El conte de la serventa

Margaret Atwood
El conte de la serventa
Quaderns Crema

El conte de la serventa és una novel·la escrita l’any 1985 sobre una societat tirànica que recorda moltes coses d’avui dia:

“M’imagino que és així com van poder-ho fer tal com ho van fer, de cop, sense que ningú en sabés res amb antelació […].
Va passar després del daltabaix, quan van matar a trets el president, van metrallar el Congrés i l’exèrcit va declarar l’estat d’excepció. En aquell moment ho van atribuir als radicals islàmics. «Que tothom mantingui la calma», deien per televisió. «La situació està dominada.» Jo estava atordida. Ho estava tothom, n’estic convençuda. Semblava impossible de creure: el govern en ple havia desaparegut de cop. ¿Com havien pogut ocupar el poder? ¿Què havia passat? Llavors va ser quan van suspendre la Constitució. Van dir que seria temporal. No hi havia hagut ni aldarulls al carrer. Al vespre la gent es quedava a casa mirant la televisió, esperant orientació. No hi havia ni tan sols un enemic a qui assenyalar.”

No he vist la sèrie, o sigui que no puc fer-ne comparacions. El que més m’interessa de la novel·la és el retrat de la submissió de la dona des del punt de vista de la dona mateix per tal de denunciar el fenomen, i l’enteresa de la víctima tot i la impotència davant del sistema. També la sensibilitat de la protagonista. I, pel que fa a l’estil de l’Atwood, la gran competència que té per retratar tant la brutalitat de la distopia com la humanitat de les víctimes.

Empar Barcons

Argelagues

Gemma Ruiz
Argelagues
Proa

“Sinopsi d’Argelagues:

La periodista Gemma explica la vida de tres dones de diverses generacions al llarg del segle XX, entre Castellterçol i Sabadell, del Vallès rural al Vallès urbà. L’esforç per adaptar-se als efectes de la revolució del tèxtil, el pas de la vida a pagès a la vida als afores d’una ciutat en procés d’industrialització, i sobretot els canvis que es produeixen en la vida diària familiar. Els fets i les veus reivindiquen, per si mateixos, el paper de la dona en l’evolució de la societat catalana del segle XX. Argelagues és un relat èpic i emotiu sobre aquestes dones i també un homenatge que estava pendent.”
(Tret de l’editorial Grup62.cat)

Llegint aquest llibre he enyorat la meva àvia i cal Petit el mas on vaig passar la meva infància. Els àpats que fèiem, les visites de la família i sobretot la manera d’enraonar. També m’he enyorat moltíssim de la meva mare, que era modista i havia treballat en una fàbrica tèxtil, com les protagonistes d’aquest llibre.
Empar Barcons

Premi Llegim Ciència

Aquest passat dimecres dia 21 de febrer de 2018, els alumnes de 4t d’ESO que fem l’assignatura optativa de física i química, ens vam presentar al premi Llegim Ciència, del qual l’entrega de premis es va celebrar a l’Universitat de Vic. En aquest concurs, es van presentar tres alumnes de l’assignatura, i d’aquests, la Laia Guàrdia, va ser guanyadora d’un accèssit.

Xerrada de l’escriptor Lluís Llort a l’institut

Aquest 20 de febrer va venir a fer una xerrada al centre als alumnes del batxillerat social-humanístic, l’escriptor i periodista d’El Punt Avui, Lluís LLort. Més conegut en els seus llibres de novel·la negra com a Llort i, en els infantils i juvenils com Lewis York.
Per començar, els va explicar per quina raó va decidir escriure llibres. Com que de jove havia patit una dosificació al nervi de l’orella esquerra ja no podia seguir tocant música, i com que aquesta li servia per expressar els seus sentiments i frustracions va haver de buscar una alternativa, i aquesta va ser la literatura. Seguidament, els va explicar com va viure cadascun dels llibres que ell va catalogar de més importants a la seva obra, com per exemple  Sota l’asfalt, Si quan et donen per mort un dia tornes o Maleït Monjuïc. D’aquest, va dir que va introduir a l’argument tants personatges que al final els havia de portar documentats en un altre paper, ja que no donava a l’abast fent-ho de cap, i que tot i així va fer errors argumentals.
Al final, com a detall ens va deixar uns llibres signats per ell: Camaleó, No n’estiguis tan segur

Lluís Llort. Foto: Adrià Costa/Naciodigital

 

Americanah

Chimamanda Ngozi Adichie
Americanah
Literatura Random House

Un llibre per a aquest estiu. Un llibre d’amor, d’immigració, de raça, de dones, escrit per una dona intel·ligent. La protagonista és de Nigèria i fins que no va anar als EUA no va entendre la paraula raça. Als Estats… Llegeix més»

El noi del pijama de ratlles

John Boyne
El noi del pijama de ratlles
labutxaca

“Un llibre emocionant i impactant”, aquestes són les sensacions d’algunes persones tant bon punt han acabat de llegir El Noi del Pijama de Ratlles.
L’història s’inicia al 1942 a Berlín, en plena Segona Guerra Mundial, en una família benestant… Llegeix més»

Wisława Szymborska sobre la lectura

Captura de pantalla 2017-04-24 a les 22.05.32

Y una cosa más, lo digo de corazón: soy una persona anticuada y creo que leer es el pasatiempo más hermoso creado por la humanidad. El Homo ludens baila, canta, realiza gestos significativos, adopta posturas, se acicala, organiza fiestas y celebra refinadas ceremonias. Para nada desprecio la importancia de estas diversiones: sin ellas, la vida humana pasaría sumida en una monotonía inimaginable y, probablemente, la dispersión. Sin embargo, son actividades en grupo sobre las que se eleva un mayor o menor tufillo de instrucción colectiva. El Homo ludens con un Libro es libre. Al menos, tan libre como él mismo sea capaz de serlo. Él fija las reglas del juego, subordinado únicamente a su propia curiosidad. Puede permitirse no solo leer libros inteligentes de los que aprenderá cosas, sino también libros estúpidos de los que algo sacará. Es libre de no leer un libro hasta la última página, y de empezar otro por el final e ir retrocediendo. Puede echarse a reír en un punto no destinado a ello o, de repente, detenerse ante unas palabras que recordará durante el resto de su vida. Y, finalmente, es libre —y ningún otro pasatiempo puede ofrecerle esto— de escuchar de qué habla Montaigne o de zambullirse en el Mesozoico por un instante.

(traducció de Manel Bellmunt Serrano)

Tret del blog The Daily Avalanche