intervenció : TREPITJAR
alumnes : 2n de batxillerat d’arts
matèria : disseny i dibuix artístic
professores : Alba Gallart i Montserrat Pellisé
artista en col·laboració : Gregorio Iglesias, Borges Blanques
galeria : Espai Cavallers
Aquest curs estrany i ple de limitacions en que estem immersos, hem continuat buscant finestres per les que la CULTURA, en lletres majúscules, es pugui trobar amb l’aula.
Certament la pandèmia ens ha conduit fins al necessari aïllament social per evitar contagis. Tots hem vist com s’aturaven parts essencials de la nostra activitat artística i cultural.
En aquest trànsit difícil ens vam creuar amb Gregorio Iglesias. Un artista del nostre territori , de Borges Blanques, pintor amb una trajectòria professional reconeguda internacionalment.
Havia tornat d’Alemanya on desenvolupava un projecte artístic dins el centre de memòria històrica de Peenemünde( antiga fàbrica d’armament de l’exercit de Hitler), al nord d’Alemanya,…El govern alemany d’Àngela Merkel li havia confiat un projecte colossal en un espai on encara els records dolorosos i els sofriment poden escoltar-se entre les seves parets.
Un espai que ens invita a mirar la part més fosca de la nostra convivència. On encara habita el mal son provocat pel feixisme a Europa.
D’aquest encontre a l’octubre , vam veure la seva exposició a l’Espai Cavallers , parlant amb ell , contemplant les seves pintures i dibuixos, visitant-lo al seu taller ( una antiga granja rural reconvertida )… va anar agafant forma el projecte que hem desenvolupat a l’aula.
SUFRIMENT…silenci…IMATGES…silenci…PARAULES…silenci…MIRADES…silenci…SOROLL…silenci…DOLOR…silenci…RIALLA…silenci…COMPARTIR…silenci…SENTIR…silenci…VIATGE…silenci…
El procés artístic del Gregorio ens colpeja, ens toca, ens arriba donant VIDA i FORMA al nostre dia a dia a l’aula : interpel·lant-nos, guiant-nos, conduint-nos…humanitzant-nos…
A les aules també hi ha sofriment, molt sofriment. Els joves han estat confinats, han patit limitacions duríssimes en la seva vida social, en un moment de la seva vida d’extrema socialització.
Estem tristos, les nostres mirades expressen el desconcert, la por i l’angoixa…a l’igual que l’obra de Gregorio…hi sintonitzem. Ell ens dona eines per convertir el nostre DOLOR en IMATGES…on ens podem reconèixer, imatges que representen el nostre pas per la vida, amb les nostres pors i moments de vulnerabilitat. Si , ho hem d’acceptar, som fràgils, som vulnerables…la vida ens sacseja…la vida ens fereix…
El Gregorio com artista ens ensenya a sentir-nos part de la pintura, l’obra arrenca de la vivència del moment, de les sensacions que experimento, del sentiments. Es converteix amb gest, color, figura, forma…on ens reconeixem.
El cúmul d’emocions i sentiments que ens aborden son universals.
En aquest viatge , un altre encontre es fa present. TV3 anuncia que catsalut ha creat una web per ajudar als ciutadans a guarir i cuidar la seva vida emocional.
Cada dia comencem la classe preguntant-nos COM ESTEM ? i els alumnes contesten amb un dibuix de 10 -20 minuts. Aquestes imatges les anem guardant.
Després obrim la web de catsalut/gestioemocional i escollim una activitat que ens ajuda a gestionar la nostra vida emocional…respiració, relaxació, pensaments positius, música, visualitzacions…
Poc a poc el projecte va agafant forma.
Al endinsar-nos en l’obra de Gregorio ens trobem el seu COMPROMÍS amb la pintura existencialista, ens mostra com la cultura ens invita a mirar-nos, a conèixer-nos, a reflexionar…en el seu treball de donar imatges al món.
Comencem a concebre L’ACCIÓ/INTERVENCIÓ…TREPITGEM…com una eina que permet que aquest procés no quedi tancat a l’aula, s’obri i ressoni dins de l’espai del centre, entre la nostra gent.
Un cop més anem de la mà de Gregorio. Vivint i treballant dins del Camp va fer una sèrie de dibuixos a carbó DINA3 , on reflecteix les percepcions i vivències que li afloraven, Aquests dibuixos finalment formen part d’una exposició en una Galeria d’Art a Alemanya
Però ara l’art no neix per a ser només una mercaderia, neix del compromís i amb la voluntat de formar part de la comunitat on vius.
En l’exposició Gregorio decideix cobrir el terra de la Sala d’exposicions amb els dibuixos. El dia de la inauguració evidentment seran TREPITJATS per tots.
Amb aquest gest ens ajuda a prendre consciència de quantes vegades tots nosaltres TREPITGEM drets fonamentals, TREPITGEM persones, TREPITGEM les nostres pròpies emocions…
D’aquí neix la nostra intervenció al centre…exposem els dibuixos i treballs al terra, on seran trepitjats per tothom qui passi…
L’art al servei de la comunitat, l’art com a eina de comunicació entre col·lectius , l’art per despertar…l’art que ens ajuda a conèixer-nos…a reflexionar…
En un moment on el feixisme reneix i creix. Quan encara podem sentir el soroll i l’olor de la seva última onada, amb els alumnes hem creat imatges representant drets fonamentals. En un moment on el dolor i el sofriment envaeixen les nostres vides, hem creat imatges on ens podem veure i reconèixer.
I ara us invitem a trepitjar-los sentint…escoltant…mirant…ara l’esperança es més necessària que mai per albirar temps de reconciliació…
I amb aquest projecte m’acomiado de vosaltres. La vida és un trànsit on rés és estable i permanent. La meva vida laboral conclou amb aquesta intervenció, amb aquest acte us dic adéu transitant cap a un nou espai, amb noves experiències a la recerca de…lo desconegut…
Montserrat Pellisé
