La família horripilant, Thomas Brezina
01/10/18Hola!
Soc en Max Molins. Tinc 10 anys i m’encanta anar amb monopatí. Els darrers monstres de la Terra són els meus millors amics. … Llegeix més»
Hola!
Soc en Max Molins. Tinc 10 anys i m’encanta anar amb monopatí. Els darrers monstres de la Terra són els meus millors amics. … Llegeix més»
Quan Idriss veu els ulls d’aquell noi, s’adona que ja no el podrà oblidar mai més. Però Idriss es troba lligada per una antiga promesa. … Llegeix més»
Al desert ocorren coses estranyes, el perill plana sobre els seus habitants. Per combatre’l, la Peggy Sue, la noia de les ulleres màgiques, emprèn un viatge incert cap a un altre univers. Un món ple de miratges i somnis creats per un geni adormit que els Invisibles han convertit en maligne.… Llegeix més»
Mentre el príncep Caspian lluita per defensar el seu tron, descobreix la veritable història del seu poble, els telmarins, una autèntics pirates terrestres…… Llegeix més»
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vint-i-unena sessió, primera del curs 2018/2019, llegirem dos poemes que ens parlen del riure; del riure com a vehicle antonomàstic de l’alegria que s’agermana amb el sentiment amorós. En els versos de “Tu risa“, de Pablo Neruda, el riure de la dona amada esdevé essència vital totalitzadora; en els d’“Artritis metafísica”, d’Ángel González, el riure del mateix poeta no parla d’amor, sinó d’amors i és quelcom trist perquè el temps ha apagat la seva llum.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta vintena i última sessió del curs 2017/2018, no llegirem cap text programat; ens limitarem únicament a aquelles composicions que vosaltres aporteu. Recordeu que la nostra estona lírica es nodreix habitualment de versos, però que la prosa és també benvinguda. Per cert, un parell d’ocellets m’han piulat en secret que potser ens trobarem amb Elvira Sastre i Ane Santiago.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta dinovena sessió del curs 2017/2018, llegirem tres poemes de Ane Santiago: “Por mucho que lo intentes”, “Para alguien desde París” y “Cosas que me asustan”. Intentarem trobar en aquestes composicions el lirisme de la contradicció aparent, que no és sinó la reivindicació d’un tarannà vital.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta divuittena sessió del curs 2017/2018, llegirem dos poemes de Ángel González: “Así nunca volvió a ser” y “Apoyas la mano”. Intentarem establir un pont entre la temàtica amorosa de totes dues composicions líriques a través d’un referent poètic curiosament coincident: les formigues desorientades en l’arbre.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta dissetena sessió del curs 2017/2018, llegirem dos poemes d’Elvira Sastre: “Amarrada” i “La pregunta que termina con todo“. Intentarem establir un pont entre les preguntes que l’amor provoca en l’autora, i que ella ens confessa en un poema i l’altre, i ens fixarem en com l’última d’aquestes preguntes dona la mà al conegudíssim “Poema XX” de Pablo Neruda.
Poesia: Manifestació de la bellesa o del sentiment estètic a través de la paraula, en vers o en prosa.
En aquesta setzena sessió del curs 2017/2018, llegirem el poema “Los brazos abiertos” escrit per Chris Pueyo i intentarem establir qui és el tu, objecte poemàtic.