Entrevista a la Conxa Martínez
“En el meu cas, ho hauré aconseguit o no, però sempre he posat l’alumnat per davant de tot, aquesta era una màxima.”
La Conxa Martínez, de Tossa, va ser la directora del nostre institut durant 15 anys. Ja en fa 3 que es va jubilar i volem que ens expliqui com eren abans les coses i a què dedica ara el seu temps.
Bon dia, Conxa, explica’ns quin any vas començar a fer de directora del nostre institut?
Vaig començar el curs del 2004, des de l’1 de juliol de 2004 fins el 30 de juny del 2019.
Així doncs, quants anys vas estar fent de directora?
Doncs 15 anys, són molts anys, eh?
Per què volies ser la directora de l’institut?
En aquell moment no ho tenia planejat com un objectiu. Inspecció em va oferir la direcció perquè la directora que hi havia aleshores, la Roser Llopis, marxava i hi havia un buit. Sí que hi havia una altra persona a l’institut que tenia la intenció d’accedir a la direcció, però no complia els requisits, i el que passava en aquell moment era que jo sí que els reunia, i aleshores la inspecció educativa m’ho va plantejar. Vaig quedar trasbalsada, jo era professora i no m’havia plantejat ser directora. M’ho vaig trobar en el camí, aquesta professió és així, a vegades toca servir a l’educació fent gestió. Ho vaig viure així, vaig pensar: -t’ha tocat!
És difícil gestionar la relació amb els professors del centre, és a dir, segurament a vegades deu ser complicat…?
No, difícil no seria l’adjectiu, és que, el professors són diferents, tenim edats diferents, tenim formacions diferents, tenim diferents especialitats i experiències…
Per exemple, hi ha professors que tenen menys anys de experiència, que poden tenir una vàlua tremenda, però els pot fallar l’experiència en dinàmiques de grups, altres amb més anys potser hi tenen més mà…el que és important, com en tot, és tenir respecte cap als professors, i en algun cas paciència, però jo em sento molt afortunada dels professionals que han passat per aquest centre i dels quals n’estic ben orgullosa.
I amb els alumnes?
Els alumnes sou lo millor, un cap d’estudis no diria això, però vosaltres esteu en una etapa de canvi i neguits i aleshores genereu conflictes, que de fet és una cosa inherent en les persones, però molt més en la vostra etapa de 12 a 18 anys, i especialment entre els 12 i els 16, perquè esteu en plena adolescència. Us preocupa molt l’acceptació de vosaltres mateixos i l’acceptació de vosaltres en el grup, és molt important, i això a vegades genera problemes que s’han de resoldre, i es resolen. En el meu cas, ho hauré aconseguit o no, però sempre he posat l’alumnat per davant de tot, aquesta era una màxima.
Durant el temps que vas ser la directora, quins són els canvis més importants que vas impulsar?
El primer canvi em va venir una mica donat, va ser el canvi de barracons a aquest edifici, vam fer la inauguració el 23 de gener de 2005, és a dir, em va tocar estrenar l’edifici essent jo directora. Va ser un canvi espectacular, de passar fred i estar en males condicions, a tenir sostre i calefacció, tot i que el nou edifici no estava en les condicions que havia d’estar, especialment dels acabats, i això em va portar molts maldecaps. Al cap de 10 anys es va haver de canviar tota la coberta de l’ institut.
Els canvis, plantejats sempre com una millora contínua més que no pas canvis revolucionaris, estaven relacionats amb la meva manera de fer i de pensar, i amb els valors que sempre hem intentar cultivar en aquest centre com la cohesió social o la pau social a les aules. Alguns van ser l’impuls de la resolució de conflictes a través de la mediació, fomentar les extraescolars, com ara el teatre, la participació en concursos i en tot allò en què els alumnes poguessin destacar. Vam aconseguir la jornada continuada, tal i com és ara, adéu a les tardes lectives! la qual cosa va fer que es notés un descens considerable dels conflictes entre alumnes.
Una altra cosa que és molt important per a mi i que he intentat millorar és el tema de la igualtat i la integració dels alumnes nouvinguts.
I vam començar a promoure i a implementar les noves tecnologies, amb l’aula d’informàtica i els ordinadors de cada aula. El viatge de final de curs va passar de 2n d’ESO a 4t d’ESO i, en canvi, el comiat de 2n de BAT va agafar més rellevància amb la participació de tota la comunitat educativa. Es va fer un impuls important amb els intercanvis d’alumnes d’altres centres d’altres països europeus…ah! I es va canviar el timbre estrident entre canvis de classe per un fil musical.
Quantes iniciatives! I, abans de ser directora, eres professora? Ho vas trobar a faltar?
Sí, de ciències. Per sort vaig seguir fent classes. A cada curs feia 7 o 8 hores, feia Física i Química a 2n i 3r d’ESO o Biologia a 1r o Matemàtiques al grup de 4t d’ESO, cada any feia dos grups d’aquests. Intentava fer les classes sense interrupcions, que a vegades era difícil, i era molt feliç durant aquestes hores.
Quin és el problema més greu al què t’has hagut d’enfrontar a l’institut?
El problema més greu, per a mi, és la incomprensió, en algun cas, d’alguna família, sobre fets o situacions del seu fill o filla que mostraven una situació de risc, que ells no acabaven d’entendre i que després han hagut de patir. També van ser molt dolorosos dos moments en què hi va haver vandalisme en el centre. A partir d’aquí també vaig impulsar que els alumnes es fessin seu l’institut. Aquest vandalisme volia dir alguna cosa, i calia fer-los molt més partícips de les diverses activitats, actes, fi de curs…
Et sents afortunada de no haver viscut la Covid-19 sent directora?
Doncs la veritat, sí. Pensava molt en la nova directora, per la dificultat que se li presentava, ningú sabia com s’havia de gestionar, com s’havia de fer, era un estrés addicional al que de per si genera el càrrec. Diria que és el fet més greu que s’ha viscut en la història de l’institut.
Com ho hauries gestionat tu?
Doncs no m’hauria quedat més remei que seguir les instruccions del Departament d’Educació, que cada dia donaven instruccions diferents, a vegades en un sol dia! Però tota prevenció era poca perquè no en sabíem res i no se sabia quines mesures eren efectives i quines no.
Has tingut ocasió d’observar grans canvis des que ja no ets directora?
Mira, només d’entrar he vist canvis físics, per exemple l’aula de guàrdies, que abans era una biblioteca, ara veig que són dos espais. També he vist que l’aula d’informàtica ara és una aula ordinària, perquè ja teniu ordinadors, aquest canvi sí que és important i, a més, l’institut ha quedat petit i calen aules. També heu avançat molt en tot el que fa referència a la comunicació on-line.
Què fas ara que tens tant de temps lliure?
(Riu) Bé, sí, però tinc família que em treu molt de temps: un fill que encara està acabant de créixer, tinc una neta que em necessita a vegades…però també l’ocupo amb d’altres coses! Estic començant un projecte d’alfabetització de dones d’origen Gambià que estan aquí fa molts anys, i les estic ajudant a aprendre el català i a aprendre l’escriptura. És un projecte que em fa molt feliç. També faig classes d’angles, estic en el club de lectura de la biblioteca d’aquí de Tossa, que abans ja hi anava, però no podia assistir a totes les sessions, i ara que tinc temps lliure no me’n salto cap, perquè és una font de benestar intel·lectual per a mi. I també em cuido!
Moltíssimes gràcies, Conxa per aquesta entrevista tan interessant i fins aviat.
N.P. i N.L. 3r ESO
