Andreas Schleicher, director d’Educació de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE)i pare de l’Informe PISA va presentar l’octubre passat el seu llibre Primera classe. En una entrevista amb el diari El Mundo, ens deixa una sèrie d’interessants reflexions:
Els alumnes espanyols són bons en reproduir els continguts de les assignatures. Però són menys bons a aplicar el seu coneixement de forma creativa i tenir una idea conceptual i profunda del que aprenen. L’aprenentatge se centra en la memorització, falten estratègies de pensament complex.
A Espanya potser es podria reduir el contingut del currículum, que és quilomètric però no molt profund.
No crec que les diferents lleis educatives hagin tingut un impacte real en el que passa les aules. Les lleis a Espanya són com les regulacions en una fàbrica molt gran: algú al Govern diu com haurien de funcionar les escoles i després els professors implementen aquestes pràctiques i els alumnes estan en les classes per consumir aquestes lliçons. És gairebé com una versió del segle XIX de l’educació.
Els docents espanyols estan ben pagats, però el seu treball no és atractiu des d’un punt de vista intel·lectual perquè és com el treball d’una fàbrica. Tenen poc temps per atendre els alumnes de forma individual fora de les aules com passa al Japó, no observen les pràctiques d’altres col·legues, ni treballen de forma col·laborativa.
Espanya ha invertit molt en les ràtios i ha invertit molt poc en donar suport als professors. Quan cal decidir entre tenir una classe més petita o un millor professor, hem de centrar-nos en millorar la qualitat del professorat. Si no canviem les pràctiques docents, tenir una classe més petita no servirà de res.
Els deures són una eina molt important per ajudar els alumnes a ser independents, però no haurien de ser una rèplica del que es fa al col·legi.
Cada repetidor a Espanya costa 20.000 euros. El fracàs no passa quan els estudiants abandonen, sinó molt abans. Amb suport personal previ podem frenar les repeticions.