https://drive.google.com/file/d/1XjXOS7JO5F05LTE7L6TWQpxaUOWQXcCr/view?usp=sharing
Manifest sobre la violència de gènere. Alumnes de l’Institut Ègara
Som un petit grup d’alumnes de 1r de batxillerat que volem trencar el silenci que hi ha sobre la violència de gènere a l’actualitat. Per això hem fet aquest manifest que ara us llegirem.
Vivim en una societat en la que es dona molta visibilitat a la violència de gènere i aquesta està molt present entre nosaltres avui dia tot i que realment creiem que no es tracta de la manera suficientment necessària. Aquesta societat necessita un canvi dràstic en molts aspectes, però aquest tema és de vital importància.
Algunes de les dones que reben les conseqüències d’aquesta violència han estat educades per la família i l’entorn amb la idea que han de viure sotmeses als homes, o a vegades són elles mateixes les que ho pensen, com si fos una situació completament normal haver de viure exclusivament per a ells. Aquestes dones quan reben algun tipus de maltracte no solen denunciar. Moltes altres no denuncien per por que els homes dels que reben maltracte ho sàpiguen, per por de perdre els fills i fins i tot la casa i anar a parar a un centre d’acollida per dones maltractades. I algunes no ho fan perquè saben que no seran escoltades. I aquest és un gran problema, ja que moltes no són escoltades i quan se les escolta no les creuen, no reben ajudes o quan les reben és massa tard.
Al 2018 es van enregistrar un total de 166.620 denúncies. Actualment, el 70% de les dones que pateixen violència de gènere denuncia. La xifra ha augmentat i és bo que les dones provin de denunciar. Però el que necessitem no és que les dones s’atreveixin a denunciar, sinó que necessitem que no tinguin necessitat de fer-ho.
A Espanya moren unes 50 dones a l’any per violència de gènere. Les dades mostren que estem en una societat que pateix fortament aquesta violència. 1.026 dones mortes en total des de l’any 2003, quan es van començar a registrar les dades. Però malgrat això encara hi ha gent que segueix pensant que la violència de gènere no existeix.
Quan les dones puguin deixar d’estar a l’ombra dels homes és quan podrem considerar que ha desaparegut aquesta violència. Quan es pugui deixar de veure i d’utilitzar la imatge de les dones com a objecte de consum i de publicitat, quan les seves paraules s’escoltin al mateix volum que les dels homes, quan les dones tinguin les mateixes oportunitats que els homes, quan no hagin de caminar pel carrer espantades, quan no rebin maltracte físic i psicològic i quan les seves denúncies siguin escoltades i cregudes, llavors podrem dir que vivim en un món sense violència de gènere.
