Reportatge. Gener de 2024. Tossa de Mar
Fa més de cinc-cents anys, quan Tossa era un poble molt més petit, uns mariners van parar a descansar a la Vila de Tossa, a l’endemà un dels mariners, que estava malalt, va morir, i, a partir d’aquí, van anar morin més persones. Una epidèmia de pesta havia arribat al poble.
Una dona va decidir fugir per por de que els passés cap desgràcia a ella i al seu fill. Pel camí es va trobar a un jove que li va recomanar que tornés a Tossa i comuniqués a les autoritats que demanessin ajut a Sant Sebastià i que resessin a la imatge del sant que tenien arraconada a l’església. També va recomanar que fessin un pelegrinatge a l’ermita més propera del sant, fora del terme municipal de Tossa. El camí que haurien de seguir la indicaria la direcció del fum de la pell d’un xai que havien de cremar i penjar a la torre més alta de la Vila Vella.
Així ho varen fer i el xai va senyalar la direcció de la posta del sol. I és precisament en aquesta direcció -oest-, que es troba l’ermita de Sant Sebastià a Santa Coloma de Farners.
Varen enviar-hi un home que va oferir les ofrenes al sant. Pocs dies després l’epidèmia va anar desapareixent.
Així, cada any un pelegrí tornaria a la capella per evitar tornar a patir aquesta malaltia. Des d’aleshores, cada vint de gener, el pare pelegrí compleix amb el seu vot, donava igual si nevava, feia un temporal o passeigs qualsevol cosa, el pelegrí cada any a sortit del poble per mantenir la malaltia de la pesta allunyada.
Aquest pelegrinatge de 40 km entre els dos municipis, cada any compta amb la participació de centenars de caminants que acompanyen el pelegrí en el seu trajecte, solen ser tossencs o potser gent d’altres municipis que vol veure aquesta tradició tan bonica.
Els últims escollits com a pelegrins han estat
2019: Jordi Ribas Ortiz
2020: Francesc Xavier Almendros Delgado
2021: Jaume Gotarra
2022: Andreu Puig
2023: Jordi Bragulat Fidalgo
-Trajecte
A les 7:00 del matí el pare pelegrí surt de la porta del museu dins l’església per rebel·lar la seva identitat i començar la “Missa del cantar després a les 8:00 surt de l’església i fa una petita professor fins a l’església del Socors. Posteriorment va a Ca l’Avi a esmorzar, i finalment surt en direcció a Terra Negra. Allà, el Pare Pelegrí puja a la pedra, sempre a la mateixa, i explica el funcionament del pelegrinatge i el valor que té per a ell i per a tots els tossencs. També fa el famós crit de: ieeeeeppp ieeeeeeppp, hi som tots? I la gent l’hi respon: sí!
Seguidament el Pelegrí es posa en marxa fins arribar al molí de can Poch, on reparteix les insígnies. Abans de sortir es fa el recompte de persones. Acte seguit, el Pelegrí reprèn el camí fins arribar a uns camps on para a dinar. Finalment, acaba el camí en arribar a Santa Coloma de Farners, on la gent del poble fa una sentida benvinguda al pare Pelegrí i als seus acompanyants. Posteriorment van a la capella de Sant Sebastià, hi fan una petita missa, i passa la nit allà.
L’endemà al matí tornen a l’ermita de Sant Sebastià i tornen a fer una missa, després abandona el poble per anar a esmorzar a Mallorquines, Riudarenes. Seguidament fa tot el camí per arribar al molí de can Poch a dinar, després van a l’ermita de Santa Ceclina on paren a cantar el virolai,. Fa aturades a Can Noguera, a can Garriga i per acabar a ca l’Aromi, i ja arriben a Tossa per fer la professor. L’any que ve, amb un nou Pare Pelegrí, repetirem la tradició.
I.C. i E.G. 3rA
