El Josep Marmi és un mestre de l’institut Pere Fontdevila de Gironella.
El Josep Maria Marmi Plana fa BIOGEO a les tres classes de 1r d’ESO, BIOLOGIA a 4t d’ESO i reptes CIENTÍFICS i BIOLOGIA a 2n de bat.
Treballa a l’IES Pere Fontdevila des del curs 2017-2018. Aquest és el seu 6è any aquí.
Josep Maria Marmi i Plana va néixer a Berga l’any 1975. És doctor en biologia per la Universitat Pompeu Fabra. Ha estudiat a la Universitat Autònoma de Barcelona on ha treballat en els següents projectes:
–Ecologia molecular.
–Biologia de la conservació.
A l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha estudiat l’entorn dels darrers dinosaures d’Europa.
És autor de 105 articles en revistes científiques i de llibres, entre els quals “Un passeig per la història de la biosfera”, “Dinosaurs of Iberian Peninsula” i “Els dinosaures dels Pirineus”. Des del 2016 va ser professor als instituts IES Lluís de Peguera, Guillem Catà i ara treballa a l’Institut Pere Fontdevila, on comparteix els coneixements que l’apassionen des d’infant.
Josep Marmi ha escrit llibres perquè té passió per les ciències de la vida i les ganes d’explicar tot el que ha après fins ara. De la seva conscienciació pels problemes ambientals i de l’esperança que qui s’ho llegeixi contribueixi a aportar el seu granet de sorra per fer un món millor.
Fa temps que entre dos amics tenen al cap que han de fer un llibre sobre el medi natural del Berguedà.
Entre els anys 2004 i 2016 el Josep Marmi va formar part de l’equip d’investigadors i investigadores de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Van investigar el moment que van començar a néixer els dinosaures als Pirineus.
Ell s’encarregava de l’estudi de les restes fòssils, de plantes i de la reconstrucció de la vegetació. També va treballar en la diversitat d’invertebrats i va supervisar un estudiant de doctorat que estudiava els fòssils de peixos, tortugues i cocodrils.
L’amistat que ha fet amb els altres companys i companyes d’equip, haver conegut i treballat amb investigadors i professors de les universitats és el que més li ha agradat dels projectes, així com també haver pogut realitzar el somni que tenia des de petit i haver participat en un projecte molt gran: situar els jaciments de dinosaures dels Pirineus al nivell d’altres que es troben a Europa o als Estats Units. De fet, els investigadors han aportat dades molt rellevants per entendre com van evolucionar els ecosistemes on vivien els dinosaures al llarg dels sis milions d’anys previs a l’extinció en massa que els va esborrar de la superfície de la Terra.
La “culpa” que s’intressés en la biologia la va tenir una pel·lícula que es diu “En busca del valle encantado” (on sortien dinosaures) que va veure quan tenia 10 anys. A partir d’aquí no va poder parar de preguntar-se coses sobre els dinosaures i altres animals prehistòrics. Això, més endavant, el va portar a interessar-se en els animals i plantes actuals i la resta d’éssers vius. I, finalment, en la importància que té la seva conservació. Diferents especialitats de la biologia s’encarreguen d’estudiar aquests diferents aspectes dels éssers vius. Quan va fer la carrera de biologia, li agradaven totes les assignatures. Una vegada acabada la carrera, va tenir la sort d’aconseguir una beca i començar una tesi doctoral, no sobre dinosaures, sinó sobre l’estudi de la variabilitat en l’ADN
i la seva aplicació en la comprensió de l’evolució d’espècies de primats (macacs) i mustèlids (teixons, llúdrigues, mosteles…).
Una part de la seva recerca també va consistir a buscar eines de genètica forense per aconseguir una millor gestió i conservació de les espècies d’aquests grups de mamífers que es troben en perill d’extinció.
Fet per: Abril Martin Soto, David Farràs López, David Martínez Vilalta, Guillem Brascó Farràs.
