Biografia
Salvador Vilaseca i Anguera va néixer a Reus el 17 d’abril de 1896. Estudià a Reus, i mes tard a les universitats de Madrid i Barcelona. De jove fou membre destacat de l’Agrupació Excursionista de Reus i s’interessa molt especialment per la geologia i per les ciències naturals, carrera que va començar a estudiar, a Madrid, però que finalment va canviar per la de metge.
Va militar a la Joventut Nacionalista de Reus. Al acabar la carrera de metge es va casar amb Lluïsa, filla del metge reusenc Eduard Borràs, enllaç del que va néixer Lluïsa Vilaseca, arqueòloga (i mare de Lluïsa Palleja, també arqueòloga). Va exercir a Montbrió del Camp per uns mesos i després a Reus, i el 1923 fou nomenat forense substitut del Jutjat de primera instància local, passant més tard a altres jutjats.
Va ser membre -entre d’altres– de l’ Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Sociedad Española de Antropología, Etnografía y Prehistoria, de Madrid, i, a nivell internacional, de l’Institut International d’Anthropologie, de París. També va ser vocal del Patronat del Museu d’Arqueologia de Barcelona.
Fou redactor en cap de la Revista del Centre de Lectura (des de 1926 a 1929). Les seves recerques per la Catalunya meridional li van donar un gran prestigi científic, alhora que li van permetre la formació d’una important col·lecció arqueològica, exposada el 1932 al Centre de Lectura i visitada pel president Francesc Macià i pel conseller Ventura i Gassol, i que mes tard va incrementar, per acabar constituint a la seva mort el ”’Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus”’.
El 1933 va fundar junt amb altres el Museu de Reus, que es va anomenar Prim-Rull, inaugurat el 14 d’abril de 1934, del que va ser el primer director, càrrec que va exercir fins a la mort. Va cofundar el 1936 el Col·legi de metges forenses de l’Audiencia de Barcelona. El 1938 fou metge de la presó preventiva de Reus, càrrec en el que va continuar desprès de la guerra però va haver de fer front a un expedient de depuració polític, que va ser sobresegut el 1941, i aquest mateix any Martínez Santa Olalla el va nomenar Comisario Provincial de Excavaciones, posició que va mantenir fins el gener del 1970, càrrec honorari però efectiu per a la investigació.
 |
 |
| Imatge del Doctor Vilaseca en una de les seves sortides. | Imatge del Doctor Vilaseca al seu despatx. |
El 1939, per l’exili del Dr. Francesc Abelló, va assumir la direcció de l’ Institut Pere Mata, manicomi local, càrrec pel que fou nomenat en ferm l’any següent. El 1942 va guanyar plaça com a forense titular a Reus. Es va jubilar a l’Institut Pere Mata el 1960 i al Jutjat al 1968.
El 1971 es va encarregar del trasllat de les restes de Joan Prim a Reus. Fou membre de dotzenes d’entitats culturals i reconegut per universitats i Acadèmies. Va rebre tanmateix molts premis. Va publicar tres centenars de llibres, monografies, articles i opuscles. Pòstumament va rebre la medalla d’or de la ciutat (1975) i el seu retrat va ser inclòs a la Galeria de fills Il·lustres de Reus. Va morir el 13 d’abril de 1975. A més del Museu i de l’IES que avui porten el seu nom, té també dedicat un carrer, l’Avinguda del Dr. Vilaseca.
Font: Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure
http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Més informació a:
Imposició del nom a l’Institut
El curs 1974-75 el Centre comença a funcionar com a Instituto Mixto número 2.
El claustre de professors va decidir imposar el nom de Salvador Vilaseca a l’Institut Mixte número 2. El juliol del 1975 el Ministerio de Educación y Ciencia va concedir oficialment el nom, però l’abril del mateix any el Doctor Vilaseca va morir.
El 25 d’octubre d’aquell any en l’acte acadèmic presidit per Francisco Sanz, director de l’Institut es va celebrar la imposició del nom.
Al febrer de 1981 es produeix el traspàs a la Generalitat de Catalunya amb la conseqüent catalanització del nom. L’any 1996 es converteix en Institut d’Educació Secundaria Salvador Vilaseca.
