“Si l’audiència continua interessada en l’actualitat política, el Polònia pot seguir”

Judit Mateo i Teresa Velasco

PoloNews, 13/06/2018

Una de les cares més conegudes i admirades del programa Polònia de TV3, imitador de Francisco Franco, entre altres personatges. A més de ser un dels principals responsables de totes les rialles de les llars catalanes cada dijous a la nit. Aquestes i moltes més característiques són les que descriuen a Manel Lucas, ara ja, un veterà de la companyia Minoria Absoluta.

Manel Lucas presentant el cicle BornHumor

 

Vostè, és un reconegudíssim actor i guionista català, però com tots, va tenir un inici en el món televisiu, com va començar tot?

Jo soc periodista de formació, i abans de dedicar-me a això vaig treballar 15 anys en premsa i serveis informatius, sobretot fent informació política. Igual que jo, en Toni Soler i el Queco Novell eren periodistes “seriosos”. Però vam canviar d’orientació quan li van encarregar al Toni un programa a RAC1 i ens va cridar per acompanyar-lo. Aquest programa va ser Minoria Absoluta, i el que va començar com una tertúlia de política amb humor va acabar sent l’origen de Polònia.

Ja que ens ha parlat del programa Polònia, quines diferències hi han hagut en la forma de realitzar el programa (escriure guions, gravar les escenes…) respecte a l’inici del programa i ara?

Sobretot s’ha anat fent més elaborada i sofisticada la realització dels esquetxos, que al principi era més senzilla. Un exemple són els esquetxos musicals, que al principi es gravaven gairebé d’una tirada al plató i ara s’enregistren com a videoclips. El procés de pensar i escriure els guions no ha variat, es basa en una reunió de guionistes on cadascú aporta les seves idees i d’allà surten els esquetxos que després s’escriuen i enregistren. Tot i que cada cop s’ha reduït més la distància entre el moment d’escriure i el de gravar, perquè així es pot arribar més a l’actualitat més recent.

Quin futur veuen al programa?

No tenim cap motiu per pensar que el programa pot quedar caducat. Com que es basa en l’actualitat, els temes i els personatges van canviant, i el format es manté. Si l’audiència continua interessada en l’actualitat política, el Polònia pot seguir.

Hi ha hagut un canvi molt gran d’actors, actrius, redactors, directors, etc., al llarg dels anys?

No hi ha hagut canvis molt grans, sinó petits ajustos. Algun actor ha marxat per fer altres coses, i se n’han anat incorporant de nous per donar més varietat i perquè podien imitar bé els personatges nous. Els guionistes han variat una mica però no gaire.

Tenen alguna anècdota curiosa que hagi sorgit durant la gravació?

L’apartat de les pífies que hi ha al final del programa ja ensenya algunes de les anècdotes que es produeixen, com en tota gravació: errors, atacs de riure, accions que no surten com caldria, actors que han gravat amb les seves ulleres i que fins al final no ens hem adonat que no les havien de dur… Però no ha passat cap cosa molt extrema. Per sort.

Durant tota la seva trajectòria en el món mediàtic, haurà conegut diversa gent, n’hi ha alguna que l’hagi marcat personal i/o professionalment?

Com a periodista, he conegut realment molta gent, tant de la meva professió -caps, companys…- com del món “mediàtic” o polític. No faria justícia a ningú si en destaqués algun, perquè en realitat, he après una mica de tothom. Sobretot aprens dels que van arribar abans que tu, però també de la gent amb qui has anat coincidint, i avançant conjuntament.

Què va estudiar?

Tinc la carrera de Ciències de la Informació i la d’Història, totes dues a la UAB.

Tocant la part més personal, va estar encaminat per algú de la seva família o alguna persona del món de l’actuació? Si és així, qui va ser?

De fet, no. És veritat que a la meva família hi ha hagut interès per l’actuació, teatre amateur i coses així, però vaig començar a actuar per casualitats de la feina, unes imitacions espontànies que van sorgir mentre fèiem el programa de ràdio i que van consolidar-se. Però com que no soc actor de formació, m’he quedat sempre en els tres o quatre personatges habituals.

Hi ha algú de la seva família que també es dediqui al món públic?

La meva parella és periodista de televisió.

Abans de dedicar-se a traballar com a actor i exposar-se públicament, va treballar d’alguna altra cosa?

Com us deia, vaig començar al món del periodisme convencional. Abans de començar a fer humor, vaig treballar a ràdio, televisió i premsa escrita.

Com va deixar molt clar en el llibre “Soc perico, i què”, com va començar la seva passió per l’equip català?

A casa meva eren de l’Espanyol, i jo vaig començar per aquest ambient familiar. Després, he arribat a la conclusió que, malgrat les derrotes, és més divertit ser de l’Espanyol que del Barça, és una cosa diferent, i la gent, fins i tot la del Barça, s’interessa més per aquesta curiositat. He fet coneguts del Barça que no hagués fet si no haguéssim tingut aquest tema de conversa.

Ja per acabar, té algun altre projecte en ment, com per exemple algun altre llibre, o un nou programa televisiu?

Jo desenvolupo projectes per a la productora Minoria Absoluta, en alguns casos me n’encarreguen el guió, sempre tinc entre mans diversos projectes, tant de documentals com de ficció o entreteniment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

XHTML: Trieu una d'aquestes etiquetes <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>