Visita a la Sagrada Família

admin11/02/20  

El dimarts 11 de febrer, alumnat de batxillerat i de 4t d’ESO va visitar la Sagrada Família de Barcelona 

El Temple Expiatori de la Sagrada Família és una església de cinc naus amb creuer de tres, que formen una creu llatina. A l’extrem superior de la creu hi ha l‘absis, de forma semicircular, que tanca la basílica pel darrere. A més, la basílica consta de tres façanes monumentals: cada una representa un dels tres moments culminants de la vida de Jesucrist: el naixement (carrer Marina), la passió, mort i resurrecció (carrer Sardenya), i la glòria, present i futura (carrer Mallorca).

Vam arribar les deu tocades. Després d’esmorzar i de passar els controls de seguretat, vam accedir al temple per la façana del naixement.

Gaudí va concebre la Sagrada Família a partir de la tradició de les catedrals gòtiques i bizantines. Amb l’arquitectura i la bellesa de l’edifici volia expressar les creences cristianes, i comunicar a tothom el missatge evangèlic. Va aconseguir una simbiosi entre forma i simbolisme cristià, amb una peculiar arquitectura generada per estructures, formes i geometries noves però de gran lògica i inspirades en la natura, amb un important protagonisme de la llum i del color:

  • Llum i color. Per donar esplendor i expressivitat a la seva arquitectura, Gaudí va recórrer a la llum. Els raigs solars fan brillar els pinacles situats al capdamunt de totes les torres i dels finestrals. El sol de llevant il·lumina les portalades de la façana del naixement, i accentua la joia de la vida que és el naixement de Jesús. A la façana de la passió, en canvi, el joc de clarors i ombres produït pel reflex del sol de ponent n’augmenta el caràcter rude i dur.

 

  • Columnes arborescents. A més de la seva funció estructural, reflecteixen la idea de Gaudí que l’interior del temple havia de ser com un bosc que convidés a l’oració.

 

  • Verticalitat. És una de les característiques de l’església que proposa Gaudí amb l´objectiu simbòlic d’elevar-se cap a Déu: una forma de piràmide des de l´exterior, una alçària elevada a les naus i uns pinacles, al cim de les torres, que sembla que es confonguin amb el cel.

Accés a l’àlbum de fotos