La Berta Santos, que cursava 2n de Batxillerat el curs passat, ha obtingut un dels prestigiosos PREMIS RECERCA JOVE atorgat pel departament d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya per fomentar l’esperit científic del jovent. El treball de la Berta “Para siempre. La historia del maestro Atenedoro Santos” ha estat dirigit pel professor d’història Miquel Castillo.
En aquest treball de recerca la Berta fa un exercici de memòria històrica excepcional. Redescobreix la biografia d’un avantpassat seu, mestre d’escola en un poble de Lleó, i tot el seu calvari fins la seva condemna a mort i posterior afusellament els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola, pels representants de l’Espanya “nacional”.
La Berta utilitza fonts primàries de primera mà, com l’entrevista a familiars vius que van conèixer l’Atenedoro, a persones del poble on era mestre d’escola i que encara el recorden, i a especialistes en el tema com la Beatriz Mayo, autora de “La represión de maestros en la provincia de León durante la Guerra Civil” i Javier Rodríguez, historiador y professor d’Història Contemporània de la Universidad de León . Treu a la llum documentació original de diverses institucions com l’ Archivo Central del Ministerio de Educación i l’ Archivo de la Real Chancillería de Valladolid (els que fan referència a la seva detenció i al procés judicial), fotografies inèdites, i les cartes manuscrites que ell mateix va escriure des de la presó, amb un fort contingut emocional i de retrospectiva personal.
Presenta l’Atenedoro, una persona amb inquietud social, sensible a l’educació dels sectors més populars de la població rural. Un mestre que va saber introduir, en un context de recursos molt precaris, innovacions pedagògiques per millorar l’aprenentatge i la consciència dels nens i de les nenes dels grups socials més desafavorits.
La presentació del treball va emocionar, carregat d’uns records que la Berta volia compartir amb l’auditori. També va ser una denúncia contra la injustícia d’un repressió arbitrària, duta amb la intenció d’eliminar als i les que pensaven i actuaven de manera diferent a l’oficial, a l’establerta.
Una defensa de la llibertat de consciència i d’ensenyament. Des d’aquesta perspectiva aquest treball pren una especial rellevància en moments històrics com el nostre, on les lleis de memòria històrica, tan necessàries per descobrir la veritat i reconèixer els oblits, són derogades en alguns parlaments autonòmics.
La memòria i el record de la història de l’Atenedoro que ha escrit la Berta “es en homenaje a un hombre bueno, víctima, como tantos otros, de la injusticia que gobierna el mundo cuando vencen el odio y la locura.”
