Hi ha iniciatives que només són possibles quan existeix una comunitat implicada i compromesa. La Setmana de les Lletres i les Arts n’ha estat un exemple clar: una suma de gestos, de mirades, de veus i de mans que, al llarg d’uns dies, han posat al centre una llengua que ens defineix, ens uneix i forma part de la nostra identitat col·lectiva: el català.
En un moment en què el català viu tensions evidents —amb una presència desigual en els espais socials, mediàtics i quotidians—, cuidar-lo esdevé una responsabilitat col·lectiva. Les llengües no es mantenen vives només des de la teoria ni des de la norma: es mantenen vives quan es parlen, quan s’estimen, quan s’habiten. Quan es converteixen en vehicle de pensament, d’emoció i de creació. Amb aquest convenciment, del 20 al 24 d’abril vam desplegar una setmana plena de propostes que han fet dialogar la literatura amb la música, la dansa i les arts visuals.
Experiències de narració i expressió literària
La setmana va començar amb sessions de contacontes que van omplir el centre d’imaginació i d’històries. Vam comptar amb Un Farcell de Contes, que va acostar els infants al plaer d’escoltar i imaginar, i amb Keke Shuga, narrador que ja ens havia visitat a principi de curs i que, una vegada més, va connectar amb l’alumnat a través d’una narració viva, propera i carregada d’energia.
La comunitat de petits va viure, a més, una experiència singular amb Alice Sorin (Cia. Ulalma), ballarina i creadora del conte Les llàgrimes amagades. A través del teatre-dansa, la paraula es va transformar en cos, en moviment i emoció. Una proposta que culminava amb un taller corporal, on els infants no només escoltaven una història, sinó que la vivien des de dins.
Competència lectora i accés a la informació
De la mà de la Biblioteca de Roquetes i de la seva bibliotecària, Begonya Ferré, vam aprofundir en el sentit de llegir i de buscar. L’alumnat de 6è va descobrir el funcionament d’eBiblio, el gran catàleg digital de biblioteques de Catalunya, aprenent a accedir a llibres, pel·lícules i audiollibres de manera gratuïta. Paral·lelament, l’alumnat d’ESO va participar en tallers de cerca d’informació que anaven més enllà de les eines habituals: “Què hi ha més enllà de Google? Què hi ha més enllà de ChatGPT?” Perquè educar en la lectura avui és també educar en el criteri, en la selecció i en la mirada crítica.
Els docents, per la seva banda, també vam compartir un espai de reflexió sobre el gust per la lectura: com es construeix, com s’alimenta, com es sosté. La resposta, lluny de fórmules màgiques, apunta cap a dues idees clares: bons llibres a l’abast i temps real, estructurat i sostingut, per llegir.
Intervencions artístiques al voltant de la paraula
La llengua també va sortir fora de les aules i es va fer visible als murs del pati. D’una banda, un mural de muixonets de papiroflèxia. Fets de paper —com els llibres—, aquests ocells simbolitzen allò que ens passa quan llegim: el pensament s’eleva, la imaginació vola, la mirada s’eixampla.
De l’altra, un mural de color, paraula i capes. Paraules en català escollides pels nostres infants, superposades, entrellaçades, construïdes per moltes mans diferents. Un mural viu, que parla de comunitat: del que podem fer quan tots hi posem el nostre gest.
Sant Jordi: la llengua al carrer
La diada de Sant Jordi va portar la literatura fora del centre. Els nostres joves de 4t d’ESO van muntar les seves parades de llibres de segona mà i roses. Tot l’alumnat va sortir a passejar per la ciutat.
A la tarda, els premis literaris, organitzats per l’Associació de Famílies, van posar en valor la creativitat del nostre alumnat. Un gest imprescindible, que reconeix l’esforç i el talent, i que reforça el vincle entre escola i comunitat.
La flama del Correllengua Agermanat
La cloenda de la setmana va arribar amb un moment carregat de simbolisme: l’entrada de la Flama del Correllengua. Els alumnes de 2n d’ESO, en el marc del projecte Som Llengua, la van anar a buscar a l’Ajuntament i la van portar corrent fins al centre. La vam rebre tots junts, cantant Amb el cor, en un gest col·lectiu que anava molt més enllà de l’acte.
La flama és memòria, és continuïtat, és compromís. Representa una llengua que passa de mà en mà, de generació en generació. Les alumnes d’Arts Escèniques van donar cos a aquesta flama: el moviment convertia el símbol en vida, batec i presència.
Una acció escènica per dir qui som
A partir d’aquest moment, el SUM es va transformar en un espai escènic que integrava literatura, música i dansa en una mateixa acció col·lectiva . Combo Musical, les alumnes d’Arts Escèniques i una representació de docents i alumnes de les comunitat de mitjans, grans i joves van construir un recital compartit. Paraules recitades, cançons en català, cossos en moviment.
Les alumnes de teatre posaven veu i gest a la literatura. La música sostenia i amplificava les emocions. I, enmig de tot plegat, les veus de l’aula d’acollida aportaven una dimensió imprescindible: la llengua com a espai d’arribada, com a eina per entendre’ns, com a punt de trobada.
Un acte que ens recorda que la literatura no és només allò que es llegeix, sinó allò que es viu, es comparteix i transforma.
Una instal·lació per habitar la paraula
Tot l’acte estava abraçat per una instal·lació artística carregada de significat. Aquesta connexió amb la papiroflèxia no és casual. És el fil que uneix els murs del pati amb el SUM, recordant-nos que l’art pot travessar espais, formats i llenguatges.
Els diamants de paper, elaborats per la comunitat de grans, evocaven La plaça del Diamant de Mercè Rodoreda. Un símbol que ens recorda que, fins i tot en temps difícils, les paraules ens ajuden a trobar la veu i a reconstruir-nos. Les postals literàries, creades pels joves, eren petites peces de pensament i emoció: fragments, paraules, que convidaven a aturar-se i mirar. I el riu de paraules, inspirat en Cançó de fer camí de Maria Mercè Marçal, travessava l’espai com una metàfora col·lectiva. Cada infant hi deixava la seva barqueta de paper, afirmant una idea senzilla i poderosa: el camí de la llengua el fem junts.
Fer camí junts
La Setmana de les Lletres i les Arts no ha estat només un conjunt d’activitats. Ha estat una experiència compartida que posa en valor la llengua catalana com a eix de pensament, de creació i de convivència. Perquè la llengua no és només un codi. És una manera de mirar el món. I l’art, una manera de dir-lo. I quan les dues coses es troben, passa el que hem viscut aquests dies: una comunitat que es reconeix, que s’expressa i que, sobretot, decideix continuar fent camí junta.
Res d’això hauria estat possible sense les persones que ho han fet realitat. Un agraïment profund als nostres professors i professores de català i de l’aula d’acollida, per sostenir la llengua des del rigor i el compromís; a les professores d’Art i de Combo i als docents del projecte Som Llengua, per convertir la paraula en experiència viva, compartida i significativa. Un agraïment molt especial a l’AFI, per acompanyar, impulsar i fer créixer la vida del centre. I gràcies també als col·laboradors externs que han enriquit aquesta setmana amb la seva mirada i talent: Begonya Ferré, Un Farcell de Contes, Keke Shuga i Alice Sorin. Entre tots i totes, hem fet possible una setmana que deixa petjada.
