El passat dimarts, 4 de març, ens va visitar a l’institut l’autora d’El medallón perdido, Ana Alcolea. L’Aina i l’Iris, de 1r d’ESO A, van presentar l’escriptora que ens va explicar els secrets de la seva primera novel·la a la nova sala d’actes del centre, el gimnàs.
L’Ana Alcolea va néixer a Saragossa. És llicenciada en Filologia Hispànica i diplomada en Filologia Anglesa. Des de 1986 és professora de secundària.
Ha viscut a Terol, Cantàbria i Alcalá de Henares.
Adora conèixer altres cultures i altres llengües.
Passa llargues temporades a Noruega, on foren escrites quasi totes les pàgines d’El medallón perdido.
Part de la seva família viu a Àfrica, i d’aquesta relació amb el continent africà va néixer El medallón perdido, que és la seva primera novel·la.
El 2009 apareix la seva primera novel·la per a adults, Bajo el león de San Marcos.
En la col·lecció Espacio Abierto ha publicat les novel·les: El medallón perdido, El retrato de Carlota, Donde aprenden a volar las gaviotas, El bosque de los árboles muertos i La noche más oscura.
En paraules de l’autora: «Cada viaje, como cada libro, es una ventana abierta al mundo. Una ventana a través de la cual no solo conocemos más al mundo, sino a nosotros mismos. El viaje nos abre los ojos a mundos diferentes: a través de la literatura los vemos y los vivimos desde dentro del libro. El escritor es el que empieza este viaje, pero es el lector el que lleva a puerto cada nave. El lector es el verdadero capitán de ese barco que va surcando un mar en el que se mezclan las olas de la ficción y las de la realidad».
L’escriptora aragonesa ens va explicar alguns enigmes del llibre. Alguns dels personatges estan inspirats en persones reals, moltes de les aventures més esfereïdores que viu el protagonista succeïren de veritat, el ritual del bwiti realment existeix, i per últim ens mostrà el medalló de veritat amb els ullals de tigre; però abans ens féu tancar els ulls perquè ens imaginéssim el medalló que havíem creat a la nostra ment, i ens assegurà que el nostre el recordaríem molt millor que el de veritat, perquè qui realment acaba els llibres, com ella ens explicà, són els lectors, que són els que donen forma a la novel·la.
Va ser fantàstic escoltar-la durant pràcticament una hora, va resultar ser una dona agradable, propera i amb un do excel·lent per a narrar històries.
