El dilluns 12 de novembre els alumnes de 1r d’ESO realitzaren una sortida al teatre. Anaren al teatre Atrium de Viladecans i assistiren a l’espectacle El vestit pop de l’emperador.
L’obra començà a les 12 h i durà aproximadament 1 h.
SINOPSI:
En un regne de flaixos i miralls, Sa Majestat l’Emperador Presumit té per costum estrenar quatre vestits cada dia. Però per més vestits que acumula, cap el satisfà. Necessita el millor dels millors, el més sublim, el més modern,… I més ara, que s’acosta la passarel·la anual de la reialesa!
Us imagineu algú tan tan tan preocupat pel seu aspecte que no li importa gairebé res més a la vida? Només pendent del mirall, i només amic dels qui li riuen les gràcies. Us imagineu no estimar ningú més que a un mateix? I vinga fotos, vinga aplaudiments i petons al mirall i sense pensar en les necessitats dels altres. Doncs ara imagineu-vos que aquest etern presumit és, ni més ni menys, que l’Emperador! Qui procurarà pel bé del poble?
ENLLAÇ SOBRE L’ESPECTACLE:
https://www.youtube.com/watch?v=QDfbAwZ4-CA
Més informació:
http://larodaproduccions.cat/vestit-pop-lemperador/
L’obra va ser divertida, entretinguda i creativa. Un dels missatges que transmetia era que no hem d’estar tan pendents de les xarxes socials i de l’aparença externa, i hauríem de tenir més en compte el nostre interior, la nostra personalitat i la nostra ànima.
Aquí us deixem el comentari d’uns alumnes assistents:
“El passat dilluns 12 de novembre vam anar a l’Atrium a veure una obra de teatre que es deia “El vestit pop de l’emperador”. Vam sortir de l’institut a les onze i vint i vam tornar a l’una i quaranta. La història era sobre l’emperador de Dinamarca, que no tenia vestit per a la Fashion Week. Va posar al diari que necessitava una botiga a la ciutat de roba moderna i per a rics.
Un dia van venir a la ciutat uns mafiosos i el van enganyar dient que eren sastres de París. Li van fer creure que el vestit que li van vendre era invisible i només el veien els llestos. Llavors l’emperador de Dinamarca li va dir al seu enemic, el comte de Milà, que tenia el millor vestit. Com que l’emperador no volia que el de Milà també hi participés, el va atrapar. Va arribar el dia, però no hi havia models i va sortir gent del públic. Finalment, la història acaba quan l’emperador descobreix l’engany.”
Iván Cobo i Marc Cano, 1r C
