El 17 de febrer de 1976 moria a Barcelona Clementina Arderiu, una de les poetesses catalanes més importants del segle XX. Va néixer l’any 1889 a Barcelona. Els seus pares eren argenters, i tot i que va aprendre l’ofici, es va decantar per l’estudi de les llengües i de piano. Amb 22 anys va publicar el seu primer poema, i cinc anys després, al 1916, el seu llibre: Cançons i elegies.
Aquest mateix any es va casar amb l’escriptor Carles Riba. A partir d’aquest moment comença a formar part de la vida literària catalana i visita molts països europeus. Va publicar els llibres L’alta llibertat (1920) i Cant i paraules. A l’any 1938 va guanyar el premi Joaquim Folguera amb la seva obra Sempre i ara. Poc després s’exilia a França, d’on torna l’any 1943.
L’any 1952 va reunir en una obra les seves Poesies completes, l’any 1958 va guanyar el premi Óssa Menor amb És a dir i dos anys després, la Lletra d’Or amb el mateix recull.
Els seus poemes parlen d’amor, d’alegria, d’angoixa, de por i d’esperança. Es caracteritzen per un equilibri perfecte entre la serenor i la passió, acostumen a idealitzar la vvida quotidiana i destaquen per la seva musicalitat i sensibilitat.
En aquest video podeu escoltar el poema «Ara», extret del web Poesia Dibuixada:
