‘L’art no és pas una cosa essencial i jo no necessito fer escultura per a ésser l’home que sóc. El que hi ha és que l’escultura és la manera més pràctica que tinc per a controlar el meu esperit i la meva intel·ligència, per a saber si sóc una bèstia embrutida o una bèstia desperta’.

Manolo Hugué (extret de Josep Pla, Vida de Manolo)

[L’Ametlla del Vallès, juny 1945]

Digueu-m’ho, si ho sabeu, digueu
el perquè un cor cansat que tot l’enaigua
troba tan gran consol, per a son dol,
tant si es mira el foc, hores tot sol,
com si es mira l’aigua, si corre a poc a poc.
És que, com elles, son cor té llengües de foc
que, besant-lo, el consumeixen com a les estrelles.
I l’aigua jamai quieta
li recorda son ànima, sempre inquieta.
Digueu-me, si ho sabeu,
el perquè de tanta meravella.
Digueu-m’ho, si ho sabeu,
a cau d’orella.

Manolo Hugué

‘Insubornable, com sempre. Ni l’èxit, ni l’elogi, ni el soroll, ni les galindaines d’aquest tipus. El camí del bou -rumiar, treballar…- seguit inexorablement.’

Josep Pla sobre Manolo Hugué (Vida de Manolo)