Fins sempre, Isabel

El passat 3 de març ens va deixar la Isabel Gatell, professora de l’INS Els Planells durant els últims quatre anys.  Aquest dilluns vam fer a l’institut un acte en record seu on tota la comunitat educativa li va poder retre un últim homenatge. A continuació, us deixem els textos i imatges que vam compartir, testimoni de la seva empremta en tots nosaltres. Descansa en pau.

PARAULES DE 2n ESO

3…2…1…

Y empezamos a escribir todos los sentimientos y todas las emociones que nos recuerdan a ti, si a ti, porque tú eres una persona muy importante en nuestra vida.

Tú eras el verbo de nuestras clases y nosotras éramos el sujeto y por eso debíamos unirnos a ti. Tú nos enseñaste lo mejor de la vida, tú con tus rotuladores de colores, coloreabas nuestros ojos de luz y alegría.

Todos los momentos que hemos vivido contigo se quedan en nuestro corazón. Porque ahora más que nunca debemos estar unidos TÚ y NOSOTROS, como las contracciones que se unen para ser más fuertes y siempre inseparables.

Tú nos hacías reír, cada clase tuya era un mundo nuevo y diferente. Hacías todo lo que estaba en tus manos para hacernos entender todas las cosas buenas que tiene la vida.

Tú nos entendías y nos escuchabas aunque nuestros problemas fueran ridículos. Tú te ponías en nuestra piel, pero no solo en la nuestra, sino en la de todas las personas que en algún momento de su vida han necesitado tu ayuda.

Cuando nuestro cielo estaba gris y lleno de lluvia, tú hacías que saliera el sol. Porque sin ti la vida es diferente. Y como tú decías las cosas importantes debemos guardarlas en nuestra mochila de vivencias y así poder recordarte en un futuro.

Y recuerda: “Si yo pedaleo pero vosotros no pedaleáis conmigo la bicicleta no puede avanzar”. Siempre habrá un recuerdo que nos llene los ojos de lágrimas.

Quan et necessitem, mirarem al cel estrellat de la nit i l’estrella més gran que hi hagi al firmament, seràs tu mirant-nos des del cel, orgullosa de nosaltres.

SEMPRE ET PORTAREM AL COR ISABEL

PARAULES 1r CF

Hola Isabel, et saludo perquè sé que encara que no estiguis físicament present, continues aquí al nostre costat. Potser m’equivoco i estic aquí parlant sol però m’agradaria almenys ni que fos per un instant refugiar-me en aquest pensament. No vull ser un hipòcrita i dir que tu i jo ens fèiem molt , tant tu com jo sabem que no es així i t’estaria faltant al respecte si ho digués, però ahir al rebre la teva notícia me’n vaig donar compte de lo curta que és la vida.  Avui l’Institut s’ha omplert de llàgrimes per tu Isabel perquè fa molt mal saber que has marxat i no ens ho podem guardar a dins, perquè encara en faria el doble. Hi va haver un moment on tot era perfecte i no ho vam saber aprofitar, però pobres de nosaltres,com anàvem a saber que passaria una desgracia com aquesta? Al final serà cert que la vida s’emporta sempre les millors persones. No podem deixar de estimar-te, només podem aprendre a viure sense tu. I aquest buit que has deixat  no es podrà omplir mai, simplement es farà una mica més petit amb el temps, però continuarà allà fent mal.

Així que per acabar Isabel, si hi ha ni que sigui una petita possibilitat de que m’estiguis escoltant ara mateix, et vull donar les gracies pels 4 anys que em vas dedicar a mi i a molts dels meus companys i dir-te que estiguis on estiguis continuaràs viva dins els nostres records per sempre més.

Aleks Kirilov

PARAULES 1r BATX

Sonet 18 William Shakespeare

És que puc comparar-te a un jorn d’estiu,

quan tu ets més adorable i més clement?

Brots tendres bat l’oratge intempestiu

i el bon temps s’interromp sobtadament.

Hi ha cops que un fulgor ardent el cel domina

i cops que l’or del cel a penes dura;

Tota bellesa fatalment declina

per l’atzar o pel curs de la Natura.

Però jo veig perenne el teu estat

i sense perdre un bri de gentilesa.

No et retindrà la Mort al seu costat

si un vers etern el teu encant palesa.

Mentre l’ull miri i l’home no hagi mort,

viurà el meu vers i et donarà suport.

Estimada Isabel,

Eres una persona alegre i forta, riallera i comprensiva, animada i sincera, única i valenta, i sabem que potser aquest discurs no encaixa amb la teva personalitat, però realment no sabem com acomiadar-nos.

El que sí que sabem és que l’acte d’avui no és un acte per donar-te un últim adéu, sinó que és per dir-te  que t’estimem. Perquè sàpigues que, malgrat  no t’ho puguem dir cara a cara, els records, les experiències i els moments viscuts essent la nostre professora de Castellà, en el viatge a Londres i a Irlanda, sempre perduraran en el nostre cor i mai cauran en l’oblit.

“Leave behind your sorrows, let this day be the last, tomorrow there’ll be sunshine, and all this darkness past.” Bruce Springsteen

Amb tot el nostre amor,

Els teus alumnes de 1r de Batxillerat.

PARAULES 2n BATX

“Hola me llamo Isabel Gatell, tengo 37 años, una hija y vivo en Foradada” i aquest dictat et vam començar a conèixer. No t’enganyarem però ens vas fer una mica de por i no anàvem mal encaminats. Però avui, al cap de 5 anys, ens donem compte que quan ens vas dir que t’ho agrairíem no t’equivocaves. Però no us penseu que només ens va ensenyar les bases del castellà, sinó que Isabel, ens vas ensenyar les bases de la vida.

Pensant amb tu i amb tot el que hem viscut ens recordem d’aquell dia que ens vas portar a fer una classe diferent dins d’una església a Montsonís per fer un club de lectura. També d’aquella nit a Barruera assentats en aquells sofàs jugant a l’assassí i aquell joc de les pel·lícules. Perquè a part de passar una nit divertida, ens vam donar compte que el temps amb tu volava. De totes les cagades, recorda la del xupito del festival… i la caiguda als “bolos” a Irlanda.

Sabem que els comiats no t’agraden, però necessitàvem una manera de dir-te adéu. Igual que en el  seu dia  vas omplir les nostres vides, ara has deixat un gran buit. Recordem que un dia ens vas dir que fèiem que la teva feina tingués molt més sentit, i avui nosaltres et donem les gràcies per  ajudar-nos a donar sentit a qui som.

I per acabar, voldríem llegir-te aquest poema que té tant sentit entre nosaltres

¡Oh, mi yo! ¡oh, vida!
de sus preguntas que vuelven,
del desfile interminable de los desleales,
de las ciudades llenas de necios.
De mí mismo, que me reprocho siempre
(pues, ¿quién es más necio que yo, ni más desleal?).
De los ojos que en vano ansían la luz,
de los objetos despreciables,
de la lucha siempre renovada,
de los malos resultados de todo,
de las multitudes afanosas y sórdidas que me rodean.
De los años vacíos e inútiles de los demás,
yo entrelazado con los demás.

La pregunta, ¡oh, mi yo!,
la pregunta triste que vuelve
– ¿qué de bueno hay en medio de estas cosas,
oh, mi yo, oh, vida? –

Respuesta:
Que estás aquí,
que existe la vida y la identidad,

que prosigue el poderoso drama,
y que tú puedes contribuir con un verso.

PARAULES CLAUSTRE

Els que ens dediquem a ensenyar, i tu Isabel n’ets un bon exemple, ens enfrontem diàriament a reptes increïbles, fascinants, engrescadors, tan se val la matèria, és igual el nivell, el que volem, el que intentem aconseguir és transmetre no sols coneixements acadèmics, sinó moments de vida. Són aquests moments els que ens ajuden en situacions com les d’avui. Perquè per a acomiadar-te cap coneixement acadèmic ens serveix. Ens aferrem a la teva vitalitat, al teu optimisme per mirar endavant. Ens recordem de la teva rialla per minvar la tristor, rebusquem com omplir el buit interior que ens has deixat.

Les paraules amb les quals tu treballaves, jugaves, combinaves no ens basten per explicar el que sentim, per això els teus companys de claustre volem dir-te: gràcies, Isabel, gràcies per haver compartit amb nosaltres quatre anys intensos de la teva vida. Que allà on siguis, siguis feliç. Un petó.

Carme Barril

Carta de Shakespeare

Després d’algun temps aprendràs la diferència entre donar la mà i socórrer a un ànima, i aprendràs que estimar no significa donar-se suport, i que companyia no sempre significa seguretat.

Començaràs a aprendre que els petons no són contractes, ni regals, ni promeses… començaràs a acceptar les teves derrotes amb el cap alçat i la mirada al capdavant, amb la gràcia d’un nen i no amb la tristesa d’un adult i aprendràs a construir avui tots els teus camins, perquè el terreny de demà és incert per als projectes i el futur té el costum de caure en el buit.

Després d’un temps aprendràs que el sol crema si t’exposes massa… acceptaràs fins i tot que les persones bones podrien ferir-te alguna vegada i necessitaràs perdonar-les… aprendràs que parlar pot alleujar els dolors de l’ànima…. descobriràs que porta anys construir confiança i tot just uns segons destruir-la i que tu també podràs fer coses de les quals et penediràs la resta de la vida.

Aprendràs que les noves amistats continuen malgrat les distàncies, i que no importa què és el que tens, sinó a qui tens en la vida i que els bons amics són la família que ens permetem triar.

Aprendràs que no hem de canviar d’amics, si estem disposats a acceptar que els amics canvien.

T’adonaràs que pots passar bons moments amb el teu millor amic fent qualsevol cosa o simplement res, només pel plaer de gaudir la seva companyia.

Descobriràs que moltes vegades prens a la lleugera a les persones que més t’importen i per això sempre hem de dir a aquestes persones que les estimem, perquè mai estarem segurs de quan serà l’última vegada que les vegem.

Aprendràs que les circumstàncies i l’ambient que ens envolta tenen influència sobre nosaltres, però nosaltres som els únics responsables del que fem.

Començaràs a aprendre que no ens hem de comparar amb els altres, excepte quan vulguem imitar-los per a millorar. Descobriràs que porta molt temps per a arribar a ser la persona que vols ser, i que el temps és curt.

Aprendràs que no importa a on vas arribar, sinó a on et dirigeixes i si no ho saps, qualsevol lloc serveix…

Aprendràs que si no controles els teus actes, ells et controlaran i que ser flexible no significa ser feble o no tenir personalitat, perquè no importa quant delicada i fràgil sigui una situació: sempre existeixen dos costats.

Aprendràs que herois són les persones que van fer el que era necessari, enfrontant les conseqüències…

Aprendràs que la paciència requereix molta pràctica.

Descobriràs que algunes vegades, la persona que esperes que et doni una puntada quan caus, potser sigui una de les poques que t’ajudin a aixecar-te.

Madurar té més que veure amb el que has après de les experiències, que amb els anys viscuts.

Aprendràs que hi ha molt més dels teus pares en tu del que suposes.

Aprendràs que mai s’ha de dir a un nen que els seus somnis són ximpleries, perquè poques coses són tan humiliants i seria una tragèdia si ho cregués perquè li estaràs treien l’esperança.

Aprendràs que quan sents ràbia, tens dret a tenir-la, però això no et dóna el dret a ser cruel.

Descobriràs que només perquè algú no t’estima de la forma que vols, no significa que no t’estimi amb tot el que pot, perquè hi ha persones que ens estimen, però que no saben com demostrar-lo… No sempre és suficient ser perdonat per algú, algunes vegades hauràs d’aprendre a perdonar-te a tu mateix.

Aprendràs que amb la mateixa severitat amb que jutges, també seràs jutjat i en algun moment condemnat.

Aprendràs que no importa en quants trossos el teu cor es va partir, el món no es deté perquè ho arreglis.

Aprendràs que el temps no és una cosa que pugui tornar cap a enrere, per tant, has de cultivar el teu propi jardí i decorar la teva ànima, en comptes d’esperar que algú et porti flors.

Llavors i només llavors sabràs realment el que pots suportar; que ets fort i que podràs anar molt més lluny del que pensaves quan creies que no es podia més.

És que realment la vida val quan tens el valor d’enfrontar-la!!!

William Shakespeare