Des de l’assignatura de Literatura Universal escrivim… Aquí us presentem una història de la Mar Izquierdo, Mirades, on narra una història d’amor impossible.
MIRADES
Es van conèixer una primavera del 2021 a Moscou. Ell perquè era rus, i ella per un viatge de negocis. Mentre ella feia acords amb un home important, ell la contemplà. Ella se’n va donar i ell li va somriure. Des d’aquell dia, van compartir moltes paraules fins que es van enamorar i es van fer parella.
Van passar les estacions, i ella, trista, a Ucraïna hagué de tornar. Cada nit, abans de dormir l’un pensant en l’altre, es trucaven i s’explicaven tot el que havia passat al llarg del dia. Sempre acabaven dient-se quan s’estimen i s’enyoren.
Va arribar el 24 de febrer del 2023, va esclatar la guerra. Ella fugí de casa seva, amb por, amagant-se entre els murs enderrocats. Passen els dies, les setmanes, i els soldats russos comencen a envair la seva ciutat, on va créixer i tants records bonics tenia. Ella, corrents, s’amaga dins una casa en ruïnes, escolta les petjades de soldats allunyar-se, sent alleujament durant uns breus minuts, però aviat són interromputs per un soldat que entra a casa. Era ell. Mai li havia dit de què treballava. Ella se sent traïda. Ell només compleix ordres, ordres que desitjaria no complir, l’ha de matar, ella ho sap. Ell l’apunta, però no és capaç de matar-la, sap que per això el podrien jutjar i matar però li és igual. Li proposa de fugir, ella no accepta. Li preguntà per què, ella li contestà:
– Perquè tu ets un soldat rus i jo una dona ucraïnesa, ens trobarien i ens matarien als dos. Millor que un sobrevisqui, encara que sigui jo la que hagi de morir.
Ell guarda l’arma amb la qual ha tret massa vides per comptar-les amb les mans. Ella, després d’escoltar dos soldats acostar-se preguntant per la tardança del seu company, li agafa l’arma d’una revolada i es dispara al cap.
Mar Izquierdo Bertran
