Oh Nadal fet d’infanteses,
les passades, les vinents!
Tot el món és ple d’enceses,
va tothom amb ulls contents.
Fins la fosca s’extasia:
cada anhel fa son repic.
Molsa, arboç de pastoria,
borrallons que fan bonic.
Un gran cor de veus germanes;
i, més alta que els ocells,
tremor d’ales sobiranes
en un cel sense cancells.
Josep Carner Fragment del poema “Nadal” (Mèxic, 1943)
