Benvolgudes famílies, benvolguts alumnes,
Avui és l’últim dia lectiu d’aquest curs. Pel José Luis i per a mi mateix també és el nostre últim dia lectiu, en aquest cas, de la nostra carrera professional i com a membres de l’actual equip de direcció. Són molts anys de docència on hem pogut compartir i impartir coneixements amb milers d’alumnes i crear vincles que perduren més enllà dels anys de convivència al centre docent. Us volem fer arribar el nostre agraïment, a les famílies per la confiança depositada en nosaltres, en l’institut públic del barri, del districte. Als nois i noies per la seva implicació en l’aprenentatge, pels valors que dia a dia demostren, per superar les adversitats. Han estat un parell de cursos gens fàcils. Alumnes i professors hem hagut de treballar en condicions molt complicades degudes a la pandèmia, tot i així, hem arribat a bon port.
Tant el José Luis com jo mateix us desitgem, a tota la comunitat, que ben aviat, el proper curs, pugueu tenir una estada normalitzada a l’institut, que tot torni a ser com abans, que tornem a veure els somriures a les cares i retrobar la llibertat de moviment que ens permet fer totes les activitats que hem hagut de deixar de fer.
La paraula “jubilació” té diversos orígens, per una part en llatí rústic, iubilare, significava cridar, especialment a les bèsties, després per associació a un mot grec, iobalaios, la paraula es va associar a un crit d’alegria. Aquest mot va donar origen a la paraula jubileu, associada a una festa jueva que es celebrava cada cinquanta anys, anys de servei que s’havien de fer per retirar-se d’una feina i que finalment va donar origen a l’accepció actual.
Per tant cridarem d’alegria per la feina complerta, però és indubtable que us trobarem a faltar. Trobarem a faltar el dia a dia amb les companyes i companys i trobarem a faltar moltíssim els nostres nois i noies a les aules.
També volem expressar el nostre desig de que la nova direcció, encapçalada per la professora Mont Busquets, porti l’Institut a assolir noves i grans fites.
Us desitgem el millor,
José Luis i Jaume
És ben segur que quan arribi setembre i tornin a iniciar-se les classes us sentireu una mica estranys.
Potser se us passi pel cap fer com si tornés a ser 2020 ó 2019, i aneu a l’Institut per tornar a donar-vos un bany de tot aquest enrenou en què heu estat immersos durant anys.
Sigui com sigui ja heu donat el relleu, hi ha qui diria que és llei de vida.
Ara toca viure-ho d’una altra manera, buscar records entre les prestatgeries d’aquest magatzem que anomenem memòria, somriure, riure, i perquè no, deixar sortir alguna llàgrima.
¡Gaudiu de la vida i GRÀCIES!
Sergi Verdú