Per commemorar el dia 8 de març, l’alumnat ha elaborat un mural per sensibilitzar-nos sobre les situacions masclistes que han viscut en la pròpia pell o en l’entorn proper.
Hem vist que un dels principals problemes per acabar amb el masclisme és que no el sabem identificar.
Per això hem usat amb l’alumnat la metàfora de l’iceberg, per explicar una realitat que resulta invisible per a la majoria de persones, ja siguin homes o dones. Un model d’Amnistia Internacional que es pot aplicar a qualsevol lloc del món, perquè el masclisme i la violència contra les dones ocorre arreu.
A la part visible de l’iceberg, a la punta, hi ha els assassinats, la violència i el masclisme explícits. En això no hi ha dubte: tothom entén que són situacions masclistes, són els casos que s’expliquen als mitjans, que són notícia.
Però hi ha molt més. Hi ha tota la massa de gel submergida de l’iceberg, invisible, amagada sota l’aigua, allò que només veus si et capbusses, però que dona aliment a la part visible i que són actituds ja normalitzades. Estem parlant de l’humor o el llenguatge sexista, les humiliacions en públic o privat, el menyspreu o el xantatge emocional o la invisibilització de les dones en els llocs de poder.
