic a classe de l’Àmbit Sociocultural, per exemple, descobrint la societat estamental de l’antic règim –contingut de ciències socials de 2n d’ESO-, a la vegada aprendré també la ciutat ideal platònica per plantejar el problema de la llibertat i els seus límits –contingut de cultura i valors de 2n d’ESO. I per què? Perquè és en aquell moment en què té sentit connectar aquests continguts; si ens esperem a què arribi el dia i l’hora que tenim l’assignatura de cultura i valors per explicar això, ja haurem perdut notablement la connexió i la significativitat de l’aprenentatge.

El coneixement no és parcel·lat, sinó en xarxa, és un tot en constant diàleg. Quan treballem així i respectem els processos naturals d’aprenentatge, aconseguim que les emocions i el sentit d’allò que fem no s’apagui.

Treballar de manera globalitzada significa canviar el camí, no el contingut que hem d’aprendre. Podem explicar Roma a 1r d’ESO perquè toca o podem descobrir Roma perquè un repte ens hi aboca. Podem començar explicant l’últim dia de la vida d’Hipàcia d’Alexandria, plantejant als alumnes que, un dia de març del segle V, un grup de gent va assassinar a una dona d’uns 50 anys que tornava cap a casa amb el seu carro. Començant així, es genera l’emoció, la sorpresa, la necessitat de resoldre “per què la van matar?”, “quina raó hi pot haver per matar algú?”, comencem amb una gran feina de cultura i valors. Quan iniciem la investigació sobre la vida d’Hipàcia, descobrim que va construir un astrolabi pla i va confeccionar un planisferi. Per comprendre què són aquests invents els haurem de confeccionar nosaltres mateixos. Així, no només posem en marxa la tecnologia, sinó també la geografia i les ciències naturals, ja que aquests instruments reprodueixen el moviment aparent de l’esfera celeste entorn la Terra, per tant, caldrà conèixer una mica l’univers i el sistema solar. Sense haver perdut el fil de l’emoció, ens haurem de tornar a formular la pregunta “construir un planisferi pot ser motiu de mort?”, aleshores, haurem de seguir la nostra investigació estudiant com era la vida a Roma, quin era el paper de les dones en la societat, què estava passant políticament… és a dir, farem un gran treball de ciències socials. Havent enllestit tota aquesta feina, serà inevitable formular-nos la pregunta de si avui hi ha dones assassinades i, seguint amb continguts de cultura i valors, també farem visual i plàstica i música a la recerca de dones artistes que es reivindiquen i denuncien la violència. Això és només un breu exemple de mètode globalitzat amb continguts propis de 1r d’ESO.

Que les emocions siguin el motor per a l’aprenentatge, que ens connectin i activin el nostre interès; significa senzillament que no som màquines que emmagatzemem informació, som persones. I com que som persones, necessitem l’art. L’art és el llenguatge de les emocions i el pensament, l’art és sempre acció. Amb ell activem la concentració, la connexió, la contemplació… i aprenem a no observar l’entorn només racionalment, el futur necessita que el mirem amb creativitat i sensibilitat. L’art és el nostre pal de paller. A més a més, vivim en la societat de la innovació i la creativitat és una de les qualitats més demandades al món laboral, sigui quin sigui l’àmbit en el què t’hagis professionalitzat.

És per tot això que el paper de l’art és essencial en el nostre projecte pedagògic. No és un caprici, ni és opcional, és un deure educatiu que tenim.

I com s’avalua tota aquesta metodologia? Farem exàmens? Si la pregunta és si farem exàmens repetidament, la resposta és no. La nostra finalitat és formar persones competents en qualsevol àmbit, capaços de resoldre qualsevol dels reptes que els plantejarà la vida. Per això, no volem que els aprenentatges típicament memorístics siguin l’eix vertebrador, sinó que entenem que aquesta serà només una part més del seu desenvolupament. I és que si treballem l’individu des de la seva totalitat, hem d’avaluar també les seves emocions i accions, és a dir, hem d’avaluar qualitativament. Hi ha molts camins que et porten a una nota de 7, i això s’ha d’explicar als informes de notes. Posem en absolut valor el dia a dia, no només els resultats d’una prova. I això no vol dir, en cap cas, oblidar l’esforç. El treball globalitzat funciona amb constància i compromís ja que aprendre no és fàcil. Però, qui no ha experimentat mai la satisfacció d’aprendre quelcom amb molt d’esforç? Si aprenem de manera significativa i satisfactòria, activem el plaer, el plaer d’aprendre, l’única garantia de voler seguir aprenent la resta de la nostra vida.

Núria Curto Miravalls, docent de l’Àmbit Sociocultural.

-Premeu aquí per veure el format original de l’article-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>